Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

diumenge, 2 de juny del 2024

Alòs de Balaguer

Municipi de la comarca de la Noguera. El nucli urbà està enlairat a la vall del Segre que el voreja per la seva banda sud.



El nucli petit i compacte s'adapta al vessant de la muntanya, carrers estrets i en pendent agrupats al voltant de l'església.





L'església de Sant Feliu va ser consagrada el 1057 però, degut a posteriors reformes ara ens mostra el seu aspecte barroc. Conserva retaules de pedra policromada del segle XIV.





El Castell d'Alòs està ubicat dalt d'un turó rocós que domina el Segre i el poble. D'origen medieval, ja se'n té constància a principis del segle XI. Fou un element important durant la reconquesta i per a la consolidació del comtat d'Urgell. Conserva una gran torre circular, muralles i diverses dependències, algunes amb voles de canó.


Hi ha molts pobles que conserven els antics safareigs públics com a element del patrimoni popular. En aquest cas però, vaig haver d'esperar que una usuària acabés la feina per poder-lo fotografiar.


En el punt on hi havia hagut la capella del Sant Sebastià, des de 1982 hi ha enclavada una balconada semicircular sobre el Segre amb la imatge de Sant Sebastià amb les fletxes del seu martiri clavades al cos.



Deixem Alòs de Balaguer enrere amb una darrera vista del conjunt urbà.



dimecres, 1 de maig del 2024

Riudaura

Municipi situat a l'extrem occidental de la Garrotxa, limita amb les comarques del Ripollès i d'Osona. Està enllaçat amb Olot per carretera pel coll dels Morts.

El 852 va ser fundat per Guifré I el monestir benedictí de Santa Maria de Riudaura. El monestir que va tenir molt poca activitat va ser destruït pels terratrèmols de 1452 i posteriorment reedificat. Va ser restaurat el 1779, data en què s'hi va afegir el portal barroc. La llista de priors s'acaba amb la desamortització de Mendizábal, quan va ser abandonat.


De l'antic conjunt monàstic, actualment en resta l'església i una torre medieval del monestir.





La plaça del Gambeto deu al nom a la peça de vestir masculina, que era una mena de capot curt que s'utilitzava en dies de festa durant el segle XVIII i part del XIX. El ball del Gambeto va esdevenir un ball tradicional que s'efectuava amb aquesta peça de roba, i seqüencialment, on se se celebrava el ball va passar a adoptar-ne el nom. Històricament és el punt central del nucli urbà i des d'on es va anar denvolupant la resta de la població.




Aquí és pot veure una representació escultòrica del ball del Gambeto.


L'actual edifici de l'Ajuntament ocupa el lloc de l'antiga capella de Sant Marçal, al centre de la plaça


El poble té un aire tradicional, amb carrers curts i estrets i edificis de pedra que conserven bona part del caràcter de l'arquitectura rural de la Garrotxa. Hi ha algun portal, però cap constància de muralles durant l'època medieval.




La riera de Riudaura neix a la zona muntanyosa de la vall homònima, que travessa i acaba desembocat al riu Fluvià a l'alçada d'Olot.