Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

dimecres, 5 de desembre del 2018

Borges Blanques, Les

Municipi de la comarca de les Garrigues, de la qual n'és capital. 


La Plaça del primer d'octubre és el centre neuràlgic de la població, plaça irregular, allargada i porxada. S'hi poden contemplar algunes cases d'estil renaixentista.











L'església parroquial de l'Assumpta és un edifici neoclàssic amb façana barroca. Construïda on hi havia hagut una església gòtica dedicada a Sant Joan. El campanar és del 1899.







El passeig del Terrall és una zona d'esbarjo de la ciutat. A mitjans del segle XIX es va començar a projectar a partir d'una bassa d'aigües pluvials que de mica en mica s'ha anat convertint en un indret encisador.








Dues basses amb peixos, on hi conviuen a més diverses famílies d'ànecs i cignes són l'eix central del parc.



En aquest indret hi havia hagut un convent, del qual en queden algunes restes, com els arcs del claustre. El convent carmelità va ser enderrocat el 1974.



Dins del parc hi trobem el monument a la sardana, al pagès de les Garrigues. Tampoc no hi manca un espai per als fundadors i per aquells que van morir en la defensa de les llibertats.








En un extrem del parc està ubicada la biblioteca municipal i el teatre.




A la parta alta de la ciutat no hi trobarem el castell gòtic del segle XIII, ja que va ser enderrocat i les pedres utilitzades per a la construcció de la nova església. Des d'aquí dalt el domini visual de les rodalies era important.




La Capelleta és al carrer de l'Hospital, obra barroca del segle XVIII dedicada a la mare de déu dels Dolors.



Tot i que va néixer a Vilanova i la Geltrú, Francesc Macià sempre va tenir un estret lligam amb les Garrigues i en concret amb les Borges Blanques, ja que era el lloc de naixement dels seus pares. L'Espai Macià convida a conèixer-lo una mica millor.






A les Borges també hi podem trobar modernisme, Cal Gall o Cal Pifarré en són dos exemples.




El palau del marquès d'Olivart allotja actualment dependències municipals i el museu d'arqueologia. Edifici historicista que va ser residència del marquès fins a la seva mort el 1928.