Municipi de la comarca del Ripollès situat al nord de la comarca, al bell mig de la serralada pirinenca. El cap del municipi, esmentat des del 819 com a Kerus Albus, està situat al marge dret del riu Freser a 1236 metres d'altitud.
A la dècada de 1920 es va debatre la possibilitat de construir una carretera o una línia fèrria que arribés fins a la Vall de Núria, donat l'increment de fidels que anaven al santuari i a la irrupció dels esports d'hivern. Sortosament es va optar pel ferrocarril i el 1931 es va inaugurar el cremallera de Núria.
La línia té el seu origen a l'estació de Ribes de Freser, enllaçant amb la línia Barcelona-Puigcerdà, l'estació de Queralbs, a mig camí del recorregut, és l'últim punt on es pot pujar al cremallera.
Encara ara, a la segona dècada del segle XXI, l'única alternativa al cremallera, és fer a peu els més de 6 km. de recorregut tot salvant un desnivell de 750 metres. Si ho traduïm a temps, surt una mitjana de 3 hores i mitja.
El recorregut comença a la part alta del poble i ja ens mostra d'entrada el seu sentit ascendent.
Després de la primera rampa però, l'ascens esdevé més suau
A partir d'aquí canvia la panoràmica, deixem enrere la verdor dels prats per entrar en zona rocosa i engorjada.
Després de travessar el rierol pel pont romànic del Cremal, el camí torna a enfilar-se fort entre rocam.
L'oportunitat però de poder contemplar la cascada de Fontalba primer i la Cua de Cavall després, precipitar-se per l'engorjat fa que hagi valgut la pena arribar fins aquí.
Canvi de vessant i el camí es torna momentàniament més suau, circulant a ran del rierol.
La darrera rampa, de perfil esgraonat, ens enfila ben amunt, és una darrera broma això d'elevar-nos per sobre del cremallera per fer-nos descendir després?
Doncs sí, finalment arribem al punt més alt del recorregut i, si encara ens queden forces, podem trepar al mirador de la Creu d'en Riba.
Des d'allà dalt, si el vent ens ho permet, ens podem embadalir amb la primera vista sobre la Vall de Núria.
Efectivament, la resta del camí és en descens, un descans per a les nostres cames.
El rètol de benvinguda ens recorda quant trigarem a tornar si optem per tornar-ho a fer a peu.
En arribar a la vall i després de beure aigua a la font, trobem l'ermita de Sant Gil, construïda el 1615 en el punt on suposadament es va trobar la imatge de la verge
El santuari de Núria, que allotja la imatge de la verge va ser projectat el 1883 per Calixte Freixa i inaugurat el 1911, el 1946 es va acabar la façana neoromànica.
La tradició diu que tocar la campana amb el cap dins de l'olla assegura la fertilitat, no es perd res a provar-ho.
El llac artificial format pel riu de Núria, afluent del Freser, és un dels encants de la vall, ofereixen la possibilitat de passejar-hi en barca durant els mesos més càlids
La tornada, l'anada també, es pot fer plàcidament amb el cremallera, asseguts durant els 40 minuts que dura el viatge.
Encara ara, a la segona dècada del segle XXI, l'única alternativa al cremallera, és fer a peu els més de 6 km. de recorregut tot salvant un desnivell de 750 metres. Si ho traduïm a temps, surt una mitjana de 3 hores i mitja.
El recorregut comença a la part alta del poble i ja ens mostra d'entrada el seu sentit ascendent.
Després de la primera rampa però, l'ascens esdevé més suau
A partir d'aquí canvia la panoràmica, deixem enrere la verdor dels prats per entrar en zona rocosa i engorjada.
Després de travessar el rierol pel pont romànic del Cremal, el camí torna a enfilar-se fort entre rocam.
Tot enfilant-nos no deixem de contemplar l'espectacle que se'ns va obrint pel camí, natura gairebé verge, només estroncada per l'obra del recorregut del cremallera.
Mentre travessem la tartera, a l'altra banda de la vall veiem aparèixer el cremallera, que transporta aquells qui han decidit pujar amb més comoditat.
L'oportunitat però de poder contemplar la cascada de Fontalba primer i la Cua de Cavall després, precipitar-se per l'engorjat fa que hagi valgut la pena arribar fins aquí.
Canvi de vessant i el camí es torna momentàniament més suau, circulant a ran del rierol.
La darrera rampa, de perfil esgraonat, ens enfila ben amunt, és una darrera broma això d'elevar-nos per sobre del cremallera per fer-nos descendir després?
Doncs sí, finalment arribem al punt més alt del recorregut i, si encara ens queden forces, podem trepar al mirador de la Creu d'en Riba.
Des d'allà dalt, si el vent ens ho permet, ens podem embadalir amb la primera vista sobre la Vall de Núria.
Efectivament, la resta del camí és en descens, un descans per a les nostres cames.
El rètol de benvinguda ens recorda quant trigarem a tornar si optem per tornar-ho a fer a peu.
En arribar a la vall i després de beure aigua a la font, trobem l'ermita de Sant Gil, construïda el 1615 en el punt on suposadament es va trobar la imatge de la verge
El santuari de Núria, que allotja la imatge de la verge va ser projectat el 1883 per Calixte Freixa i inaugurat el 1911, el 1946 es va acabar la façana neoromànica.
La tradició diu que tocar la campana amb el cap dins de l'olla assegura la fertilitat, no es perd res a provar-ho.
El llac artificial format pel riu de Núria, afluent del Freser, és un dels encants de la vall, ofereixen la possibilitat de passejar-hi en barca durant els mesos més càlids
La tornada, l'anada també, es pot fer plàcidament amb el cremallera, asseguts durant els 40 minuts que dura el viatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada