Ribes de Freser

Municipi de la comarca del Ripollès situat al cor de la vall de Ribes, presidida pel curs del riu Freser

A la vila però hi conflueixen dos rius més, el Rigat i el Segadell

 
L'església de Santa Maria de Ribes, documentada originalment des del segle XI, va ser destruïda el 1936. Del seu passat romànic només en resten els tres absis laterals, restaurats recentment.

El cremallera de Núria, únic accés motoritzat a la vall, es va inaugurar el 22 de març del 1931. L'estació Ribes-Vila és una de les dues que hi ha dins del terme.

A tocar de l'estació hi ha una exposició permanent on es pot viatjar en el temps a través dels diferents models de tren que han fet el recorregut durant la dilatada història del cremallera.

D'una altra cosa que poden presumir els ribetans és d'allotjar l'únic granòfir de Catalunya

L'ajuntament té la seva seu en un edifici força singular al mateix centre de la vila.

El 2008 el cinema Catalunya de la vila va tancar les portes, però el 2009 i a través de l'associació sense ànim de lucre Amics del Cinema de la Vall de Ribes va tornar a obrir, es va obrir a la cultura, entre les seves parets centenàries es pot gaudir ara de bon cinema, concerts, debats, conferències...

La casa Pàmies o Vil·la Sara és un element més rellevant del modernisme de la vila. Neix del projecte de l'arquitecte Antoni Coll i Fort el 1917. Aquí es pot veure a ran de la llera del Freser.

Queralbs

Municipi de la comarca del Ripollès situat al nord de la comarca, al bell mig de la serralada pirinenca. El cap del municipi, esmentat des del 819 com a Kerus Albus, està situat al marge dret del riu Freser a 1236 metres d'altitud.

 

Queralbs és el típic poble pirinenc de carrers estrets i costeruts, amb cases de pedra i pissarra, amb racons amb un marcat caràcter medieval.

L'església de Sant Jaume és una joia del romànic pirinenc, construïda entre els segles XI i XII destaca principalment per les columnes amb capitells esculpits i porxo amb arcs de mig punt.

L'Ajuntament el trobem a la Plaça de la Vila, dins del nucli antic del poble i amb certa harmonia amb la resta de construccions.

A la dècada de 1920 es va debatre la possibilitat de construir una carretera o una línia fèrria que arribés fins a la Vall de Núria, donat l'increment de fidels que anaven al santuari i a la irrupció dels esports d'hivern. Sortosament es va optar pel ferrocarril i el 1931 es va inaugurar el cremallera de Núria.

La línia té el seu origen a l'estació de Ribes de Freser, enllaçant amb la línia Barcelona-Puigcerdà, l'estació de Queralbs, a mig camí del recorregut, és l'últim punt on es pot pujar al cremallera.

Encara ara, a la segona dècada del segle XXI, l'única alternativa al cremallera, és fer a peu els més de 6 km. de recorregut tot salvant un desnivell de 750 metres. Si ho traduïm a temps, surt una mitjana de 3 hores i mitja.

El recorregut comença a la part alta del poble i ja ens mostra d'entrada el seu sentit ascendent.

Després de la primera rampa però, l'ascens esdevé més suau

A partir d'aquí canvia la panoràmica, deixem enrere la verdor dels prats per entrar en zona rocosa i engorjada.

Després de travessar el rierol pel pont romànic del Cremal, el camí torna a enfilar-se fort entre rocam.

 

Tot enfilant-nos no deixem de contemplar l'espectacle que se'ns va obrint pel camí, natura gairebé verge, només estroncada per l'obra del recorregut del cremallera.

Mentre travessem la tartera, a l'altra banda de la vall veiem aparèixer el cremallera, que transporta aquells qui han decidit pujar amb més comoditat.

 

L'oportunitat però de poder contemplar la cascada de Fontalba primer i la Cua de Cavall després, precipitar-se per l'engorjat fa que hagi valgut la pena arribar fins aquí.

Canvi de vessant i el camí es torna momentàniament més suau, circulant a ran del rierol.

La darrera rampa, de perfil esgraonat, ens enfila ben amunt, és una darrera broma això d'elevar-nos per sobre del cremallera per fer-nos descendir després?

Doncs sí, finalment arribem al punt més alt del recorregut i, si encara ens queden forces, podem trepar al mirador de la Creu d'en Riba.

Des d'allà dalt, si el vent ens ho permet, ens podem embadalir amb la primera vista sobre la Vall de Núria, a l'estiu, a la primavera o quan sigui.

Efectivament, la resta del camí és en descens, un descans per a les nostres cames.

El rètol de benvinguda ens recorda quant trigarem a tornar si optem per tornar-ho a fer a peu.

En arribar a la vall i després de beure aigua a la font, trobem l'ermita de Sant Gil, construïda el 1615 en el punt on suposadament es va trobar la imatge de la verge

El santuari de Núria, que allotja la imatge de la verge va ser projectat el 1883 per Calixte Freixa i inaugurat el 1911, el 1946 es va acabar la façana neoromànica.

La tradició diu que tocar la campana amb el cap dins de l'olla assegura la fertilitat, no es perd res a provar-ho.

El llac artificial format pel riu de Núria, afluent del Freser, és un dels encants de la vall, ofereixen la possibilitat de passejar-hi en barca durant els mesos més càlids

A ran del riu de Núria, per sobre de l'estany, hi trobem uns exemplars autòctons de la zona.

La tornada, l'anada també, es pot fer plàcidament amb el cremallera, asseguts durant els 40 minuts que dura el viatge.

.