Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montsià. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montsià. Mostrar tots els missatges

dissabte, 26 de setembre del 2020

Ulldecona

Municipi de la comarca del Montsià amb límit meridional amb el País Valencià.

Assentament iber entre els segles V i I a.c. a la zona del castell i que va patir la romanització a partir del segle II a.c.

L'església de Sant Lluc és d'estil gòtic, aixecada entre 1373 i 1421


El carrer Major és l'eix vertebrador del nucli antic de la població

A la plaça de l'església, sobre una galeria porxada, anomenada els "pérxens" hi trobem La Feligresa, obra modernista de Cèsar Martinell

L'Orfeó Montsià conserva la façana original de 1923, d'estil eclèctic. L'edifici té la funció de teatre municipal, fundat per la coral que en portava el nom.


 




dimecres, 17 d’agost del 2016

Amposta


Municipi de la comarca del Montsià, de la qual n'és capital. La major part del municipi està situat dins del delta de l'Ebre.
 
El pont penjant d'Amposta, inspirat en el de Brooklyn, es va construir entre 1915 i 1921 i va enviar els barquers a l'atur, ja que fins aleshores els passos de barca eren l'únic sistema per travessar el riu. Dos pilars de pedra amb forma d'arc de triomf a banda i banda del riu donen singularitat a aquest pont de ciment armat que fa 24 metres d'alçada i 134 de longitud.







Fins al 1968, en què s'inaugurà el nou pont de la N-340, era de pas obligat per a tothom qui circulava per aquesta via. Té un carril d'anada i tornada per a vehicles i dos passos laterals per a vianants. Desemboca a menys d'un quilòmetre del centre de la ciutat.
 


El mercat municipal d'Amposta, obra de l'arquitecte Francesc Ubach, va ser inaugurat el 1947 i remodelat el 1995 i 2017
 

 
El Canal de la Dreta de l'Ebre recull l'aigua a l'assut de Xerta, al llarg dels seus 55 km. es distribueix en 8 séquies principals per regar 12096 hectàrees, el 85 % de les quals són arrossars. Aquí el tenim al seu pas per la ciutat.
 
 
El paisatge ampostí del delta està configurat per séquies i camins, sovint contornejats per arbres en filera, camps d'arròs que canvien d'aspecte cada temporada, aiguamolls i llengües de terra que van creixent amb la contínua aportació del riu 









 

La Casa de Fusta és una de les construccions emblemàtiques del Delta, va ser edificat el 1926 amb fusta procedent del Canadà, com a refugi de caçadors. Actualment pertany al Parc Natural, amb oficina d'informació i col·lecció ornitològica.




Al costat mateix de la Casa de Fusta una casa pairal convertida en restaurant on degustar la millor cuina del delta.




 

 Poblenou del Delta

Si n'és d'allargada la funesta ombra del dictador que va estar projectada sobre aquest poble fins al 2003, quan per fi la Generalitat va canviar el nom amb què va ser batejat en la seva fundació el 1957 per l'actual






dimarts, 16 d’agost del 2016

Ràpita, La

Municipi de la comarca del Montsià, situat al Delta de l'Ebre a la seva banda sud.


Al segle XVIII el port dels Alfacs era habitat per una comunitat de pescadors, quan Carles III va projectar la construcció d'un port que hauria de ser dels més importants d'Europa.
Els treballadors que van començar a construir el nou canal del Delta de l'Ebre s'hi van establir, tot creant  el nucli de població amb dedicatòria al rei.

El deliris de grandesa del rei no van arribar a reeixir, però actualment és un dels ports pesquers més importants de Catalunya en nombre de captures.


El Trabucador és un istme de sorra de 5,5 km. de longitud i que uneix terra ferma amb la Punta de la Banya, una península de 24 km. quadrats, on hi ha ubicades les salines de la Ràpita.





Diverses platges de sorra fina voregen el casc urbà de Sant Carles de la Ràpita.








dilluns, 15 d’agost del 2016

Sant Jaume d'Enveja

Municipi de la comarca del Montsià, el nucli urbà s'estén al llarg del riu Ebre, els camps d'arròs són el paisatge habitual del terme municipal.




Les barraques eren les cases de pagès del delta fins a mitjans del segle XX. Actualment se n'estan recuperant per mostrar al públic com eren, com es construïen i com es vivia.



Els recs porten l'aigua de l'Ebre fins als camps d'arròs.



Al llarg del territori hi ha diversos observatoris per contemplar i estudiar les aus que poblen el delta.