Municipi situat al sud de la comarca de la Terra Alta. El nucli antic, d'origen medieval s'enfila dalt d'un turó.
Per passejar pels seus carrers costeruts cal estar en bona forma, ja que aquest pugen i baixen contínuament. De fet és un dels nuclis medievals millor conservats de la comarca, amb carrers estrets i costeruts amb cases de pedra construïdes majoritàrimanet entre els segles XVI i XVIII
La Plaça Catalunya, a peu de carretera, és un dels espais més representatius del nucli antic, on hi trobem la majoria de negocis de restauració
Pablo Ruiz Picasso va arribar a Horta per primer cop l'estiu del 1898 de la mà del seu amic també pintor, Manuel Pallarès. El 1909 hi va tornar amb la seva estimada Fernande i s'hi va estar uns mesos. El seu lligam amb la població el va establir ell mateix amb la seva frase: Tot el que sé ho he après a Horta.
El Centre Picasso és una construcció renaixentista del segle XVI i allotja una fidel reproducció de l'obra que Picasso va crear a Horta. Antigament era l'hospital del poble, que va funcionar com a tal fins al segle XIX. La col·lecció de Picasso s'hi va instal·lar després de la restauració de 1992.
La via verda és un antic traçat ferroviari que pretenia ser un nexe d'unió d'Aragó amb el Mediterrani. El traçat anava de Puebla de Híjar a Tortosa. Tot i que es va començar a construir el 1882 no es va inaugurar fins al 1942. L'obra però no es va acabar mai del tot i el 1973 es va deixar d'utilitzar definitivament.
Posteriorment es va recuperar el traçat com a via verda i es va adequar per circular-hi a peu, en bicicleta o a cavall.
Al seu pas per Horta de Sant Joan, travessa diversos ponts, túnels i viaductes i àrees de descans per aturar-se a reposar i gaudir del paisatge.
Aïllades de la resta de les muntanyes dels Ports, emergeixen aquestes tres roques calcàries, anomenades Roques d'en Benet.
El convent de Sant Salvador d'Horta està situat a 2 km. del poble, al peu del puig de Santa Bàrbara o Sant Salvador. Aquest emblemàtic indret està relacionat amb els templers del segle XIII, posteriorment hi van passar els hospitalers i finalment els franciscans amb Salvador d'Horta com a figura destacada.
El temple és originari del segle XIII, d'estil gòtic primitiu amb detalls romànics com l'absis semicircular. El segle XVI s'hi van afegir el cor i l'atri i entre els segles XVII i XVIII les capelles laterals barroques.
