Aiguafreda

Poble de la comarca d'Osona, que va pertànyer al Vallès Oriental fins al 2025, situat a l'extrem nord de la vall del Congost i l'extrem nord-occidental del massís del Montseny.

Els orígens de la població els trobem a la part alta del municipi, a redós de Sant Martí del Congost, església consagrada el 898, l'indret és conegut actualment com a Aiguafreda de Dalt.

 

Després d'haver assolit un estat deplorable, el 2014 van començar les tasques de restauració



A l'exterior de l'església hi ha ubicat el comunidor del segle XVIII, aixopluc que utilitzava el capellà en les seves lluites contra el maligne per intentar allunyar tempestes i calamarsades.





Cansats de lluites infructuoses, capellà i feligresos van decidir baixar a la vall, al peu del Congost i del camí de Barcelona a Vic, on ja hi havia instal·lades algunes fondes i ferreries.

I aquest és actualment el principal nucli de població.

S'hi va construir l'església de Santa Maria, substituïda a mitjans del segle XIX per una obra de caire modern.

 

Posteriorment s'aprofitaria el camí fet pel riu per construir la via fèrria i la C-17, que ha deixa una singular empremta al seu pas.

 

Aigua freda però també abundant, com a mostra les més de cent fonts inventariades al municipi, com la Font dels Enamorats o la que raja a ran de l'església de Sant Martí del Congost.

 

  

Una de les múltiples excursions que podem fer partint d'Aiguafreda, surt del camí de l'Avencó, una excursió planera que ens porta primer fins a Sant Martí del l'Avencó, una petita ermita romànica del segle XII força ben conservada.

 

Una mica més endavant trenquem pel camí que ressegueix la Riera Picamena per trobar la pedrera Salvador Pla, pedrera contemporània, ja inactiva, que ha deixat al descobert formacions rocoses d'uns 450 milions d'anys d'antiguitat. Els tons ocres i groguens són indicatius de l'oxidació del ferro que conté la roca.

Durant el seu recorregut, la Riera Picamena va formant petits gorgs i saltants d'aigua.

El pantà de la Font del Vern es va construir el 1957 per garantir el subministre d'aigua a la població d'Aigufreda. En vistes de la situació, per sort tenen altres recursos.

Si ens avorrim de caminar per pla podem agafar un trencant del camí que ens portarà fins a l'ermita de Sant Miquel de Canyelles. Només està a 1,1 km. del camí principal però amb desnivells importants. Aquí la trobem amagada al bell mig del bosc.

Si entrem dins d'aquesta ermita romànica del segle XII, força ben conservada per l'edat, ens podem trobar que estigui habitada.

Per diverses famílies de ratpenats que s'amaguen de la llum del dia.

Des de lluny podem veure una altra ermita, la de Sant Cebrià de la Móra, que pertany al terme veí de Tagamanent, en direcció al Pla de la Calma i situada a uns 1000 metres d'altitud.