Os de Balaguer

Municipi situat al sector nord-occidental de la comarca de la Noguera, als Aspres del Montsec i a la vall alta del riu Farfanya.

Els orígens del castell que domina el nucli principal són del segle IX durant el domini musulmà del territori. Va ser conquerit el 1116 durant l'expansió del comtat d'Urgell. De la fortalesa andalusina en resta part del recinte emmurallat. El segle XIV es va construir un casal gòtic i posteriorment s'hi va incorporar la capella de Santa Bàrbara.

Sota el turó del castell hi trobem l'església de Sant Miquel, edifici barroc de tres naus del segle XVIII que va substituir l'antiga església medieval documentada des del 1116

El nucli urbà d'Os Balaguer és bastant compacte i s'estén als peus del castell, conserva el caràcter medieval de carrers estrets i irregulars, entre els segles XVIII i XIX es va anar estenent cap a la zon més planera de la vall.

El carrer de la Seda, que formava part de l'estructura medieval dins del recinte emmurallat, conserva façanes dels segles XVI al XVIII amb portals adovellats.

La Font de Sant Pitot és una font de pedra monumental datada de l'any 1700, situada sota l'església i a l'entrada del carrer de la Seda, i al costat de l'Ajuntament.

Aquí mateix hi ha pintat a terra l'escut municipal.

Aquestes són les vistes des de dalt del turó del castell, podem veure cases construïdes al mateix barranc.

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes va ser fundat el segle XII per l'orde dels premonstratesos. Les construccions actuals daten dels segles XII-XIV amb reformes posteriors.

El claustre del monestir és d'estil romànic tardà amb planta rectangular, quatre galeries i pati central. Galeria amb arcs de mig punt sostinguts per dobles columnes. Els capitells estan decorats amb motius vegetals, geomètrics i figuratius.

L'església de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes és un edifici gòtic de principis del segle XIV. Quan hi entres dona la sensació que està escapçada i així és perquè en realitat està inacabada. De l'església monumental de creu llatina només se'n va construir la capçalera i el transsepte, i la nau longitudinal projectada va quedar per construir.

Els maristes s'hi van instal·lar el 1910, tot adaptant el conjunt per a seminari i noviciat. El resultat de les reformes endegades en aquell moment és el que podem veure actualment.

Els voltants del monestir hi ha ple d'espais que conviden a la reflexió i a la introspecció.

I sobretot que no falti el vi ni a missa ni a taula.

La riba de la banda oriental de l'embassament de Canelles, construït el 1959 sobre la Ribera Ribagorçana, està repartida entre els termes de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà, Àger i Os de Balaguer. A aquest darrer li correspon la part més al sud-est del pantà que correspon a l'antic terme de Tragó de Noguera, incorporat el 1964 a Os de Balaguer. La banda oriental del pantà correspon al terme de Viacamp i Lliterà, a la Ribagorça aragonesa.

Aquí es poden veure reflectides les comportes d'obertura de la presa.

Degut a la irregularitat de l'embassament es fa difícil saber exactament a quin terme pertany cada fotografia, el que sí que es pot considerar una llicència és col·locar aquí la Serra de Finestres.

Anomenada popularment muralla xinesa de Finestres, són una sèrie de roques calcàries, una successió de grans estrats rocosos que cauen pràcticament en vertical cap a l'aigua. Al capdemunt hi ha el poble deshabitat de Finestres, tot dins del terme de Viacamp i Lliterà a la Ribagorça.