Vilaller

 Virallé, com en diuen a la comarca és un municipi de l'Alta Ribagorça situat a la vall Barravés, al nord de la comarca.

El terme està banyat per la Noguera Ribagorçana, riu que neix a la capçalera nord de la Vall de Barravés, a la Val d'Aran i s'uneix al Segre a l'alçada de Corbins, al Segrià, després de recórrer uns 133 quilòmetres.

El Pont Vell va ser construït el segle XVII per unir el nucli principal amb el barri d'Aragó, anomenat així segurament per la seva major proximitat amb els veïns aragonesos. Inicialment constava de tres ulls però, durant els aiguats de 1963 en va perdre dos, i el que és més important, la seva primordial funció, ja no mena enlloc. En lloc de reparar-lo se'n va construir un de nou uns metres riu amunt.

Si creuem el riu, pel pont nou si no ens volem mullar els peus, enllacem amb un GR que pres direcció nord s'endinsa a la vall de Barravés.

Passem per una zona lúdica, amb jocs infantils i zona de pícnic amb barbacoes.

El seminari de Riupedrós és uns metres més amunt. És un edifici de tres pisos en forma de L construït el segle XX. A les puntes i a l'angle hi ha una torre amb coberta de pissarra a quatre aigües.

El Santuari de la Mare de Déu de Riupedrós és a tocar del seminari i de la Noguera Ribagorçana. Es té constància de l'existència d'un santuari ja al segle X però va ser totalment destruït. La construcció actual data de 1978.

Travessem el riu pel pont estrenat el 2021 ja que l'anterior de fusta estava molt malmès.

 

Al marge esquerre de la Noguera Ribagorçana hi tenim l'ermita romànica de Sant Mamés construïda el segle XII. Ermita d'una sola nau amb teulada a dos vessants. La porta dovellada contrasta amb la construcció de pedres irregulars i sense treballar. Ha estat recentment restaurada.

Retornem a Vilaller pel marge esquerre del riu per canviar la perspectiva.

L'om de Vilaller o del Trinquet era un arbre monumental mil·lenari, lloc tradicional de festeig de les parelles del poble. El tronc principal va morir els anys 1990 però en va sortir un rebrot del qual potser se'n parlarà d'aquí a mil anys més.

L'església de Sant Climent és un edifici gòtic del segle XVIII. Edifici de tres naus amb coberta de teula àrab a dos vessants. El campanar octogonal hi va ser afegit posteriorment.

El presbiteri lateral té adossats un edifici i una font.

Prop de l'església hi descobrim les restes de les muralles que envoltaven la part alta del poble, majoritàriament integrada a les cases.

Donem un tomb pel poble a veure què més hi descobrim, i comencem descobrint la casa de la vila.

 

I descobrim també que a la part alta del poble hi ha un petit mirador.
 

Podem veure també diversos contrastos entre edificis restaurats i d'altres contigus de força més edat.

Aquest edificis pintats d'aquest colors tan cridaners són les escoles. Potser han trobat la fórmula perquè alumnes i mestres vagin a col·legi amb més alegria. No hi podien faltar els dibuixos dels fallaires, les tradicions cal mantenir-les vives des de l'escola.