Vall d'en Bas, La

Municipi de la comarca de la Garrotxa situat a la vall, en concret a la Vall d'en Bas. El terme va ser creat el 1970 i engloba les poblacions de Joanetes, Els Hostalets d'en Bas, Sant Privat d'en Bas, El Mallol, la Pinya, Puigpardines i Sant Esteve d'en Bas, que és el nucli més poblat i el que n'exerceix la capitalitat.

Sense muntanyes no hi ha vall, tot arribant doncs al terme podem contemplar una bona part de la Serralada Transversal amb el Puigsacalm, com a punt més alt de la Serralada i del terme municipal amb els seus 1515 metres d'altitud.

Els Hostalets d'en Bas

Poble situat a l'esquerra del riu Fluvià, que neix en el propi terme, declarat bé cultural d'interès nacional.

Els seus orígens provenen d'un antic hostal, situat al camí de Vic a Olot per Collsacabra, a partir del qual va anar creixent el nucli tot formant els seus dos carrers, el carrer Teixeda...

I el carrer de Vic, protegit aquest per la mare de déu de Lurdes i la seva font.

Descobrim inscripcions del segle XVIII a les llindes tot i que hi ha edificacions força anteriors. Podem veure també per les inscripcions que cercaven protecció divina.

Els dos carrers conflueixen en la plaça de l'església, amb una versió femenina del Manneken Pis de Brussel·les. El temple està dedicat a Santa Maria.

No hi ha millor lloc per veure la vall que pujar a alguna muntanya del seu entorn, sortim doncs els Hostalets per enfilar la serra de Llancers que fa de frontera natural amb la veïna comarca d'Osona.

Millor abastir-nos d'aigua a la darrera font que trobarem abans d'iniciar l'ascens.

De rere un petit veïnat surt una pista asfaltada que ens hi enfila al llarg de cinc quilòmetres i 460 metres de desnivell fins a arribar a la cota 950.

Des d'on podrem obtenir una panoràmica de la vall, si el dia és prou nítid.

Rere el rocam, a la banda inversa del cim hi descobrim terrenys de farratge i de pastura.

I Sant Pere de Falgars enmig de la verdor del paisatge.

Església romànica del segle XI, situada a l'altiplà del Cabrerès.

Al costat de l'església hi trobem la rectoria i les quatre cases que conformaven el nucli.

A la vista del paisatge decidim que ha valgut la pena arribar fins aquí.

Seguim la ruta per la carena per dirigir-nos fins a...

L'ermita de Sant Miquel i el castell de Castelló, situats al capdemunt del cim de Sant Miquel des del segle XI

Des d'aquest punt el descens cap a la vall és en fort descens a través d'un bosc obac i espès.

Una membre del comitè de recepció ens dóna la benvinguda de nou al poble. Li explico que vinc d'allà dalt?

Entenc que deuen ser força habituals les tronades sobtades per la zona, que després d'un matí ben seré, esdevingui una tarda ben remullada.