Municipi de la comarca del Baix Empordà, situat al sector central de la Costa Brava, forma un passadís entre les Gavarres i el massís de Begur.
La vila de Palafrugell és el cap del municipi, format també per Llofriu, Calella de Palafrugell, Llafranc i Tamariu.
El nucli antic de la vila, conegut encara per Dins la vila, correspon al recinte medieval emmurallat, amb carrers curts i estrets, muralla pentagonal amb sis torres defensives de la que a penes en resten vestigis.
L'església parroquial de Sant Martí, de grans dimensions, correspon a diferents èpoques. Naus i capelles són d'estil gòtic tardà, i la portalada, el cos de l'edifici que consta de tres capelles, el campanar i la sagristia són d'època barroca.
La Plaça Nova, fora muralles, és el centre neuràlgic de la vila, epicentre de la zona comercial i de festes i celebracions.
El Centre Fraternal és des de 1887 el casino cultural i ateneu, ben actiu encara als nostres dies.
Just al costat, el Centre Mercantil, anomenat el Casino dels senyors, d'estil neoclàssic i construït el 1877
Can Mario, era una fàbrica dedicada a la indústria del suro, pionera en la seva mecanització. Joan Miquel i Avellí, de malnom "Joanet Mario", expert surer formant a Alemanya, va tirar endavant el projecte l'any 1900 junt amb uns socis alemanys.
L'edifici és d'estil modernista eclèctic i actualment allotja el Museu del Suro.
El Mercat Cobert de Palafrugell, d'estil eclèctic, va ser dissenyat per Martí Sureda a finals del segle XIX
El Carrer Estret de Palafrugell va ser immortalitzat per Josep Pla en el seu llibre "El carrer estret"
Calella de Palafrugell conserva l'estil de poble de pescadors, amb cases blanques d'abans de l'arribada del turisme massiu.
Calella de Palafrugell conserva l'estil de poble de pescadors, amb cases blanques d'abans de l'arribada del turisme massiu.
Port Bo, el barri marítim de Calella està declarat com a BCIN, cal destacar les voltes de la part inferior dels edificis.
La Platja i passeig de Canadell constituït per cases d'estiueig, construït a partir del segle XIX
L'església de Sant Pere, pintada de blanc com la resta, va ser construïda entre 1884 i 1887
Llafranc
La badia es va començar a poblar el segle XVIII amb cases de pescadors.
A finals del segle XIX i principis del XX es van començar a construir les primeres cases d'estiueig, cosa que es va intensificar cap a mitjans del segle XX
Tamariu
Petit nucli costaner al nord del terme que es va començar a edificar a la dècada de 1980. Anteriorment, la badia, havia estat ocupada per casetes de pescadors.
Entre Llafranc i Tamariu, en terreny elevat sobre la costa, hi ha l'indret de Sant Sebastià de la Guarda, on podrem descobrir una sèrie d'elements interessants:
El Far de Sant Sebastià, inaugurat el 1857, és el més potent de tot el litoral català, la seva llum arriba fins a les 32 milles nàutiques.
La torre fortificada de planta quadrada i campanar d'espadanya va ser construïda el segle XV feia també les funcions de capella.
L'església barroca de Sant Sebastià de la Guarda va ser construïda el segle XVIII, anteriorment hi havia hagut una altra capella originària del segle XV
L'hostatgeria de Sant Sebastià, adossada a la torre-ermita originària del segle XVIII però amb força modificacions posteriors.
El poblat ibèric va ser descobert el 1960. Hauria estat habitat entre els segles VI i I a.de C. El conjunt el formes diverses cases, 15 sitges, cisternes enterrades i un forn.
Sens dubte els ibers van escollir un indret amb unes vistes espectaculars.
2 comentaris:
Joan,
Em sembla molt bona aquesta iniciativa que has endegat amb el nou any. Només hi posaràs una única fotografia per municipi?, segur que et costarà de seleccionar.
Endavant!
Encara no tinc del tot clar com ho faré, estic fent proves. De fotos en alguns casos en posaré dues o més, no ho sé, a veure què surt. Salut i bon any.
Publica un comentari a l'entrada