Municipi de la comarca de l'Alt Empordà situat a la comarca natural de les Garrotxes d'Empordà.
Si bé, el pantà de Darnius-Boadella pertany majoritàriament al terme de Darnius, una part d'ell forma part del municipi de Terrades, concretament la zona de la presa petita.
Municipi de la comarca de l'Alt Empordà, que forma part de la subcomarca natural de l'Alta Garrotxa. Està situat a la vall de la Muga i envoltat de muntanyes. Documentat des del segle X però habitat probablement en època romana.
El nucli antic va ser fortificat durant els segles XIV i XV. Conserva encara trams de muralla, portals i torres, que han estat restaurats darrerament.
De l'època medieval data també el sistema de canalització que servia per alimentar els molins i per regar els horts propers a la muralla.
El Pont Vell, d'estil gòtic de tres arcs, va ser construït sobre la Muga entre els segles XIV i XV.
La Muga neix al Pla de la Muga i es lliura al Mediterrani a Empúria Brava, després de recórrer 58 quilòmetres al llarg de l'Alt Empordà.
L'església de Sant Llorenç d'origen romànic està documentada des de l'any 982. Ha estat modificada i ampliada posteriorment en diferents etapes.
El Castell de Sant Llorenç, documentat des de 1210, està situat en una finca privada, als afores del poble.
La Torre dels Moros, ubicada dalt d'un turó, és des de finals del segle XIII un punt de vigilància estratègic.
La Capella de Sant Andreu, situada al costat del Pont Vell, va ser construïda el segle XVII tot imitant l'estil de les ermites romàniques.
A l'entrada del poble, prop del Pont Vell, s'ha instal·lat un reproducció d'una barraca carbonera.
El pantà de Darnius-Boadella, nomenclatura oficial de de 2015, va ser construït el 1969 al curs de la Muga. Tot i que la major part de l'embassament és dins del terme municipal de Darnius, una part està ubicada dins del nucli de Sant Llorenç de la Muga.
Sota les seves aigües hi descansen les restes de la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga, es considera el primer alt forn de ferro de fosa de Catalunya, material que va començar a produir-s'hi l'any 1773.
Municipi muntanyós de la comarca d'Osona i el més septentrional d'un Lluçanès que no va esdevenir comarca per manca de voluntat popular. Punt d'intersecció entre Osona, el Berguedà i el Ripollès.
Alpens està documentat des del 1074 però el traçat actual del nucli urbà que consta de carrers estrets i cases de pedra, és originari dels segles XVII i XVIII
Cada any parell Alpens es converteix en la capital de la forja, que s'hi celebra una trobada internacional de forjadors. Els seus carrers estan plens d'exemples d'aquest art del ferro, tot començant pel rètol que ens dóna la benvinguda.
Joan Prat, ferrer d'Alpens va forjar el 1972 l'escultura que representa Manelic, el personatge de Terra Baixa. L'escultura està exposada a l'entrada de la Plaça Major.
La Plaça Major, de forma allargada, presenta una certa harmonia de cases de pedra tot i algunes reformes no gaire encertades.
El poble va ser escenari d'un episodi històric durant la tercera guerra carlina, fet que es rememorat als seus carrers. Els anys imparells se celebra la fira dels carlins.
L'església parroquial de Santa Maria, és un edifici barroc-neoclàssic reedificada el 1708 i restaurada entre 1840 i 1845 després d'haver patit l'acció del foc durant la primera guerra carlina, entre 1833 i 1840.
