Bruc, El

Municipi situat a la subcomarca del Montserratí, al sud-est de la comarca de l'Anoia, als peus del massís de Montserrat

El Bruc és per una banda, bàsicament un carrer, el qual enllaça el Bruc de Baix amb el del Mig i el de Dalt.

El nucli de baix i el del mig estan units, a l'inici d'aquest segon hi trobem un element modernista proper ja al noucentisme, es tracta de Vil·la Antoniette o cal Díaz, obra de l'arquitecte Ricard Giralt, construïda entre 1915 i 1916 com a casa d'estiueig.

 

Josep Calvo, catedràtic de la Llotja va projectar amb l'assistència de l'arquitecte Ricard Giralt l'edifici historicista que simula un castell medieval amb el seu merlet. Can Calvo va se construït entre 1913 i 1920.

Al costat mateix està ubicada Panamà Canal, una mostra d'Art Decó de la dècada dels 1920. Durant la Guerra Civil s'hi haurien allotjat refugiats.

Can Casas, edificat el 1889 de la mà de Cristóbal Cascante, col·laborador de Gaudí. Els baixos d'aquest edifici modernista van ser destinats a celler i destil·leria. Actualment és la seu de diverses dependències municipals.

El Timbaler del Bruc, situat al final del nucli del Mig, va ser inaugurat el 1952 quan només era una maqueta de guix. El monument definitiu, obra de Frederic Marés va ser instal·lat el 1954.

Commemora la batalla del Bruc i el fet que, segons diu la llegenda, es va guanyar la batalla degut a la reverberació del so del timbal tocat per un noiet que va provocar la retirada de l'exèrcit napoleònic que creia enfrontar-se a un exèrcit molt superior en nombre, quan en realitat només estava format per un petit grup de sometents de la contrada. Els suposats fets es van produir durant el mes de juny de 1808. El noiet ha estat recentment identificat com a Isidre Lluçà, de Santpedor.

 

A l'altra banda del barranc que forma la Riera de can Dalmases hi trobem el quart nucli urbà, El Bruc de la Parròquia. El carrer de la Parròquia n'és l'eix principal i està conformat, entre la plaça i la parròquia per edificis d'origen medieval alguns, i d'altres del segle XVIII. S'hi poden observar dovelles i porxats.

L'Església de Santa Maria té els seus orígens en el romànic del segle XI. La fesomia actual respon a les modificacions efectuades entre els segles XVII i XVIII i la de mitjans del XIX que li dóna el seu caràcter neoclàssic.

El pont de la parròquia uneix els dos nuclis per sobre del barranc que forma la riera.

 

Dins del nucli urbà hi ha marcat un circuit amb diferents escenaris de les batalles del Bruc.

 

 

Juneda

Municipi de la comarca de les Garrigues situat a la seva part més urgellenca i regat precisament pel Canal d'Urgell.

Vila closa d'origen medieval que estava encerclada per les muralles. El Portal Lamarca, porta gòtica del segle XIV, era un dels principals accessos a la vila, el que donava al camí d'Arbeca. Va ser restaurat a la dècada de 1990.

A l'entrada del portal hi ha un poema dedicat per Jacint Rosanich al propi portal. Pagès local amb dots literàries.

El carrer dels Porxos és el carrer major de la vila, es va desenvolupar a partir del segle XV. Amb els seus 31 porxos és un dels carrers porxats més notables de Catalunya.

La Casa de la Vila la podem trobar sobre els portals del carrer Major.

L'església de la Transfiguració, d'estil barroc, va ser construïda entre 1740 i 1748. Al seu lloc hi havia hagut un antic temple esmentat per primer cop el segle XIII, tot i que hauria estat molt anterior.

Cal Ratat, és un edifici notable construït el 1699 que va allotjar la casa de la vila fins al 1873. Es conserva una meitat de la casa, ja que després d'haver estat dividida en dues part, una de les parts va ser enderrocada i reconstruïda.

El parc de la Banqueta està constituït al llarg de 8 quilòmetres de la séquia quarta del canal d'Urgell. Grans arbres autòctons fan d'aixopluc durant el recorregut entre ombres i aigua.

Naut Aran

Municipi de la Val d'Aran, el més extens de la comarca, situat a la part alta de la vall. Va ser constituït el 1967 i comprèn les poblacions d'Arties, Baguergue, Garòs, Gessa, Salardú, Tredòs i Unha.

Arties

Topònim provinent del mot euskera "artean", que significa "entre". La vila està situada a la plana que situada entremig de la Garona i el seu afluent Valarties, tot quadra. Aquí tenim la Garona.

El Valarties és d'origen glacial i neix de la confluència d'altres rius i torrents a la part alta de la vall i al mateix municipi de Naut Ara, es troba amb la Garona a la mateixa vila d'Arties.

La transformació que ha patit Arties les darreres dècades espectaculars, s'hi han construït nous habitatges i s'ha ampliat l'oferta hotelera i de restauració que pràcticament no existia. La proximitat d'estacions d'esquí com la de Baquèira n'han de ser la responsable.

La majoria de les cases de nova factura s'adapten a l'estructura tradicional, però no sempre és així del tot.

Santa Maria d'Arties està situada en un punt elevat al sud-est del poble. Construïda entre els segles XII i XIII és un clar exemple del romànic aranès. Edifici basilical de tres naus i originalment amb tres absis, dels quals se'n conserven els dos laterals, el central s'ha reconstruït. Declarada BCIN.

Del castells d'Arties se'n té constància des del 1283, en aquests moments només en queden només algunes restes, com la bestorre semicircular.

Çò de Paulet és una casa renaixentista originària de mitjans del segle XVI.

Salardú

Capital del municipi, situat estratègicament a l'entrada de la vall pel Port de la Bonaigua, motiu pel qual va estar fortificada durant l'edat mitjana.

Sant Andrèu de Salardú està situada a la part alta de la vila, on hi havia hagut el castell. Edifici romànic de tres naus situat històricament entre els segle XII i XIII.

La portalada romànica està formada per cinc arquivoltes en degradació, quatre de les quals descansen sobre columnes.

El campanar octogonal de dos pisos hi va ser afegit el segle XV.

Al seu interior hi destaca el Crist de Salardú, figura representativa del romànic aranès. Talla de fusta policromada datada al segle XIII. Els frescos de l'altar major han estat restaurats el segle XXI.

Al centre del nucli antic hi trobem el Carrèr Major amb alguns edificis interessants.

La Casa de la Vila està ubicada en un edifici que trenca l'harmonia del nucli.