Juneda

Municipi de la comarca de les Garrigues situat a la seva part més urgellenca i regat precisament pel Canal d'Urgell.

Vila closa d'origen medieval que estava encerclada per les muralles. El Portal Lamarca, porta gòtica del segle XIV, era un dels principals accessos a la vila, el que donava al camí d'Arbeca. Va ser restaurat a la dècada de 1990.

A l'entrada del portal hi ha un poema dedicat per Jacint Rosanich al propi portal. Pagès local amb dots literàries.

El carrer dels Porxos és el carrer major de la vila, es va desenvolupar a partir del segle XV. Amb els seus 31 porxos és un dels carrers porxats més notables de Catalunya.

La Casa de la Vila la podem trobar sobre els portals del carrer Major.

L'església de la Transfiguració, d'estil barroc, va ser construïda entre 1740 i 1748. Al seu lloc hi havia hagut un antic temple esmentat per primer cop el segle XIII, tot i que hauria estat molt anterior.

Cal Ratat, és un edifici notable construït el 1699 que va allotjar la casa de la vila fins al 1873. Es conserva una meitat de la casa, ja que després d'haver estat dividida en dues part, una de les parts va ser enderrocada i reconstruïda.

El parc de la Banqueta està constituït al llarg de 8 quilòmetres de la séquia quarta del canal d'Urgell. Grans arbres autòctons fan d'aixopluc durant el recorregut entre ombres i aigua.

Naut Aran

Municipi de la Val d'Aran, el més extens de la comarca, situat a la part alta de la vall. Va ser constituït el 1967 i comprèn les poblacions d'Arties, Baguergue, Garòs, Gessa, Salardú, Tredòs i Unha.

Arties

Topònim provinent del mot euskera "artean", que significa "entre". La vila està situada a la plana que situada entremig de la Garona i el seu afluent Valarties, tot quadra. Aquí tenim la Garona.

El Valarties és d'origen glacial i neix de la confluència d'altres rius i torrents a la part alta de la vall i al mateix municipi de Naut Ara, es troba amb la Garona a la mateixa vila d'Arties.

La transformació que ha patit Arties les darreres dècades espectaculars, s'hi han construït nous habitatges i s'ha ampliat l'oferta hotelera i de restauració que pràcticament no existia. La proximitat d'estacions d'esquí com la de Baquèira n'han de ser la responsable.

La majoria de les cases de nova factura s'adapten a l'estructura tradicional, però no sempre és així del tot.

Santa Maria d'Arties està situada en un punt elevat al sud-est del poble. Construïda entre els segles XII i XIII és un clar exemple del romànic aranès. Edifici basilical de tres naus i originalment amb tres absis, dels quals se'n conserven els dos laterals, el central s'ha reconstruït. Declarada BCIN.

Del castells d'Arties se'n té constància des del 1283, en aquests moments només en queden només algunes restes, com la bestorre semicircular.

Çò de Paulet és una casa renaixentista originària de mitjans del segle XVI.

Salardú

Capital del municipi, situat estratègicament a l'entrada de la vall pel Port de la Bonaigua, motiu pel qual va estar fortificada durant l'edat mitjana.

Sant Andrèu de Salardú està situada a la part alta de la vila, on hi havia hagut el castell. Edifici romànic de tres naus situat històricament entre els segle XII i XIII.

La portalada romànica està formada per cinc arquivoltes en degradació, quatre de les quals descansen sobre columnes.

El campanar octogonal de dos pisos hi va ser afegit el segle XV.

Al seu interior hi destaca el Crist de Salardú, figura representativa del romànic aranès. Talla de fusta policromada datada al segle XIII. Els frescos de l'altar major han estat restaurats el segle XXI.

Al centre del nucli antic hi trobem el Carrèr Major amb alguns edificis interessants.

La Casa de la Vila està ubicada en un edifici que trenca l'harmonia del nucli.

Vilaller

 Virallé, com en diuen a la comarca és un municipi de l'Alta Ribagorça situat a la vall Barravés, al nord de la comarca.

El terme està banyat per la Noguera Ribagorçana, riu que neix a la capçalera nord de la Vall de Barravés, a la Val d'Aran i s'uneix al Segre a l'alçada de Corbins, al Segrià, després de recórrer uns 133 quilòmetres.

El Pont Vell va ser construït el segle XVII per unir el nucli principal amb el barri d'Aragó, anomenat així segurament per la seva major proximitat amb els veïns aragonesos. Inicialment constava de tres ulls però, durant els aiguats de 1963 en va perdre dos, i el que és més important, la seva primordial funció, ja no mena enlloc. En lloc de reparar-lo se'n va construir un de nou uns metres riu amunt.

Si creuem el riu, pel pont nou si no ens volem mullar els peus, enllacem amb un GR que pres direcció nord s'endinsa a la vall de Barravés.

Passem per una zona lúdica, amb jocs infantils i zona de pícnic amb barbacoes.

El seminari de Riupedrós és uns metres més amunt. És un edifici de tres pisos en forma de L construït el segle XX. A les puntes i a l'angle hi ha una torre amb coberta de pissarra a quatre aigües.

El Santuari de la Mare de Déu de Riupedrós és a tocar del seminari i de la Noguera Ribagorçana. Es té constància de l'existència d'un santuari ja al segle X però va ser totalment destruït. La construcció actual data de 1978.

Travessem el riu pel pont estrenat el 2021 ja que l'anterior de fusta estava molt malmès.

 

Al marge esquerre de la Noguera Ribagorçana hi tenim l'ermita romànica de Sant Mamés construïda el segle XII. Ermita d'una sola nau amb teulada a dos vessants. La porta dovellada contrasta amb la construcció de pedres irregulars i sense treballar. Ha estat recentment restaurada.

Retornem a Vilaller pel marge esquerre del riu per canviar la perspectiva.

L'om de Vilaller o del Trinquet era un arbre monumental mil·lenari, lloc tradicional de festeig de les parelles del poble. El tronc principal va morir els anys 1990 però en va sortir un rebrot del qual potser se'n parlarà d'aquí a mil anys més.

L'església de Sant Climent és un edifici gòtic del segle XVIII. Edifici de tres naus amb coberta de teula àrab a dos vessants. El campanar octogonal hi va ser afegit posteriorment.

El presbiteri lateral té adossats un edifici i una font.

Prop de l'església hi descobrim les restes de les muralles que envoltaven la part alta del poble, majoritàriament integrada a les cases.

Donem un tomb pel poble a veure què més hi descobrim, i comencem descobrint la casa de la vila.

 

I descobrim també que a la part alta del poble hi ha un petit mirador.
 

Podem veure també diversos contrastos entre edificis restaurats i d'altres contigus de força més edat.

Aquest edificis pintats d'aquest colors tan cridaners són les escoles. Potser han trobat la fórmula perquè alumnes i mestres vagin a col·legi amb més alegria. No hi podien faltar els dibuixos dels fallaires, les tradicions cal mantenir-les vives des de l'escola.