Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

divendres, 31 d’agost de 2018

Cardona

Municipi de la comarca del Bages situat al seu extrem nord-occidental, a la frontera amb el Solsonès.


Des del seu naixement el 986, Cardona va ser un indret clau en la Catalunya medieval. En arribar a la vila els futurs vescomtes de Cardona, a finals del segle X, va adquirir una gran importància política, que va durar fins al segle XVI quan la família Cardona va marxa de la vila. Té l'honor també d'haver estat la darrera plaça en caure sota les urpes dels Borbons, el 1714, set dies després de la caiguda de Barcelona.


El castell de Cardona combina els estils romànic i gòtic, situat al costat de la vila, en turó que domina la Vall Salina i la del Cardener.





La Torre de la Minyona té actualment 13 metres d'alçada dels 25 que hauria tingut inicialment, i més de 10 metres d'amplada de base. Diu la llegenda que el duc hi va fer tancar la seva filla Adalés que s'havia enamorat i es veia amb secret amb el prìncep moro Abdalà. Adalés va morir de pena després d'haver-hi estat un temps confinada a pa i aigua.



L'església de Sant Vicenç és un temple romànic documentat des del 980, era originalment la capella del castell. El mateix segle X s'hi creà un priorat de l'orde aquisgranesa.






Les obres pictòriques exposades a l'exterior són originàries de la segona meitat del segle XII




Actualment el castell està gestionat per l'agència catalana del patrimoni cultural.






Al seu interior hi ha un hotel gestionat per paradors de turisme.


Al sud de la vila de Cardona està ubicada la muntanya de sal, ben visible des del castell.


El nucli antic creix al voltant de l'església de Sant Miquel, obra gòtica consagrada el 1397 amb dependència de la canònica de Sant Vicenç




La Plaça de la Fira, presidida per l'ajuntament és on se celebren els correbous, en una plaça desmuntable, l'acte principal de la festa major.





L'escultura de la font de la plaça de la fira commemora la resistència de la vila front les tropes de Felip V


Al voltant de Cardona es van establir diverses colònies, com les de la Coromina, la Manuela o els Arquers






Organyà

Municipi de la comarca de l'Alt Urgell, situat a la dreta del riu Segre i a l'abric de la muntanya de Santa Fe. Documentat des del 993.


Antiga vila emmurallada, amb portals, passos porxats i carrers estrets.



 


L'església romànica de Santa Maria està documentada des del 993 i reconstruïda el 1057 després d'un incendi.


L'església de Santa Maria d'Organyà és coneguda perquè el 1904 a la seva rectoria s'hi van trobar les Homilies, que són considerats uns dels documents més antics escrits en català, originaris de finals del segle XII o principis del XIII. El document original està dipositat a la Biblioteca de Catalunya.


 

Coll de Nargó

Municipi de la comarca de l'Alt Urgell situat a la dreta del Segre i a la riba del pantà d'Oliana.
El terme està documentat des de l'any 988 i la vila, coneguda com a Nargó entre la gent de la zona, des del 1076. És el cap del municipi conformat per cinc nuclis més.
L'església de Sant Climent és un edifici romànic llombard de finals del segle XI. El campanar pre-romànic forma part d'un temple anterior datat cap al segle X
Fa cosa de 65 milions d'anys aquestes terres eren habitades pels darrers dinosaures, que donaven els darrers cops de cua abans d'extingir-se en aquella època fronterera entre el cretaci i el terciari. 


A partir d'una troballa de nius d'ou de dinosaure, es va començar a excavar en alguns jaciments, tot i la manca de recursos econòmics s'han fet diverses troballes, entre elles la posta d'ous més gran d'Europa.
Per donar a conèixer les troballes al gran públic es va crear Dinosfera, un museu on entrar en contacte amb aquest món remot.