Costoja

Comuna de la comarca del Vallespir que s'extén pels dos vessants pirinencs, per l'Alta Garrotxa per una banda, a la conca de la Muga i per l'altra a la conca del Tec. Citat com a Costogia el 936, el mot vindria del llatí Custodia, cosa que lliga amb la seva posició elevada sobre el vessant sud pirinenc. Aquí es pot veure el nucli urbà al peu del Roc de la Creu.

Al bell mig del petit nucli urbà està ubicada l'església parroquial de Santa Maria de Costoja. El temple és un exemple del romànic del segle XII consagrat el 1142. Segurament que havia existit un temple anterior.

L'església disposa d'una segona entrada a cobert. També podem veure la font encastada al seu mur amb un pou al costat.

Des de mitjans del segle XX s'ha establert el costum de guarnir la Mare de Déu amb un vestit de núvia i el nen amb vestit de bateig. Cada 15 d'agost se'ls canvia la indumentària després d'escollir entre les diferents donacions efectuades durant l'any.

Dins de la cellera o sagrera, encara ben delimitada, es conserva el mur medieval del cementiri, entre altres construccions d'origen medieval, com es pot comprovar a les seves llindes.

Un dels principals atractius és la col·lecció de plaques que dessignen cadascun dels carrers i racons del poble. Els textos destaquen pel seu humor i originalitat.

Una curiositat la tenim al Punt Aigutador, on després de penjar la placa els deuria créixer l'arbre que va tapar tota la vista de l'aguait.

A a part alta del poble, al veïnat de través l'alba, és on hi ha les construccions més modernes

La Casa de la Vila està una mica separada del nucli antic. A la façana hi ha una placa de record als 17 fills de Costoja morts a la primera guerra mundial a l'edat de 16 anys, l'escrit acaba amb un al·legat bipàtrida.