Municipi de la comarca de les Garrigues situat al seu l'extrem nord-est, tot limitant amb el Pla d'Urgell i l'Urgell.
El castell-palau d'Arbeca estava situat dalt d'un turó sobre la vila. Tot i que les restes de la construcció daten del segle XVI, se'n tenen notícies ds del segle XIII.
El castell està integrat dins d'una zona d'esbarjo forestal
Des d'on hi ha un domini visual de la vila i les seves rodalies.
L'església parroquial de Sant Jaume, d'estil barroc amb elements neoclàssics, es va construir a partir de 1612 amb les pedres d'una construcció gòtica del segle XV. El campanar i la sagristia són de 1778
El nucli antic es caracteritza per la seva estructura medieval.
La Plaça Major és irregularment allargada i emporxada a les dues bandes, original del segle XVI, la majoria de les cases daten d'aquest segle i del XVII.
El centre republicà és una obra noucentista del 1913. Inicialment era cafè i centre cultural amb biblioteca, sales de reunions i on s'hi feien representacions teatrals. El 1939 va ser confiscat i es va convertir en centre de repressió en afegir-s'hi jous i fletxes. El 1986 va ser restaurada la façana i es va convertir en la casa de la vila amb altres dependències, com jutjat de pau, emissora de ràdio local, biblioteca, entre d'altres.
Edifici amb dues cares, a la cara B hi trobarem el dispensari mèdic i el casal d'avis.
El modernisme industrial és present al municipi gràcies a Cèsar Martinell que va dissenyar l'edifici de la Societat Cooperativa Limitada del Camp l'Arbequina. Un de tants dels que va dissenyar per a les comarques de Ponent i de Tarragona. Aquest es dedicava inicialment a l'oliva i els adobs, durant una dècada, la dels 50 del segle XX es va dedicar també al vi. Actualment s'hi tracta també amb cereals i ametlles.
Arbeca és coneguda principalment per les seves olives arbequines, oriündes del terme municipal.
I si ens refiem de les dites populars, és millor que no t'hagin de dir que sempre véns d'Arbeca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada