Municipi del Baix Llobregat, situat al nord de la comarca, a la riba del Llobregat, dins la comarca natural del Montserratí.
Santa Oliva és la patrona de la vila, i en el seu honor es va construir el 1548 el portal que donava accés al camí de Vacarisses, a llegua i mitja de camí. La capella que hi ha sobre el portal s'hi va afegir el 1645.
L'església de Santa Maria és originària dels segles XII-XIII, ampliada amb dues naus laterals entre el XV i el XVI. Entre els anys 1954-56 va ser objecte d'una reforma a fons arrel d'haver estat incendiada el 1936.
L'interior de la torre del rellotge es va començar a reformar el 2017 per convertir-lo en un lloc visitable. Entre el segle XVIII i principis del XX va ser usat com a presó i posteriorment com a aules.
La Plaça de l'església està situada a la part alta del nucli i s'hi pot accedir per diversos carrers, el de l'Església però n'és el principal.
L'antic teatre d'Olesa, anomenat els Salistes, és un edifici eclèctic que va ser inaugurat el 1922 i s'hi va representar la Passió fins al 1983, que es va incendiar. La Passió d'Olesa, una de les mes tradicionals del país, està documentada des del segle XVI.
El nou teatre de la Passió, aixecat a la Plaça de l'Oli, allotja des del 1987 aquesta tradicional representació. És un edifici modern que pot encabir fins a 1500 espectadors.
L'antic hotel Gori, un edifici eclèctic inaugurat el 1899, és actualment la seu de l'ajuntament.
Cal Vador Bruixa és un edifici residencial d'estil eclèctic dissenyat per Josep Ros el 1923. Va ser propietat de Salvador Obach, un empresari tèxtil.
Cal Puigjaner és un casal documentat el 1548. El segle XVIII, per raó de patrimoni va passar als Puigjaner, una família hisendada emparentada amb la noblesa. El segle XIX va ser molt reformat. Lluís Puigjaner, que dóna nom a un dels carrers principals de la població va ser un empresari industrial.
El mercat municipal va ser inaugurat el 1932 i ampliat els anys 70 del mateix segle. Obert a 4 carrers i d'una gran llargada.
El parc municipal és a ple centre de la vila, tot integrant l'ajuntament, l'antiga escola d'arts i oficis, algunes figures de pessebre i unes bones vistes de Montserrat.
La Plaça de les Fonts és el centre neuràlgic de la vila, on antigament es feia el mercat. De la font de la Bareia se'n tenen notícies des del 1693. Els porxos tenen el seu origen al segle XV.
Prop del parc municipal, entremig d'edificis de nova construcció, hi ha ubicat un llac artificial, el llac dels Closos.
Als afores del cas antic, ara integrat dins del nucli urbà hi havia un molí d'oli.
Diversos panells informatius expliquen cadascun dels elements rellevants que anem trobant al nostre pas.
Olesa i Esparreguera, rivals "apassionats", els separa només un tir de pedra per sobre del riu Llobregat.
Cal Puigjaner és un casal documentat el 1548. El segle XVIII, per raó de patrimoni va passar als Puigjaner, una família hisendada emparentada amb la noblesa. El segle XIX va ser molt reformat. Lluís Puigjaner, que dóna nom a un dels carrers principals de la població va ser un empresari industrial.
El mercat municipal va ser inaugurat el 1932 i ampliat els anys 70 del mateix segle. Obert a 4 carrers i d'una gran llargada.
El parc municipal és a ple centre de la vila, tot integrant l'ajuntament, l'antiga escola d'arts i oficis, algunes figures de pessebre i unes bones vistes de Montserrat.
La Plaça de les Fonts és el centre neuràlgic de la vila, on antigament es feia el mercat. De la font de la Bareia se'n tenen notícies des del 1693. Els porxos tenen el seu origen al segle XV.
Prop del parc municipal, entremig d'edificis de nova construcció, hi ha ubicat un llac artificial, el llac dels Closos.
Als afores del cas antic, ara integrat dins del nucli urbà hi havia un molí d'oli.
Diversos panells informatius expliquen cadascun dels elements rellevants que anem trobant al nostre pas.
Olesa i Esparreguera, rivals "apassionats", els separa només un tir de pedra per sobre del riu Llobregat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada