Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

diumenge, 25 d’octubre del 2015

Torà


Municipi de la comarca del Solsonès a la vall del Riubregós. La riera de Llanera s'obre pas a través del terme.

Fins al 21 de març del 2023 Torà va estar adscrita a la comarca de la Segarra.

La vila de Torà estava emmurallada i quatre portals li obrien pas des de l'exterior. 
Durant el segle XIV es va esgotar l'espai construïble dins la vila closa, cosa que va obligar a construir sobre els carrers, aquest és l'origen dels diversos passos coberts.








La Plaça de la Vall és el centre neuràlgic del poble, on es fa vida social.
L'edifici de la Casa de la Vila, era antigament un hospital, construït el segle XVI sobre les ruïnes d'un d'anterior, al costat hi van construir el 1589 una capella, de la qual només en queda el portal



Els porxos i columnes de la Plaça de l'Església es conserven intactes a pesar que s'han restaurat més recentment les cases que suporten.





El complicat rellotge de sol de la plaça de l'església deixa palès que ell només treballa a les tardes.
L'altre rellotge de la plaça, el de la façana de l'església, ja no se sap per on navega.





 
El temple gòtic de Sant Gil, d'una sola nau, va ser construït el 1568 en el mateix lloc on hi havia l'antiga església romànica, de la qual no en resta cap vestigi.





El forn comú de la vila, va estar elaborant el pa de cada dia des del 1632 fins al 1904. Després de la seva restauració es va convertir en museu el 1983



El cementiri data del 1854 i la seva capella amb portalada neorenaixentista i campanar d'espadanya porta gravada la data de 1857




El pont de les Merites va ser construït el 1724 sobre el llit de la riera de Llanera. Es poden observar els seus dos ulls desiguals i l'obertura sobre el pilar central.




La creu de terme gòtica que estava emplaçada a l'entrada del poble va ser destruïda el 1936. L'actual, mancada de cap valor artístic hi va ser col·locada el 1951




El convent barroc de Sant Antoni de Pàdua va ser construït entre 1695 i 1704 arrel que el sant, a qui s'havien encomanat, va deslliurar el poble de l'epidèmia de pesta d'una dècada abans. Va ser habitat per monjos franciscans fins al 1835. La construcció de l'església adjacent data del 1760




La plaça de la Font, dedicada a la font monumental que ocupa aquest espai des del segle XVII o XVIII. A la part del darrere hi ha els safareigs i als laterals, els abeuradors i 3 compartiments per a la neteja de verdures. 
Una marca a la part alta de la nau assenyala el punt on va arribar l'aigua el 12 d'octubre de 1907 quan degut a uns grans aiguats es va desbordar la riera de Llanera.






La plaça va anar canviant de nom segons el moment polític, va ser la plaça de la República, posteriorment d'Alfons XIII, per tornar a recuperar l'original denominació després de la dictadura.




El modernisme es va fer present a Torà de la mà de la casa Trilla, construïda a la plaça del Pati, damunt d'un dels portals d'accés a la vila closa.





En definitiva un poble molt interessant per passejar-hi, amb els ulls ben oberts i atents a copsar qualsevol detall, això sí, mantenint nets els espais, com recomana constantment l'ajuntament amb els seus rètols.












dijous, 22 d’octubre del 2015

Sant Ramon

Municipi de la Segarra, situat a la zona més alta i seca de la comarca.

El poble, que consta d'un carrer, va néixer el segle XIII a recer del convent dels mercedaris fundat el 1245 per Sant Pere Nolasc i dedicat a sant Ramon Nonat o de Portell.

L'actual edifici va ser construït entre 1675 i 1730 i consta del convent, l'església i el nou convent de 1798 amb claustre




 

La nau de l'església és de grans dimensions amb capelles laterals, amb balcons superiors. El retaule barroc original va desaparèixer el 1936






En una nau lateral hi ha les relíquies del sant, sota la cúpula amb l'escut de la població, una maqueta del convent.





El claustre està envoltat per quatre galeries amb arc de mig punt, al centre hi ha un templet de pedra.




 Les parets de les galeries estan cobertes per quadres amb motius religiosos.