Capital de la comarca del Berguedà situada al bell mig de la comarca, d'esquena a la serra de Queralt i de cara a la vall del riu Llobregat.
Territori ocupat pels ibers bergistans, s'anomenava Vergneum a l'època romana, l'actual ciutat va començar a créixer el segle XII al peu del castell.
El castell de Sant Ferran està documentat des del 1095, inicialment sota el domini dels comtes de Cerdanya i posteriorment dels de Barcelona. El segle XVII va ser transformat.
L'Ajuntament de Berga i el seu bestiari ens conviden els visitants a fer un tomb pel nucli històric, som-hi doncs.
El nucli central de l'antiga vila emmurallada era la plaça de Sant Pere, on antigament s'hi feia el mercat i on des de fa segles per corpus esclata la bogeria amb la Patum, La Patum de Berga, declarada patrimoni immaterial de la humanitat
Tot i que només es pot gaudir la festa un dia a l'any, la imatge de les comparses fa que la Patum sigui ben viva la resta de l'any, tant en murals...
com en els gravats del paviment del carrer Major de la ciutat
El carrer major constitueix l'eix central del nucli antic, les cases daten dels segles XVII al XIX, a majoria de les quals hi ha una botiga a la planta baixa. Des del 1977 és oficialment el Carrer de la Ciutat.
A la plaça de sant Pere hi ha la casa de la vila, edifici construït entre 1919 i 1931
L'església parroquial, dedicada a santa Eulàlia, és d'estil barroc i documentada des del 1677. Va ser construïda perquè el 1655 l'antiga església parroquial, ubicada al castell, va ser destruïda pels francesos. En aquest mateix indret hi havia anteriorment l'església romànica de sant Pere.
El molí de la Sal, situat a la plaça de la Ciutat, va ser construït el 1651 segons la llinda, però l'origen és segurament més antic, abans de moldre-hi sal s'hi havia mòlt farina i xocolata.
El convent de sant Francesc es va començar a construir el 1333 a tocar de la banda exterior de les muralles. Destruït durant la guerra civil, va ser reconstruït posteriorment. amb estil historicista.
L'església de sant Joan, documentada des del 1220 és d'origen romànic, amb reconstruccions posterior d'estils gòtic i barroc. Inicialment va ser propietat dels hospitalers i reconvertit en monestir cistercenc el 1337.
La primera referència del call jueu de Berga data del 1279. La Berruga o les Voltes d'en Claris és on es va establir la comunitat jueva, un grup que es calcula que no superava el 50 membres.
El nucli urbà va créixer a les faldes del castell, tot enfilant-se però turó amunt, els desnivells són doncs importants.
Callissot és una paraula pròpia de Berga, així s'anomenen els carrers entre tàpies d'horts, característics del nucli antic.
El carrer Pinsania és un d'aquests carrers que s'enfilen cap al castell.
Les vistes de Berga des d'aquesta part alta són espectaculars.
Des del castell surt el camí que puja fins al santuari de Queralt.
La capella de Sant Marc és una de les diverses que es poden trobar pel camí
El santuari de Queralt està situat a dalt de tot de la serra del mateix nom.
Alguns dels edificis singulars que podem trobar a Berga són:
Cal de Martín, construcció modernista de 1913 entre d'altres.
La part fosca és l'estat ruïnós en el que es troben alguns edificis de la ciutat.
En un racó de la ciutat està explicada la història de Catalunya en imatges.
Els dissabtes són dies de mercat a Berga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada