Benifallet

Municipi situat a l'extrem nord de la comarca del Baix Ebre, fronterer amb la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. 

El nucli urbà està situat a la riba esquerra del riu Ebre, a la zona on es comença a encaixonar entre muntanyes.

A la imatge superior es pot veure el pont del Llaguter, que va ser inaugurat el 1991, fins aleshores per creuar a l'altra banda del riu calia fer-ho en una barcassa de pas. Avui en dia el transport fluvial ha passat a ser un atractiu turístic i d'esbarjo.

El nucli antic està situat sobre un relleu elevat sobre la vall del riu, cosa que fa que els carrers siguin estrets, irregulars i amb força pendent.

L'església parroquial de l'Assumpció de la Mare de Déu és una mostra del barroc del segle XVII. És una nau única amb capelles laterals, on destaca especialment el campanar. 

L'eixample està situat en pla, situat a peu de la carretera i més a tocar de l'Ebre. Un exemple és el Convent de Benifallet, construït el 1912 ja en aquesta zona. Edifici d'estil neogòtic que va allotjar una congregació de monges terciàries, el 1920 hi van establir una escola per a noies. Actualment hi ha equipaments municipals.

Dins del nucli, a l'extrem del carrer Major està ubicada la Casa de la Vila, edifici funcional que no destaca especialment per la seva arquitectura.

Situat a la part baixa, a tocar el riu hi trobem molt ben conservat el safareig públic, que data de principis del segle XX

Abans de l'existència de les xarxes socials les rajoles d'aquest carrer feien de mur públic, que explicaven els passants els aspectes dels seus habitants i la seva forma de vida.

El disseny de les plaques dels carrers no ho posen gaire fàcil a carters i repartidors.

La riba del riu és una zona de passeig i d'esbarjo amb ombra garantida.

En una zona apartada de l'altre marge del riu hi ha l'antiga estació de ferrocarril, que inaugurada el 1922, pertanyia a la línia de la Vall de Zafan. La línia es va clausurar el 1973 i actualment forma part del traçat de la via verda de la Terra Alta. L'antiga estació actualment funciona com a restaurant.

Les coves Meravelles de Benifallet és el gran atractiu geològic de la zona, estan situades a pocs quilòmetres aigua avall del nucli urbà, a la serra de Cardó. Van ser descobertes oficialment el 1968 però fins al 1993 no va ser visitable i oberta al públic la Cova Meravella, la Cova del Dos es va obrir posteriorment, i n'hi ha d'altres que no són visitables, com la Marigot.

De les dues visitables la Cova del Dos és la més petita però no està gens mancada d'espectacularitat.

De la cova Meravelles en destaca la sala de l'amfiteatre, la més gran i en teoria l'única sala que es pot fotografiar durant el recorregut de la visita guiada

A part de les estalactites, estalagmites, columnes i altres originals i espectaculars formacions...

Cal destacar especialment les formacions excèntriques, les quals creixen tot desafiant la llei de la gravetat. Són formacions poc habituals sobretot en espais visitables com aquest i amb tanta concentració.

A la sala de música hi tenim l'espectacular figura d'un orgue on el guia ofereix un concert tot aprofitant la solidesa i sonoritat de les columnes que el conformen.