Municipi situat al sector de ponent de la comarca del Segrià, amb el nucli urbà ubicat a la riba esquerra del riu Segre.
Torres de Segre és un dels municipis amb més hectàrees dedicades al cultiu de fruita dolça de Catalunya, tot aprofitant la fertilitat de les terres de la riba del Segre. Si visitem el terme entre finals de febrer i mitjans de març podrem contemplar la bellesa que donen al paisatge les tonalitats rosades de la floració dels presseguers.
Cap a 2,5 km. al sud-est del nucli urbà hi trobem el tossal de Carassumada, aquesta zona elevada domina una bona part de la plana del Segrià.
Una tribu d'ilergetes ja habitava aquest turó, S'han trobat també vestigis romans posteriors i del domini andalusí. També va ser un punt d'observació republicà durant la guerra civil. Aquí en podem veure un element de memòria històrica.
L'ermita de la Mare de Déu de Carassumada està datada a finals del segle XVII tot i que amb reformes posteriors. És una nau senzilla amb dos portals adovellats i campanar d'espadanya. Adossada a la nau hi ha la casa de l'ermità. Carassumada és una paraula original àrab Kars’umm-adà, que significa palau o castell de la mare d'Adà.
Dins l'ermita hi trobem una foto que indica com es poden arribar a veure els camps de presseguers durant la seva màxima esplendor. Espectacular.
L'embassament d'Utxesa és l'únic de Catalunya que no estar situat en el curs d'un riu sinó en el traçat d'un canal, es tracta del Canal de Serós, obra impulsada per la Canadenca iniciada el 1912 per abastir la central de Serós, 3 dics retenen l'aigua del canal. Al cap dels anys s'ha convertit en una important zona humida i declarat el 1990 Reserva Natural de Fauna Salvatge on es poden observar sobretot ocells durant el procés de migració.
La Fusteria estava antigament vinculada al campament dels treballadors de Fecsa-Endesa que van construir i mantenir la central hidroelèctica i l'embassament. Actualment és el Centre d'Interpretació de la reserva natural i allà hi podem veure representats part dels animals salvatges que no hem tingut la sort o paciència de visualitzar des dels observatoris de l'embassament.
Un altre centre humit del terme és a la riba del Segre on cal destacar la immensa població de cigonyes que hi habiten.
També podem trobar-hi cavalls en semillibertat, encarregats del manteniment dels prats i zones obertes.
El Museu de l'Evolució està ubicat en un antic molí fariner construït el 1880 per iniciativa de la Comunitat de Regats. Cap a 1960 es va adaptar per a la producció d'oli i de pinso, abandonat el 1966 posteriorment es va convertir en museu.
L'església parroquial de la Mare de Déu del Carme és una construcció neoclàssica bastida a la segona meitat del segle XVIII
L'antic edifici de la Casa de la Vila va ser cremat el 1936, les obres de reconstrucció es van iniciar el 1941 i hi van participar 240 presoners esclaus republicans que també van participar en la reconstrucció del poble. Les obres es van enllestir el 1946.
Per acabar, no es pot marxar del territori sense haver tastat un dels plats típics, els cargols, i aquest és un bon lloc per fer-ho.
