Orpí

Muncipi de la comarca de l'Anoia situat a la vall de la Riera de Carme, al sector sud-oest de la comarca.

La Riera de Carme és l'eix físic del municipi. El tram d'Orpí és especialment encaixat ja que el curs ha anat erosionant la roca calcària i s'han anat formant gorgs, salts, ràpids, engorjats i pèlags.

Arriba un moment que el camí que va resseguint la riera pel seu marge esquerre es va estrenyent i enfilant amunt amunt, l'estretor i poca fermesa del camí han aconsellat instal·lar unes cordes aferrades al marge per donar una mica més de seguretat al possible estimbat. 

Tot i així de vegades és millor donar mitja volta i buscar un lloc menys perillós per fer un bany si el clima s'hi presta, que n'hi ha prou durant el recorregut.

Dalt d'un roquer sobre la riera de Carme, en el seu marge dret, hi roman enfilat des del 987 el Castell d'Orpí. Aquest és el nucli original del terme, que pren el nom del castell, el qual formava part del sistema defensiu medieval de la zona. El conjunt està format pel propi castell, l'església de Sant Miquel, la rectoria i unes poques cases. Des de la riera, tot creuant el pont, es pot accedir al castell a través d'una pista. Per l'altra banda del turó però, hi ha l'accés principal per carretera.

L'església de Sant Miquel, que treu el campanar pel darrera del castell és un edifici gòtic del segle XVII, tot i que l'anterior església romànica, de la qual només en queda un absis, està documentada des del 1099.

Santa Càndia és un altre dels nuclis habitats del terme, tot i que actualment esta força deshabitat. Està situat al marge esquerre de la riera, davant per davant del castell però no gaire per sobre el nivell del curs d'aigua.

L'església de Santa Càndia tot i que ha estat fruit de posteriors reformes conserva la fesomia gòtica dels segles XIV-XV. L'advocació és a santa Càndida, tot i que la transformació del nom per la parla local ha acabat fixant el topònim en la forma en què es coneix avui, Santa Càndia.