Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

dissabte, 13 de febrer de 2021

Sant Cebrià de Vallalta

Municipi interior de la comarca del Maresme, situat concretament a la Vall Alta, als contraforts del Montnegre.

 


La Riera de Vallalta neix a Arenys de Munt, passa per Sant Iscle i arriba a Sant Cebrià amb el nom de Riera de Sant Pol, per desembocar al mar a Sant Pol de Mar.


L'església parroquial és un edifici gòtic de 1571, en substitució d'un temple del segle XI, aquí la podem veure a la part més alta del poble, a tocar del cel.

L'entorn muntanyós del poble està farcit de camps de conreu, generalment inclinats a causa de les característiques del terreny.




La reina d'aquestes valls i de Sant Cebrià en particular, és sens dubte la maduixa, probablement s'hi cultiven les millors maduixes del país.


Tot i que el febrer ja se'n poden veure al mercat del dissabte, assoleixen la seva màxima esplendor el mes de maig.
 

dissabte, 26 de setembre de 2020

Ulldecona

Municipi de la comarca del Montsià amb límit meridional amb el País Valencià.

Assentament iber entre els segles V i I a.c. a la zona del castell i que va patir la romanització a partir del segle II a.c.

L'església de Sant Lluc és d'estil gòtic, aixecada entre 1373 i 1421


El carrer Major és l'eix vertebrador del nucli antic de la població

A la plaça de l'església, sobre una galeria porxada, anomenada els "pérxens" hi trobem La Feligresa, obra modernista de Cèsar Martinell

L'Orfeó Montsià conserva la façana original de 1923, d'estil eclèctic. L'edifici té la funció de teatre municipal, fundat per la coral que en portava el nom.


 




diumenge, 30 d’agost de 2020

Sant Fost de Campsentelles

Municipi de la comarca del Vallès Oriental situat a la serralada litoral.
 
Hi ha restes arqueològiques que demostren que fa 15000 any ja estava habitat aquest terme muntanyós fronterer amb Barcelonès i Maresme.
 
El poblat ibèric Les Maleses, està situat al cim del turó homònim i hauria estat habitat per laietans des dels voltants del segle IX fins que va ser destruït pels romans.
 



 
Els 300 habitants que van arribar a viure en aquest poblat tenien el Vallès al seus peus i unes vistes immenses sobre Montserrat i també del Montseny i el Prepirineu.
 




diumenge, 26 de juliol de 2020

Josa i Tuixén

 Municipi de la comarca de l'Alt Urgell situat a la banda meridional de la Serra del Cadí. El terme municipal és fronterer amb la Cerdanya, el Berguedà i el Solsonès.

Municipi format des de 1973 pels termes de Josa de Cadí i Tuixent. 

Josa de Cadí 

El poblet de Josa, format per les típiques cases de pedra, està enfilat en un turó arrodonit a la dreta del riu homònim, situat a 1431 metres d'altitud.


El topònim, com sol ser força habitual al nostre país, prové del basc "jausi", que significa caure, cosa que s'explica per la construcció de les cases en pendent o caient.




Damunt d'un penyal s'eleva imponent l'església parroquial de Santa Maria i Sant Bernabé, reedificada el 1846
 


Al peu de la serra del Cadinell està ubicada l'antiga església parroquial d'estil romànic del fossar de Santa Maria

La situació del poble és immillorable per gaudir de l'autèntic paisatge de muntanya amb vistes impressionants en els seus 360 graus




La pèrdua progressiva de població dels pobles de muntanya de vegades queda un pèl compensada per la implantació o recuperació de negocis que donen vida al poble, com l'elaboració i venda de formatges

O bé també restaurants de categoria com ca l'Amador, bona cuina en un magnífic entorn.



Tuixent

Curiosament, el nom de la població no coincideix amb el del municipi, i això és degut a què aquest primer va ser modificat degut a què la nomenclatura tenia més suport social, però la Generalitat va denegar el canvi de nom del municipi degut a l'informe desfavorable de l'IEC.

Tuixent, més gran i poblat que Josa, és el cap del municipi




L'església de sant Esteve, situada a la part alta del poble, és un edifici romànic del segle XI


Les trementinaires eren dones que elaboraven remeis a partir de les herbes i el coneixement ancestral. Aquestes herbes, olis i remeis els posaven en un sac i sortien a recórrer a peu el país, sovint acompanyades per una noia aprenent  per vendre'ls des de les valls més properes fins inclús a ran de mar. El producte estrella era la trementina, que és la que dóna nom a l'ofici. 

L'ofici va néixer a meitats del segle XIX i Sofia d'Ossera va tenir l'honor de fer el darrer viatge el 1982. Des del 1998 el Museu de les Trementinaires va obrir les portes al coneixement i reconeixement d'aquest dur ofici.
 

 




Complementàriament hom pot visitar, de forma guiada si es desitja, el jardí botànic de les trementinaires, situat a uns quiòmetres del poble, a la cruïlla de la carretera de la Seu d'Urgell.