Municipi de l'Alta Ribagorça, capital de la comarca. Va pertànyer al Pallars Jussà fins a la creació de l'Alta Ribagorça l'any 1988.
La forma Suert està documentada des del 955 i derivaria de la fusió de les paraules basques zubi (pont) i iri (poble). Al segle XIII es va afegir un altre pont a la nomenclatura.
El nucli històric, vertebrat pel carrer Major, conserva el traçat de l'època medieval amb els seus carrers porxats i enrevessats.
El carrer del Forn o Escú (derivat d'obscur) gaudeix de la foscor necessària perquè li escaigui el nom.
La plaça Major, de forma quadrangular allotja la Casa de la Vila, edifici del segle XVIII conegut anteriorment com a Ca del Notari.
El Segretari també tenia casa a la vila, aquesta al carrer Major.
La plaça Mercadal va allotjar el mercat setmanal durant segles, es va canviar la seva ubicació a la meitat del segle XX.
L'església nova fa els honors a l'Assumpció de Maria. Tot i la seva modernitat hom i pot trobar la seva gràcia. Va ser construïda el 1955 sota la direcció de l'arquitecte Eduardo Torroja i promoguda per l'empresa ENHER.
Hi ha un grapat de pobles agregats al terme municipal del Pont de Suert, com:
Llesp
Va tenir ajuntament independent entre 1812 i 1968, que es va annexionar al Pont de Suert.
L'església de Sant Martí de Llesp és d'origen romànic, però ben poc en resta d'aquest estil. Durant uns anys va ser la catedral de la Ribagorça.
El Salencar de Llesp és una zona humida formada pels sediments acumulats pel riu Noguera de Tor prop de les comportes del pantà de Llesp.
Iran
Poble gairebé despoblat que va pertànyer al terme municipal de Llesp fins a la seva incorporació al Pont de Suert. El nom del terme, que no té res a veure amb Pèrsia, derivaria del basc iri (poble) i que significaria poble gran.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
La petita església romànica amb campanar d'espadanya està dedicada a Sant Climent.
Hi ha certs elements que constaten que el poble no està del tot deshabitat.
.jpg)
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada