Sant Cugat del Vallès

Municipi de la comarca del Vallès Occidental, que s'estén des dels vessants nord-occidentals de la serra de Collserola fins a l'inici de la depressió Prelitoral. 

Inclou dins del terme municipal l'entitat descentralitzada de Valldoreix i Mira-sol, La Floresta i Les Planes.

El jaciment de Can Fatjó, al límit amb Cerdanyola del Vallès ens parla d'assentaments situats a l'edat de bronze. Altres troballes confirmen la presència dels ibers laietans al municipi, entre el segle VI i el III a.C.

Al segle IV, al lloc on hi ha l'actual monestir hi havia una fortalesa romana, posteriorment coneguda com Castrum Octavianum.

Monestir de Sant Cugat

Monestir benedictí, edificat el segle IX sobre l'antic emplaçament d'una vil·la romana.
L'inici de la comunitat monàstica és atribuïda a Carlemany, que hauria posat l'abat Deodat a càrrec de 12 monjos més. La primera documentació escrita però, data del 877 quan Carles el Calb confirmà els béns del monestir.
L'etapa de més esplendor del monestir va tenir lloc al segle X amb l'abat Odó com a màxim exponent, fins a arribar a ser el monestir de més rellevància dels comtats catalans.
El 1350 i durant el regnat de Pere III, s'iniciaren les obres de fortificació, s'afegiren torres de guàrdia i un aqüeducte per abastir d'aigua el monestir.
A partit del 1385 els abats seran nomenats pel papa, els quals ja ni residien al monestir, cosa que va significar l'inici de la decadència. 
La unió de la corona catalano-aragonesa i castellana va generar a partir del segle XVI, un constant procés de castellanització, culminat el 1561, data a partir de la qual els abats serien nomenats pel rei de Castella. 
Amb la tàctica del no nomenament la corona provocava llargues etapes sense comandament abacial, durant aquest temps les rendes del monestir passaven a poder de la corona.
Durant la guerra de Successió el monestir va ser ocupat per l'arxiduc Carles, ocupació que hi va causar grans desperfectes.
Posteriorment es va portar a cap una restauració que va finalitzar el 1789

Claustre del monestir

D'estil romànic, edificat entre finals del segle X i principis de l'XI. Va ser reconstruït el segle XII, el pis superior i l'atri són del segle XVI

L'obra consta de dotze parells de columnes per galeria amb capitells esculpits amb elements de temàtica bíblica i també profana.

Sala Capitular

Situada en un angle de la part meridional del monestir, d'estil gòtic i amb façana de carreus amb porta central de mig punt amb arquivoltes. Sengles finestres ogivals amb columna central flanquegen la porta. La sala quadrada de l'interior amb coberta de creueria i clau de volta s'utilitza actualment com a sala d'exposicions.

Restes de l'església visigòtica

Situada al mig del claustre, va ser construïda entre els segles V i VI

Església abacial del monestir

La Façana

D'estil gòtic, va ser construïda a la primera meitat del segle XIV. Centrada per una portalada ogival amb arquivoltes i mainell amb una enorme rosassa amb ornaments radials. 

La Capçalera

L'església va ser iniciada a finals del segle XII per la capçalera, consta de tres absis, més gran el central, com es pot comprovar s'assenta sobre l'estructura de la fortalesa romana. La gran finestra va ser afegida en època gòtica.

Interior de l'església abacial

Després de construir la capçalera i els primers trams de les naus, es produí una interrupció en l'obra, que continuà en estil gòtic a la primera meitat del segle XIV. 

Sant Cugat màrtir, era original de Scil·li, prop de Cartago, després de sofrir persecucions i martiris va ser degollat el 304 a Castrum Octavianum, on ara hi el monestir amb el seu nom.

Es van construir també les capelles laterals, decorades posteriorment en estil barroc.

Diu la llegenda que el noble Ramon de Saltells, que tenia el castell a Cerdanyola, tenia un fill anomenat Berenguer que havia fugit de casa i comandava un grup de bandits. Ramon, sense saber si el fill era viu o mort, va deixar en herència tots els seus béns al monestir, excepte 50000 sous barcelonins, que l'abat havia de lliurar al seu fill si anava a reclamar-los. A canvi, havia de ser enterrat al monestir. Ramon de Saltells morí víctima de la pesta. Quan Berenguer es va presentar a reclamar la seva part l'abat també havia mort per la pesta i el nou abat, Arnau Ramon de Biure, es va negar a lliurar-la-hi. La nit de Nadal de 1350, mentre l'abat oficiava missa, Berenguer i els seus homes van irrompre a l'església i van assassinar-lo. Aleshores es diu que totes les campanes de les esglésies que hi ha entre Sant Cugat i Montserrat van començar a sonar soles anunciant la seva mort, i que el gall de ferro del campanar de Sant Cugat va cantar. Berenguer i els seus homes van embogir amb el terrabastall i es van estimbar.

Les Muralles

Palau Abacial

Palau dels abats, d'estil gòtic però molt transformat el segle XVIII. De planta baixa, dos pisos i golfes, situat davant de l'església. Consta de dues torres, una d'octogonal, que conserva una finestra gòtica i l'altra quadrada amb portal adovellat i restes de matacà defensiu.

Creu del Camí dels Monjos.

Creu gòtica, ubicada antigament al camí dels monjos. Després de ser recuperada i restaurada el 1940 va ser ubicada davant del monestir. 

Creu de Terme del carrer de la Creu

Creu del segle XVI-XVII que assenyalava l'entrada al terme de Sant Cugat.

Mercat Vell

Edifici modernista del 1911, obra de Ferran Cels, ampliat el 1926.

Celler Cooperatiu

Encarregat el 1921 per la Cooperativa Vitivinícola a Cèsar Martinell. Fet amb maó vist i arcs parabòlics i cobertes de volta catalana. Ampliat el 1940 amb totxo convencional.

Terrisseria Arpí

Cases del Carrer Sant Medir, 19-21

Cases bessones del segle XIX, amb grans balcons, finestrals flanquejats per medallons de terra cuita i columnes dòriques

Cases d'Enric Pi

Cases bessones modernistes projectades el 1907 per Juli Batllevell

Plaça Sant Pere

Els Quatre cantons

Teatre-Auditori Sant Cugat
Construït el 1993, obra dels arquitectes Ramon Artigas i Ramon Sanabria. 
Escenari d'uns 400 m2 en format teatre i 250 m2 en format auditori, amb campana acústica. 

Ajuntament de Sant Cugat

Estudis de RTVE a Sant Cugat

El Museu del Monestir
Algunes sales del monestir i part del claustre superior han estat convertides en museu, on...
Es poden fullejar virtualment i en 4 idiomes els capítols de la Regla de Sant Benet.

Fer un petit tast sobre la història de l'elaboració del vi.

Interpretar la simbologia de les escultures dels capitells de les columnes del claustre i el propi art d'esculpir-la.

Un audiovisual projectat en una de les sales, ens apropa a la història del monestir des la seva fundació el segle IX

fins a l'excarceració dels seus monjos el 1835 fruit de la desamortització

Amb aquest bloc pretenc desgranar comarca per comarca els municipis de la nostra terra i remarcar els elements més interessants de cada poble i cada ciutat.

Un gran nombre de ciutadans d'aquesta terra estem despertant de la nostra letàrgia i hem endegat un camí sense retorn cap a la llibertat. 

L'11 de setembre del 2012, una manifestació sense precedents al nostre país va obligar els nostres polítics a moure fitxa i a iniciar el procés cap a l'autoderminació, procés que un any després sembla molt encallat.

Per acabar de donar l'empenta final, enguany, en motiu de la Diada, ens encadenarem per la INDEPENDÈNCIA, enllaçarem les nostres mans al llarg dels 400 quilòmetres que recorren el nostre país entre La Jonquera i Alcanar, i des d'aquests dos punts donarem la mà als nord-catalans i valencians que s'hi voldran afegir.

Ha sorgit també en el món blocaire una iniciativa dirigida a enllaçar també els blocs de la nostra terra que tenen en comú aquest desig de llibertat.

Des de Sant Cugat del Vallès dono la mà al següent bloc de la cadena Catalunya indrets amb encant