Municipi de la Segarra situat a la zona centreoccidental de la comarca, a la frontera amb l'Urgell.
El composen 11 nuclis de població, alguns dels quals però, no arriben a la desena d'habitants. Les Pallargues, que és el nucli més poblat, n'exerceix la capitalitat.
Montcortès de Segarra
Format per un carrer de cases de pagès originàries dels segles XVII i XVIII
El castell palau de Montcortès és originari del segle XI però va ser totalment reformat el segle XV dins l'estil renaixentista. Tot i estar poc elevat dalt d'un petit promontori, des de lluny es pot distingir la seva silueta amb les dues imponents torres. Després de passar per diversos propietaris pertanyia a la família Moixó, barons de Montcortès, des del segle XVII fins a principis del segle XXI.
L'església de Santa Anna, ubicada davant del castell, és originària del segle XI i reconstruïda a la mateixa època del castell.
L'Aranyó
Municipi independent fins al 1974, actualment està gairebé despoblat, a penes hi viuen quatre gats.
El Castell de l'Aranyó està situat a la part més alta del poble, que va créixer al seu voltant. L'indret i el castell, que va ser reconstruït el segle XVI, ja existien el segle XI. A l'abric del seus murs hi va néixer el 1918 Manuel de Pedrolo, un dels escriptors més prolífics en llengua catalana. El seu avantpassat Antoni de Pedrolo es va casar a finals del segle XVII amb la filla de la família Folcràs, que n'era la propietària després d'haver passat per diverses mans anteriorment.
Poble emmurallat que conserva la seva estructura medieval amb passos porxats, la reixa de la porta principal. Part de la muralla i torres han estat reconstruïdes recentment amb més o menys gràcia.
Les cases que es van construir al voltant del castell s'han anat reconstruint posteriorment en diferents èpoques.
L'església de l'Assumpció està situada extramurs, es calcula que va ser construïda el segle XIV, amb modificacions posteriors.
El Canós
Poble situat al sud del terme municipal i documentat des del 1026. Vila closa que conserva l'estructura medieval però no queden restes del castell, esmentat des del 1120.
El nom del terme municipal pot portar a engany, ja que en parlar de plans cal tenir en compte que els diferents plans poden estar a diferent nivell, o sigui que si bé en general domina el pla, el terreny presenta força ondulacions.
Per altra banda, com es pot veure en moltes fotos, tot i pertànyer a una comarca aspra com la Segarra, el color verd també hi té el seu espai.
La resta de nuclis són: Hostafrancs, Muller, Concabella, Mont-roig, Pelagalls, Ratera, Sisteró i les Pallargues.
