Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

dissabte, 28 d’agost de 2021

Alpens

Municipi muntanyós de la comarca d'Osona i el més septentrional d'un Lluçanès que no va esdevenir comarca per manca de voluntat popular. Punt d'intersecció entre Osona, el Berguedà i el Ripollès.


Alpens està documentat des del 1074 però el traçat actual del nucli urbà que consta de carrers estrets i cases de pedra, és originari dels segles XVII i XVIII










Cada any parell Alpens es converteix en la capital de la forja, que s'hi celebra una trobada internacional de forjadors. Els seus carrers estan plens d'exemples d'aquest art del ferro, tot començant pel rètol que ens dóna la benvinguda.







Joan Prat, ferrer d'Alpens va forjar el 1972 l'escultura que representa Manelic, el personatge de Terra Baixa. L'escultura està exposada a l'entrada de la Plaça Major.


La Plaça Major, de forma allargada, presenta una certa harmonia de cases de pedra tot i algunes reformes no gaire encertades.

El poble va ser escenari d'un episodi històric durant la tercera guerra carlina, fet que es rememorat als seus carrers. Els anys imparells se celebra la fira dels carlins.




L'església parroquial de Santa Maria, és un edifici barroc-neoclàssic reedificada el 1708 i restaurada entre 1840 i 1845 després d'haver patit l'acció del foc durant la primera guerra carlina, entre 1833 i 1840.







dimecres, 25 d’agost de 2021

Riner

Municipi de la comarca del Solsonès, format per cinc entitats de població i situat en bona part en un altiplà.

El Miracle

Entitat de població dispersa, sorgida al voltant del santuari del Miracle. Hi està ubicada la seu de l'ajuntament.

El santuari està format per una església, una capella i un monestir benedictí.

L'església del Miracle va ser construïda prop de l'indret on s'afirma que la verge s'havia aparegut a dos nens pastor el 3 d'agost de 1458 i l'any següent s'aconseguí el permís per començar les obres. El 1531 es va encarregar l'ampliació de la primitiva capella, però pocs anys després se'n construir una de nova.

Les obres de l'església actual van començar l'any 1652, el 1773 es van donar per acabades les obres, tot i restar inacabada.




El temple és únic a Catalunya per les tribunes amb arcs monumentals de la seva part alta, i per l'alta tribuna de la part exterior de l'absis. Es va projectar, de fet com a església i habitatge alhora.


El retaule major, d'estil barroc, és una obra de l'escultor Carles Morató. L'obre es va allargar 11 anys, entre 1747  i 1758, el policromat i daurat són posteriors i obra del pintor solsoní Antoni Bordons.






El retaule de la Capella del Santíssim, atribuït al pintor portuguès Pere Nunyes, afincat a Barcelona. És d'estil gòtic-renaixentista i datat el 1530.

El monestir benedictí del Miracle va ser construït el 1899 i depèn del monestir de Montserrat





La Casa Gran és un edifici gòtic tardà construït el 1532 com a alberg de pelegrins.


La Capella de la Desaparició es va aixecar el 1548 en el punt on la verge nena, es diu que es va aparéixer a en Jaumet de la Ciresa.




La casa d'espiritualitat consta de tres edificis amb 40 habitacions, sales de conferències i capelles on s'organitzen trobades, convivències i exercicis espirituals.

Allà on Celdoni, el germà de Jaumet, va veure la seva aparició entre dos ginebrons, hi van instal·lar la creu commemorativa, actualment l'original és al museu diocesà de Solsona.

 


Su

Situat a la banda meridional del terme, a la capçalera de la riera de Matamargó. Es tracta d'un petit nucli de cases romàniques i gòtiques agrupades al voltant de l'església.


El Carrer Fosc, carrer medieval cobert amb una volta i un arc d'entrada i un de sortida




Can Vendrell és una masia original del segle XI. Destaca l'arc gòtic sobre la llinda de la porta.


L'església de Santa Maria és d'estil classicista, edificada el segle XVIII. L'original era del segle XII.


La Rectoria, a tocar de  l'església, és un edifici del segle XV.

Les altres entitats de població del municipi són Riner, Santa Susanna i Freixinet