Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

dimecres, 21 d’abril de 2021

Alella

Municipi interior de la comarca del Maresme situat a les portes de la Serralada de Marina. Vila mil·lenària, documentada des del 975.

La casa Lleonart és un dels símbols de la vila, masia reformada en època barroca però d'origen molt més antic. Coneguda com a Casa Arbúcies al segle XVI, va pertànyer entre el XVII i el XVIII a la família Riera-Lleonart. Salvador i Carles Lleonart van comandar el servei d'espionatge de l'arxiduc Carles durant la guerra de Successió, cosa que els va suposar acabar els seus dies a l'exili.

L'església de Sant Feliu va ser reconstruïda el segle XV sobre una antiga parròquia esmentada des del 993. La façana barroca correspon a una posterior reforma de 1611

El campanar és el que resta del seu passat romànic, datat entre finals del segle XI i principis del XII

No hi ha terme sense creu de terme, en aquest cas, d'estil gòtic, la trobem al Camí de la Creu de Pedra, prop del Camí del Mig que enllaça amb Tiana.

Davant mateix hi ha un mirador molt curiós, ja que està situat rere una filera d'arbres, si almenys hi hagués alguna escletxa des d'on espiar...


Cap als afores de la població hi trobem l'edifici més monumental d'Alella, és la Torre del Governador. L'espai era ocupat des del segle XIV pel Mas Torrella. Antoni Borrell Folch, governador de Catalunya, que n'era el propietari el 1890 va encarregar l'obra a l'arquitecte General Guitart i Lostaló, d'aquí el nom.

En morir el governador el 1909, el 1916 va passar a propietat dels escolapis. Tot el conjunt exhibeix una barreja d'estils que li dóna un marcat caràcter eclèctic, que engloben el neoclàssic, neogòtic, neoàrab i amb una presència del modernisme.

L'edifici escolar, de planta baixa i quatre pisos és d'estil neoclàssic, els dos darrers de construcció posterior.



Cal Marquès d'Alella és un edifici senyorial envoltat de jardí situat a l'entrada del poble. Va pertànyer a l'industrial i polític Camil Fabra i Fontanils a qui se li va concedir el títol de marquès d'Alella el 1889. El fill d'aquest, Ferran Fabra i Puig va ser alcalde de Barcelona i un dels principals benefactors de la vila d'Alella.


Ca l'Alemany és un edifici residencial amb elements ornamentals de caire modernista.

Can Bertran és una casa d'estiueig construïda a finals del segle XIX on hi havia una antiga masia. El 1901 va pertànyer al marquès d'Alella, Camil Fabra, abans de passar a mans de la família Bertran.

Situada dins del nucli urbà, en posició elevada, hi ha la Casa d'Alella o del Terçó, conegut com Les Quatre Torres. Era la casa residencial dels senyors d'Alella, els Banyeres, els Desplà, els Mata i finalment els Fabra. L'edifici actual és del segle XIX.

Can Cases és un gran casal d'estiueig d'estil neoclàssic, construït per l'industrial Raimon Cases el 1863
 


Can Llimona, edifici eclèctic construït a finals del segle XIX com a casa d'estiueig.

Alella té una gran tradició vinícola i com a tal és l'epicentre de la Denominació d'Origen Alella.


dimarts, 30 de març de 2021

Sant Gregori

Municipi de la comarca del Gironès, veí de la capital gironina i porta d'entrada a la Vall de Llémena. El nucli principal de la població està situat a banda i banda de la carretera que creua la vall.



Les escoles Agustí Gifré ubicades a peu de carretera és un edifici noucentista de les primeries del segle XX, que consistia en dos pavellons simètrics, un per a les nenes i l'altre per als nens.

 




La riera de Llémena creua el terme municipal, tot recollint les aigües de les rieres menors que es troba al seu pas.

 

diumenge, 28 de març de 2021

Canet d'Adri

Municipi de la comarca del Gironès, situat a la Vall d'Adri, vall que conflueix a la Vall de Llémena.

El nucli del poble de Canet el conformen quatre cases al voltant de l'església parroquial de Sant Vicenç, edifici d'origen romànic del segle XI, que va ser reformada en període renaixentista.





La resta del poble està disseminat a banda i banda de la carretera.





Altres nuclis de població són Adri, Biert, Montcal, Montbó i el despoblat de Rocacorba.

dissabte, 27 de març de 2021

Orís

 Municipi disseminat de la comarca d'Osona, a la zona septentrional de la plana i que estén el seu territori a banda i banda del Ter.


La Colònia Ymbern ocupa 140 hectàrees de territori, estava format per la fàbrica tèxtil, una fonda, nou cases adossades pera als treballadors, cases per a dirigents, jardins, església, zona esportiva. 









L'aigua del Ter es desviava cap les instal·lacions de la fàbrica a través d'una séquia.


Als seus orígens, al 1859, s'hi va instal·lar una adoberia, que posteriorment es convertí en filatura. El darrer propietari va ser l'Empresa Ymbern que va comprar la propietat el 1928 a un arruïnat Calvet,el qual havia iniciat el projecte de restauració. La colònia va estar activa des del 1931 i a partir de 1975 va començar el període d'abandonament i degradació.

dissabte, 13 de febrer de 2021

Sant Cebrià de Vallalta

Municipi interior de la comarca del Maresme, situat concretament a la Vall Alta, als contraforts del Montnegre.

 


La Riera de Vallalta neix a Arenys de Munt, passa per Sant Iscle i arriba a Sant Cebrià amb el nom de Riera de Sant Pol, per desembocar al mar a Sant Pol de Mar.


L'església parroquial és un edifici gòtic de 1571, en substitució d'un temple del segle XI, aquí la podem veure a la part més alta del poble, a tocar del cel.

L'entorn muntanyós del poble està farcit de camps de conreu, generalment inclinats a causa de les característiques del terreny.




La reina d'aquestes valls i de Sant Cebrià en particular, és sens dubte la maduixa, probablement s'hi cultiven les millors maduixes del país.


Tot i que el febrer ja se'n poden veure al mercat del dissabte, assoleixen la seva màxima esplendor el mes de maig.