Boadella i les Escaules

Municipi de la comarca de l'Alt Empordà enclavat a les Garrotxes empordaneses, tots dos nuclis de població estan enclavats a la riba de la Muga.

Boadella d'Empordà

Nom oficial del municipi fins al 2004. És el nucli més poblat i cap del terme municipal.

La Muga travessa el terme després d'haver recorregut gairebé la meitat dels 70 km. que van entre el seu naixement al pla de la Muga, a Albanyà fins a Empuriabrava on es lliura al mar.

El Castell-Palau de Boadella és un edifici gòtic que data del segle XV tot i que la primer construcció data del segle XII.

El nucli antic de Boadella conserva el traçat original del segle XVI al XVIII. La majoria de les cases conserven les façanes de còdols provinents del riu.

L'església de Santa Cecília va ser construïda entre els segles XVI i XVII sobre un antic temple. La seva restauració es va iniciar cap a finals del segle XVIII.

La Societat la Caritat va ser constituïda el 1906 amb el nom de Socors Mutu. El 1914 va construir la seva seu, d'estil noucentista. El 1988 en dissoldre's la societat l'edifici va passar a ser de propietat municipal.

Boadella ens convida a llegir poesia tot passejant pels seus carrers.

Les Escaules

El Castell de les Escaules està situat dalt d'un turó a sobre mateix del poble. Documentat dels del 1123, la construcció actual data dels segles XIV-XV. Castell de frontera entre els comtats de Besalú i Empúries.

El nucli clos de les Escaules es va començar a construir entre els segles XIV-XV tot fugint de l'antic emplaçament més proper al riu degut a les contínues inundacions. Conserva en bona part l'estructura inicial.

L'església de Sant Martí de les Escaules és un edifici barroc del segle XVIII. De l'antic temple, que estava ubicat en un altre indret, no en queden restes.

Les Escaules també ens convida a llegir quan passegem pels seus carrers, com una mena de ruta literària.

Cantallops

Municipi de la comarca de l'Alt Empordà enclavat al vessant meridional de les Alberes.

El primer esment documentat de l'indret data del 844. L'origen del topònim derivaria de la fusió del mot d'origen gal "cant" (vessant) i de l'ancestral orònim "lupa" (elevació). Que seria fàcil que s'hi sentissin cantar els llops no hi tindria res a veure tot i la figura del llop a l'escut municipal.

Les primeres notícies de l'església romànica de Sant Esteve daten del segle XII tot i que el seu origen és força anterior. L'actual església parroquial era anigament la capell del castelll, del qual en resten alguns vestigis com la torre del campanar, que va ser reconvertit com a tal al segle XIX.

El territori és ple de fonts fruit de les aigües subterrànies que afloren provinents de les Alberes.

A mig camí del Castell de Requesens hi trobem un mirador i un petit altar enclavat entre les roques.

Balaguer

Municipi de la comarca de la Noguera que n'exerceix la capitalitat. El riu Segre travessa el nucli urbà, que dins del terme municipal rep les aigües del Sió.

Els orígens de Balaguer el trobem als inicis del segle VIII amb l'ocupació musulmana del tossal que s'erigeix al marge dret del Segre. Allà hi van construir cap a finals del segle IX el Castell Formós. Avui en dia podem veure les restes del castell i les seves muralles que posteriorment va ser residència dels comtes d'Urgell.

Sense moure'ns dels turons que presideixen la ciutat visitem l'església de Santa Maria de Balaguer, edifici gòtic construït entre els segles XIV i XVI per substituir l'antiga Suda del castell com a església parroquial.

Des d'aquí dalt es pot gaudir d'unes esplèndides vistes de la ciutat i les seves rodalies.

El Sant Crist de Balaguer és una basílica i santuari construït el segle XVII al Pla d'Almatà, on anteriorment hi havia hagut un temple romànic i encara abans una mesquita. La façana, d'estil neoclàssic, va ser reconstruïda el segle XX 

Un cop a baix descobrim el traçat medieval dels carrers del nucli antic.

La Plaça Mercadal de Balaguer, originària del segle XIV té l'honor de ser la plaça porticada més gran de Catalunya. Constituïda per cinc trams de la mateixa estructura. Podem observar que tots els arcs són de mig punt.

Des del setembre del 2020, tot passejant per Balaguer, podem topar amb el gos Rovelló, el lloc on sol ser vist amb més freqüència és a la Plaça del Pou.

Aquí resta immortalitzat el personatge creat per l'escriptor balaguerí Josep Vallverdú.