Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

diumenge, 3 d’octubre del 2021

Sant Llorenç de la Muga

Municipi de la comarca de l'Alt Empordà, que forma part de la subcomarca natural de l'Alta Garrotxa. Està situat a la vall de la Muga i envoltat de muntanyes. Documentat des del segle X però habitat probablement en època romana.


El nucli urbà conserva la fisonomia del seu origen medieval, motiu pel qual figura a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.



El nucli antic va ser fortificat durant els segles XIV i XV. Conserva encara trams de muralla, portals i torres, que han estat restaurats darrerament.




De l'època medieval data també el sistema de canalització que servia per alimentar els molins i per regar els horts propers a la muralla.

 

El Pont Vell, d'estil gòtic de tres arcs, va ser construït sobre la Muga entre els segles XIV i XV. 

La Muga neix al Pla de la Muga i es lliura al Mediterrani a Empúria Brava, després de recórrer 58 quilòmetres al llarg de l'Alt Empordà.


L'església de Sant Llorenç d'origen romànic està documentada des de l'any 982. Ha estat modificada i ampliada posteriorment en diferents etapes.

 


El Castell de Sant Llorenç, documentat des de 1210, està situat en una finca privada, als afores del poble.

La Torre dels Moros, ubicada dalt d'un turó, és des de finals del segle XIII un punt de vigilància estratègic.

La Capella de Sant Andreu, situada al costat del Pont Vell, va ser construïda el segle XVII tot imitant l'estil de les ermites romàniques.


A l'entrada del poble, prop del Pont Vell, s'ha instal·lat un reproducció d'una barraca carbonera.

El pantà de Darnius-Boadella, nomenclatura oficial de de 2015, va ser construït el 1969 al curs de la Muga.  Tot i que la major part de l'embassament és dins del terme municipal de Darnius,  una part està ubicada dins del nucli de Sant Llorenç de la Muga.

Sota les seves aigües hi descansen les restes de la Reial Foneria de Sant Sebastià de la Muga, es considera el primer alt forn de ferro de fosa de Catalunya, material que va començar a produir-s'hi l'any 1773.