Aiguafreda

Poble del Vallès Oriental, situat a l'extrem nord de la vall del Congost i a l'extrem nord-occidental del massís del Montseny

Els orígens de la població els trobem a la part alta del municipi, a redós de Sant Martí del Congost, església consagrada el 898, l'indret és conegut actualment com a Aiguafreda de Dalt.

 

Després d'haver assolit un estat deplorable, el 2014 van començar les tasques de restauració



A l'exterior de l'església hi ha ubicat el comunidor del segle XVIII, aixopluc que utilitzava el capellà en les seves lluites contra el maligne per intentar allunyar tempestes i calamarsades.





Cansats de lluites infructuoses, capellà i feligresos van decidir baixar a la vall, al peu del Congost i del camí de Barcelona a Vic, on ja hi havia instal·lades algunes fondes i ferreries.

I aquest és actualment el principal nucli de població.

S'hi va construir l'església de Santa Maria, substituïda a mitjans del segle XIX per una obra de caire modern.

 

Posteriorment s'aprofitaria el camí fet pel riu per construir la via fèrria i la C-17, que ha deixa una singular empremta al seu pas.

 

Aigua freda però també abundant, com a mostra les més de cent fonts inventariades al municipi, com la Font dels Enamorats o la que raja a ran de l'església de Sant Martí del Congost.

 

  

Al llarg del municipi, hi ha un grapat de rutes a resseguir, una d'elles s'enfila  pel Torrent de Martinet