Municipi adscrit a la comarca del Baix Llobregat des del desembre de 1989, anteriorment formava part del Barcelonès.
El Parc de Torreblanca ocupa 11 hectàrees de terreny compartit entre Sant Just Desvern i Sant Joan Despí. Els seus orígens daten del segle XIV, des de 1982 pertany a la corporació metropolitana.
El parc està compost per un bosc, dues places, el laberint i un llac amb una cascada i un templet.
La Torre Blanca dóna nom al parc.
L'edifici del Consell Comarcal del Baix Llobregat és ubicat dins dels terrenys del parc, al peu de la N-340.
El Trambaix recorre el terme de Sant Just Desvern, al llarg del trajecte entre l'avinguda Diagonal de Barcelona i Sant Feliu de Llobregat.
L'edifici més característic de la població és sens dubte el Walden 7, obra de Ricardo Bofill el 1975. Les 15 plantes de l'edifici estan compostes per mòduls, hi ha set patis interiors que es comuniquen entre ells en circulacions horitzontals i verticals.
La població s'estén al llarg d'una turó, el nucli urbà està ubicat a la seva part alta. Allà hi trobem l'església dedicada als sants Just i Pastor, documentada des del 986. L'actual temple data, però de 1571. Incendiat durant la guerra civil, va ser reconstruït posteriorment.
Prop de l'església està situat l'edifici de l'ajuntament, construït els anys 50 del segle XX.
El mercat municipal és un edifici noucentista situat al carrer Bonavista, un dels carrers principals de la població, que s'enfila cap al centre neuràlgic des de la N-340.
El parc del Mil·lenari és un parc urbanitzat situat a la part alta de la població.
Can Ginestar era una antiga masia, documentada el 1403, reconvertida el 1904 en un gran casal modernista amb referències gòtiques.
La masia Campreciós està documentada des del 1326 i reformada el segle XVII. Està ubicada dins del nucli urbà.
L'antic sanatori és un edifici eclèctic residencial construït el 1922, entre els anys 30 i 50 del segle XX va funcionar com a sanatori.
Can Madriguera, edifici eclèctic de les primeres dècades del segle XX.
Can Modolell va ser construït junt amb el camí Reial, el 1765. L'aspecte actual correspon a una reforma de primers del segle XX.
La casa Bassols i la Casa Solé són dues construccions noucentistes encarades. Tenen una torre mirador i són molt semblants en estil i dimensions.
Al llarg del terme municipal hi ha força edificacions singulars, la majoria de les primeries del segle XX, a part de les esmentades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada