Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

dissabte, 28 de juliol de 2018

Calaf

Municipi de la comarca de l'Anoia dins la subcomarca de l'Alta Segarra.


Vila emmurallada de la que se'n conserven encara alguns portals com el de Xuriguera, a la part alta del poble, camí del castell.




Passat el portal entrem al nucli medieval a través del carrer Sant Jaume, el que va ser el carrer principal, per desembocar seguidament a la Plaça Gran, totalment emporxada.




Plaça presidida des de principis del segle XVII pel temple gòtic dedicat Sant Jaume, tot substituint Sant Miquel en aquest afer.



La seu de l'ajuntament també està ubicada a la mateixa plaça, a tocar de l'església.


Els dissabtes, des de 1226 a Calaf hi ha mercat, segurament un dels més antics de Catalunya i immortalitzat per Apel·les Mestre i el nostre refranyer popular.



dimarts, 24 de juliol de 2018

Tarroja de Segarra

Municipi de la Segarra situat a la vall mitjana del Sió, a la zona central de la comarca. 

Deu el seu nom a Arnau de Torroja, un mestre templer que al segle XII hi va fer construir el seu castell. 

El poble conserva la seva estructura medieval típica amb carrers sinuosos i estrets, a més de diversos passos sota habitatges.







Res no es conserva de l'antiga església romànica de Sant Salvador que va ser substituïda pel temple neoclàssic de la segona meitat del segle XVIII. Situat a la Plaça Major destaca sobre la resta de construccions.




La casa adjacent a l'església podria haver format part de l'església o bé de l'enderrocat castell, pedres amb les que es podria haver construït el campanar.


La Plaça Major és de petites dimensions i parcialment emporxada.



A diferència de molts municipis de la Segarra, Tarroja consta d'un sol nucli urbà, abraçat pel municipi de Torrefeta i Florejacs al qual corresponen les construccions que podem veure des dels afores del poble.




diumenge, 22 de juliol de 2018

Guissona

Municipi de la comarca de la Segarra situada al nord de la capital, Cervera.


La seva situació privilegiada, rica en aqüífers subterranis fan pensar que la zona va estar poblada des de ben antic. Tot i així els primers vestigis de població els trobem a la Iesso romana



Iesso  Guissona




Iesso hauria estat una de les ciutats romanes més importants de l'actual Catalunya, ja que es calcula que cobria una superfície d'unes 20 hectàrees. D'aquestes se n'ha excavat un parell a la zona del Vell Pla, on encara queda terreny a explorar. Una bona part però deu estar enterrat sota l'actual vila.



La Fassina, una antiga fàbrica de begudes alcohòliques és l'actual seu del museu municipal, on s'hi exposen peces trobades a les excavacions.




En unes excavacions dins l'actual nucli urbà de la vila es va trobar aquest missatge de dolor d'una mare cap a la seva filla Lesbia que va morir als 11 anys. També una làpida amb inscripcions iberes.




L'estructura era l'habitual de les ciutats romanes, estava formada per dos carrers principals en creu i carrers exteriors tot formant un octògon.


Passejant pel seu raval descobrim que conserva l'estructura medieval de vila emmurallada.


Raval de Guissona

Al mateix raval està situat el convent augustinià de Santa Mònica, d'estil barroc fundat el 1651 i la seva església que va ser restaurada en diverses ocasions.


Convent de Santa Mònica Guissona



Dels tres portals d'accés només ha sobreviscut el de l'Àngel. La part superior de l'entrada és una recreació construïda durant el segle XX, igual que l'àngel.




Abans d'entrar a la vila closa però ens queden coses per veure fora muralles, com la font i safareigs que hi ha davant per davant del portal.



El 1795 l'hospital va ser traslladat extramurs, de la capella de la planta baixa se'n conserven les columnes i el campanar d'espadanya.



La creu de terme va se construïda el 1685 segons la inscripció. La seva ubicació actual ´data de 1975.


En trem finalment a la vila closa pel portal de l'Àngel, i heus ací la part interior del portal amb dedicatòria inclosa.



Els seus carrers estrets i sinuosos remarquen la seva construcció medieval.




Carrers que ens porten fins a la Plaça Major, caracteritzada pels seus emporxats.





La façana de Santa Maria, la vam trobar embolicada, en plena restauració, ens haurem de conformar amb la foto. Documentada des del 1037, l'edifici actual d'estil barroc data de finals del segle XVIII





Dins del nucli medieval, amb els carrers encara més estrets hi tenim el call jueu.





A la plaça bisbe Benlloch, dins de l'eixample de la vila, hi ha la Casa de la Vila, un edifici noucentista construït el 1925 després d'enderrocar el palau bisbal.


A la mateix plaça i també en el punt que havia ocupat el palau ducal hi trobem el Centre Catòlic, construït entre 1914 i 1915 i restaurant el segle XXI. La façana modernista és obra de l'arquitecte local Josep Garganté.


Modernista també ho és l'antic Escorxador ubicat davant les excavacions de la romana Iesso.


Al mateix carrer del tint, una mostra que la comunitat romanesa és prou important a la vila.


Sens dubte pel que més és coneguda Guissona però, és per Bon Àrea, una antiga cooperativa alimentària creada el 1959 i reconvertida com a societat mercantil el 2013 i que ha anat estenent les seves arrels al llarg de tot el territori català.




Des de 1997 se celebra a Guissona el mercat romà de Iesso, amb parades d'artesans, representacions teatrals, mostres d'ofici. Hi participa gran part de la població en vestir-se com ho feien els seus avantpassats dos mil anys enrere.





Aquí tenim el gegant Bacus ballant al so de la música i repartint hòsties ben amarades de vi.



o la representació teatralitzada d'una lluita de gladiadors.