Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

dissabte, 25 de març del 2023

Rupià

Municipi de la comarca del Baix Empordà situat a la plana de ponent.

Un nucli urbà força envellit conserva les traces de la vila medieval amb restes de muralles i portals, amb llindes dels segles XVII i XVIII













El castell té com a primera referència el 1220, tot i que podria ser originari d'un segle abans. Actualment se'n conserva el palau gòtic que s'hauria refet cap a mitjans del segle XIV per a l'ús dels bisbes de Girona. S'hauria reformat després dels terratrèmols de 1427 per donar-li l'aspecte actual.


Can Valls és un edifici residencial on hi destaquen els esgrafiats d'estil barroc de la façana.



L'església parroquial de Sant Vicenç està configurada per una barreja d'estil fruit de les diverses restauracions i ampliacions. Construït el segle XV amb estil gòtic, ampliat entre el XVI i el XVII amb les capelles i la sagristia. La portalada i la rossassa són de 1688 i el coronament i el campanar d'estil barroc del segle XVIII.



Can Nató és un casal gòtic adossat a la part posterior de la muralla.



La zona humida, adjacent al nucli urbà, és la riera, des d'on surt el camí cap a la Font Nova 


A manca de biblioteca tenim un racó on fer intercanvi de llibres, aixó sí, a cobert.


Fora del nucli urbà hi podem localitzar alguns masos disseminats.




Foixà

Municipi de la comarca del Baix Empordà, situat a la dreta del riu Ter. 

La vila comtal de Foixà va ser qualificada per Josep Pla com a delícia recòndita, pura meravella.

Dividida en dos nuclis de població, La vila és com s'anomena el nucli situat dalt d'un turó a redós del Castell de Foixà




Els orígens del castell es remunten a la segona meitat del segle XIII i va ser fruit de diverses modificacions posteriors.


La Vila estava protegida per la muralla, de la qual se'n conserves encara alguns dels portals d'accés.




Can Planiol és una casa construïda entre els segles XVI i XVII sobre la muralla inferior tal i com ho evidencien les espitlletes. En destaca el portal adovellat i la finestra renaixentista situada just a sobre. La pallissa lateral es va construir tot aprofitant la torre rectangular que feia de cantonera del traçat de muralles.





El segon nucli és anomenat L'església, un nucli molt menys compactat que la Vila.


L'església parroquial, dedicada a Sant Joan, és originària del 1058, l'edifici actual d'estil gòtic data del segle XVI.




La Creu Nova, d'estil reinaixentista data del 1581. Inicialment ubicada als afores del poble, Des del 2003 ocupa la Plaça de l'església després de la seva restauració per part de l'ajuntament. Havia estat destruïda el 1936.



La Creu del Rei Joan I està ubicada a peu de la carretera que uneix els dos nuclis. Segons es diu està ubicada al lloc on va morir Joan I el Caçador, el 1396 mentre caçava. Va ser restaurada el 1955.




dissabte, 4 de març del 2023

Bruc, El

Municipi situat a la subcomarca del Montserratí, al sud-est de la comarca de l'Anoia, als peus del massís de Montserrat

El Bruc és per una banda, bàsicament un carrer, el qual enllaça el Bruc de Baix amb el del Mig i el de Dalt.


El nucli de baix i el del mig estan units, a l'inici d'aquest segon hi trobem un element modernista proper ja al noucentisme, es tracta de Vil·la Antoniette o cal Díaz, obra de l'arquitecte Ricard Giralt, construïda entre 1915 i 1916 com a casa d'estiueig.
 

Josep Calvo, catedràtic de la Llotja va projectar amb l'assistència de l'arquitecte Ricard Giralt l'edifici historicista que simula un castell medieval amb el seu merlet. Can Calvo va se construït entre 1913 i 1920.

Al costat mateix està ubicada Panamà Canal, una mostra d'Art Decó de la dècada dels 1920. Durant la Guerra Civil s'hi haurien allotjat refugiats.

Can Casas, edificat el 1889 de la mà de Cristóbal Cascante, col·laborador de Gaudí. Els baixos d'aquest edifici modernista van ser destinats a celler i destil·leria. Actualment és la seu de diverses dependències municipals.


El Timbaler del Bruc, situat al final del nucli del Mig, va ser inaugurat el 1952 quan només era una maqueta de guix. El monument definitiu, obra de Frederic Marés va ser instal·lat el 1954.
Commemora la batalla del Bruc i el fet que, segons diu la llegenda, es va guanyar la batalla degut a la reverberació del so del timbal tocat per un noiet que va provocar la retirada de l'exèrcit napoleònic que creia enfrontar-se a un exèrcit molt superior en nombre, quan en realitat només estava format per un petit grup de sometents de la contrada. Els suposats fets es van produir durant el mes de juny de 1808. El noiet ha estat recentment identificat com a Isidre Lluçà, de Santpedor.
 

A l'altra banda del barranc que forma la Riera de can Dalmases hi trobem el quart nucli urbà, El Bruc de la Parròquia. El carrer de la Parròquia n'és l'eix principal i està conformat, entre la plaça i la parròquia per edificis d'origen medieval alguns, i d'altres del segle XVIII. S'hi poden observar dovelles i porxats.







L'Església de Santa Maria té els seus orígens en el romànic del segle XI. La fesomia actual respon a les modificacions efectuades entre els segles XVII i XVIII i la de mitjans del XIX que li dóna el seu caràcter neoclàssic.


El pont de la parròquia uneix els dos nuclis per sobre del barranc que forma la riera.

 
Dins del nucli urbà hi ha marcat un circuit amb diferents escenaris de les batalles del Bruc.