Bruc, El

Municipi situat a la subcomarca del Montserratí, al sud-est de la comarca de l'Anoia, als peus del massís de Montserrat

El Bruc és per una banda, bàsicament un carrer, el qual enllaça el Bruc de Baix amb el del Mig i el de Dalt.

El nucli de baix i el del mig estan units, a l'inici d'aquest segon hi trobem un element modernista proper ja al noucentisme, es tracta de Vil·la Antoniette o cal Díaz, obra de l'arquitecte Ricard Giralt, construïda entre 1915 i 1916 com a casa d'estiueig.

 

Josep Calvo, catedràtic de la Llotja va projectar amb l'assistència de l'arquitecte Ricard Giralt l'edifici historicista que simula un castell medieval amb el seu merlet. Can Calvo va se construït entre 1913 i 1920.

Al costat mateix està ubicada Panamà Canal, una mostra d'Art Decó de la dècada dels 1920. Durant la Guerra Civil s'hi haurien allotjat refugiats.

Can Casas, edificat el 1889 de la mà de Cristóbal Cascante, col·laborador de Gaudí. Els baixos d'aquest edifici modernista van ser destinats a celler i destil·leria. Actualment és la seu de diverses dependències municipals.

El Timbaler del Bruc, situat al final del nucli del Mig, va ser inaugurat el 1952 quan només era una maqueta de guix. El monument definitiu, obra de Frederic Marés va ser instal·lat el 1954.

Commemora la batalla del Bruc i el fet que, segons diu la llegenda, es va guanyar la batalla degut a la reverberació del so del timbal tocat per un noiet que va provocar la retirada de l'exèrcit napoleònic que creia enfrontar-se a un exèrcit molt superior en nombre, quan en realitat només estava format per un petit grup de sometents de la contrada. Els suposats fets es van produir durant el mes de juny de 1808. El noiet ha estat recentment identificat com a Isidre Lluçà, de Santpedor.

 

A l'altra banda del barranc que forma la Riera de can Dalmases hi trobem el quart nucli urbà, El Bruc de la Parròquia. El carrer de la Parròquia n'és l'eix principal i està conformat, entre la plaça i la parròquia per edificis d'origen medieval alguns, i d'altres del segle XVIII. S'hi poden observar dovelles i porxats.

L'Església de Santa Maria té els seus orígens en el romànic del segle XI. La fesomia actual respon a les modificacions efectuades entre els segles XVII i XVIII i la de mitjans del XIX que li dóna el seu caràcter neoclàssic.

El pont de la parròquia uneix els dos nuclis per sobre del barranc que forma la riera.

 

Dins del nucli urbà hi ha marcat un circuit amb diferents escenaris de les batalles del Bruc.