Municipi de la comarca del Priorat, situat a la banda occidental de la serra del Montsant
El cap del municipi està situat en una vall envoltada de muntanyes, a l'abric del Montsant
El Celler Cooperatiu, va ser construït entre 1919 i 1922, obra de Cèsar Martinell.
L'església parroquial, dedicada a Santa Maria, va ser construïda cap al 1570
Siurana
Petit nucli situat a 737 metres d'altitud, enclavat sobre una cinglera calcària, va ser un terme independent fins al 1940
El castell medieval de Siurana està enclavat just a l'extrem de la cinglera.
Església de Santa Maria, d'estil romànic, construïda entre el segles XII i XIII
Segons sembla els sarraïns haurien ocupat Siurana des del 869 fins a la seva reconquesta el 1154, durant aquesta època l'antic topònim de Severiana va passar a la denominació àrab Xibrana, passant a ser Siurana després de la reconquesta.
La llegenda de la reina mora, segons s'explica la reina Abd-el-Azia, en veure's acorralada pels cristians que havien aconseguit entrar al castell, va saltar al buit amb el seu cavall, el qual en ser conscient del perill hauria intentat frenar, tot clavant les ferradures a la roca, marques que encara es poden contemplar.
El terme forma part del Parc Natural de la Serra de Montsant. Espai protegit d'una gran bellesa natural.
El riu Siurana
Al peu del poble de Siurana, corre el riu del mateix nom, que neix a les muntanyes de Prades i desemboca a l'Ebre després de 50 km. de recorregut, durant el seu serpenteig per la roca calcària va formant innombrables gorgs, salts d'aigua i ajudant a construir paisatges d'excel·lent bellesa.
El pantà de Siurana
Embassament construït entre 1968 i 1973,que s'alimenta de les aigües del riu homònim. Té algunes zones condicionades per al bany i s'hi practiquen també el rem, el piragüisme, i una modalitat autòctona de volei pantà.
Albarca
Petit nucli d'origen musulmà, període del que encara es conserven vestigis, en aquesta època era una almúnia propera al castell de Siurana. La població es va desenvolupar durant l'època cristiana, a redós d'un castell del que a penes se'n conserva res.
L'església de Sant Vicenç és d'origen romànic, esmentada el 1152 i restaurada a les primeries del segle XVII.
1 comentari:
Molt bona aquesta perspectiva.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada