Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

dissabte, 30 de gener del 2016

Bagà

Municipi de comarca del Berguedà, situat a la vall del Balsareny, riu afluent del Llobregat i a 6 km. de l'entrada sud del túnel del Cadí.




 


El nucli urbà data del segle XIII, quan els barons de Pinós es van establir en el seu palau, el Palau dels Pinós





Entre les tropes de Lluís XIV i Felip V es van encarregar de destruir el palau, que va ser reconstruït el segle XVIII pel baró d'Ur, l'estructura del qual és la que es pot veure actualment.
L'edifici va ser adquirit per l'ajuntament el 1990 i actualment allotja a la planta baixa un centre d'interpretació del catarisme.
Els barons de Pinós i altres protagonistes de l'època ens expliquen de pròpia veu i a cavall entre la història i la llegenda, la relació dels càtars amb la vila. 



Annexa al palau hi ha la capella de Santa Maria de Palau, que va ser aixecada al mateix temps i restaurada el 1779


L'església de Sant Esteve va ser construïda entre els segles XIV i XV, moment de transició entre el romànic i el gòtic. Un dels seus murs formava part de la muralla defensiva.



El nucli antic de Bagà conserva el traçat de la seva fundació el segle XIII, amb la Plaça Porxada com a nucli neuràlgic de la vila.



 


El 1914, Tomàs Nicolau, propietari de la serradora de Berga, va tenir la pensada de traslladar la llenya per tren, i a tal efecte va ser el promotor de la via fèrria que enllaçava Guardiola de Berguedà amb Gisclareny. Al cap de pocs anys però, l'invent va caure en desús.




Des del 2009 podem gaudir de part d'aquest traçat, ja que es va recuperar el tram que va des de Guardiola de Berguedà fins a Sant Joan de l'Avellanet, la major part d'aquest tram transcorre dins del terme de Bagà.





Durant aquest recorregut de 6 km. podem gaudir de l'esplèndid paisatge berguedà amb la serra del Cadí de fons.





Túnels i pont penjat fan encara més amè el recorregut, i compte amb les pedres que s'esllavissen muntanya avall.








La passejada també travessa una zona boscosa, habitada pels arbres que han sobreviscut a la serra d'en Nicolau.





Sant Joan de l'Avellanet, final de trajecte. Zona d'acampada i de pícnic a l'abric de la immensa serra del Cadí.





diumenge, 24 de gener del 2016

Guardiola de Berguedà

Municipi del Berguedà, situat entre els rius Balsareny i Llobregat, al nord de la comarca. Conegut tradicionalment com a Guardiola de Berga, va adoptar la nomenclatura oficial actual el 1981.


Del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, se'n tenen notícies des de finals dels segle IX, el lloc on està ubicat havia estat poblat anteriorment per monjos eremites.
Fruit de les excavacions que s'han efectuat darrerament han quedat al descobert les restes de la primitiva església romànica


El conjunt monàstic ha estat fruit de diverses modificacions al llarg de la història, incloent la modificació de l'orientació del temple, ja que inicialment estava encarat a ponent.
Va patir també els efectes del terratrèmol que va afectar Catalunya el segle XIV






La darrera restauració s'ha efectuat el 2005, amb alguna llicència per part de l'arquitecte.

 

Una maqueta ens mostra com hauria estat el monestir en els moments de màxima esplendor.


Actualment continuen els treballs d'excavació per recuperar les restes soterrades.

 

Pobla de Lillet, La

Municipi de la comarca del Berguedà, ubicat a la vall prepirinenca de Lillet.
L'origen del nucli urbà es remunta a les primeries del segle XIII, quan la família Mataplana es va establir al castell.


El nucli urbà conserva el traçat medieval, que s'enfila pel turó del Pujolet.


La Pobla de Lillet és el primer nucli en rebre les aigües del Llobregat, que neix muntanya amunt a les Fonts del Llobregat a Castellar de n'Hug, a la serra del Cadí.
 


El pont vell, construït el segle XIV, és el més antic dels ponts que travessen el Llobregat en els seus 170 quilòmetres de recorregut fins a lliurar les aigües al Mediterrani.


El Llobregat ha estat, des de les primeries del segle XX, abastament aprofitat per la indústria.

 
Així ho va fer Eusebi Güell quan va crear la primera fàbrica de ciment Portland  de Catalunya.
Güell va encarregar a Antoni Gaudí el disseny del xalet del Catllaràs, on s'haurien d'allotjar el tècnics i enginyers de les mines de carbó, la qual explotarien com a font d'energia per a la fàbrica de ciment.
El xalet Catllaràs va ser restaurat el 1971 i convertit en casa de colònies, tot perdent la seva estructura i encant inicial.
Durant la seva estada a la pobla de Lillet, Gaudí es va allotjar a casa dels Artigas, uns dels industrials més importants de l'època. Agraït per llur hospitalitat els va obsequiar amb el projecte dels Jardins Artigas.


Aquí es fa palesa la plena integració de l'obra de Gaudí dins dels del seu entorn natural. 

El carrilet, era un traçat ferroviari d'onze quilòmetres construït per la fàbrica de ciment Asland. El tren, que circulava sobre 60 cms. de via, transportava el ciment fins a Guardiola de Berguedà, on enllaçava amb els ferrocarrils catalans.
Durant els primers anys era d'ús exclusiu de la fàbrica, però el 1914 va esdevenir d'us públic, tant per a mercaderies com per a viatgers. El 1963 va exhalar el darrer xiulet.



El 2005 però, el carrilet va tornar a xiular, ja que es van recuperar 3200 metres d'aquest traçat per a ús turístic. Surt de l'antiga estació de l'"empalme" a la Pobla de Lillet i després de fer parada als Jardins Artigas, continua fins al Clot del Moro.