Ciutat d'una gran importància històrica i monumental, capital de la comarca del Gironès, situada a la confluència dels rius Ter i Onyar i banyada també pel Güell i el Galligants.
La Catedral
Situada a la Força Vella, el nucli antic de Girona.
La primera catedral romànica data del segle XI, inaugurada el 1038. S'ha anat ampliant en diferents èpoques i estils.
Actualment som davant una nau gòtica, la més ampla del món en aquest estil amb 22,98 m, que conserva restes del romànic i façana principal barroca.
El claustre de la Catedral
Va ser construït el segle XII, té forma trapezoidal amb quatre galeries cobertes.
Sant Feliu
També conegut per Sant Fèlix, està documentat des del 882, fins a la construcció de la catedral va ser doncs el temple principal de la ciutat. Conserva bona part del romànic original, amb naus i coberta gòtiques i façana barroca.
Banys àrabs
Tot i el nom i les influències àrabs es tracta d'una construcció romànica documentada des del 1198. Alfons I el Cast els va fer construir per a la seva propietat.
Les muralles
El centre històric de la ciutat està envoltat de muralles, les carolíngies del segle IX i les medievals dels segles XIV-XV
Sant Pere de Galligants
Convent de l'orde benedictí, iniciat el 992 és supervivent del romànic gironí. Campanar octogonal d'estil llombard.
Call jueu
A finals del segle IX les primeres famílies jueves es van instal·lar a Girona, de manera que la primera sinagoga data d'aquesta època. El call però no s'esmenta per primer cop fins al 1160. I és en aquestes darreres dècades del segle XII quan els jueus s'hi comencen a concentrar. El 1279 es pot dir que el call ja estava enllestit. Algunes de les cases ja tenien sistema de clavegueram, balcons i patis.
Avui en dia, aquest conjunt de carrers estrets configuren un dels calls més grans i ben conservats del món.
Pia Almoina
Ubicada a la banda dreta de l'escalinata de la catedral. Edifici gòtic que al segle XIII era la seu d'una institució benèfica. Actualment és la seu del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya.
La Universitat
L'antic edifici universitari, conegut com l'edifici de les Àligues, està situat al costat del convent dels dominics. El 1561 s'hi col·locà la primera pedra, per acabar inaugurant-se el 1572.
Cases de l'Onyar
Una de les imatges emblemàtiques de Girona són les cases de la riba de l'Onyar, que donen vida a la ciutat amb el seu contrast de colors.
Aquestes construccions del segle XIX i XX van ser restaurades a partir de 1982 i pintades sota el disseny cromàtic del pintor Enric Ansesa.
Entre elles hi destaca la casa Masó (la del mig de la imatge), és la casa natal de Rafael Masó, un dels principals arquitectes de primers del segle XX i impulsor del noucentisme. Des del 2006 és la seu de la fundació que porta el seu nom.
Els Ponts
Ciutat de rius és ciutat de ponts, i més quan el riu la divideix.
El Pont de Pedra, construït el 1850 després d'enderrocar el pont medieval de Sant Francesc.
El Pont de les Peixateries Velles. Dissenyat per Gustave Eiffel i construït el 1876, un assaig de cara a la Torre Eiffel que es va construir 10 anys més tard.
El pont de la princesa o d'en Gómez, té la curiositat que està format per un sol arc.
La Farinera Teixidor.
Obra de l'arquitecte gironí Rafael Masó, entre 1910 i 1911 i projectada inicialment com a bloc de pisos de lloguer. Des del 1979 és la seu del Col·legi d'Aparelladors, que la van restaurar.
Sant Daniel
És un antic municipi de la vall de Sant Daniel, vall travessada pel riu Galligants.
Monestir de Sant Daniel
Monestir benedictí fundat per la comtessa Ermessenda el 915, és un dels dos únics monestir femenis d'aquest orde que perduren des de l'època medieval.
Cementiri de Sant Daniel
Als afores del nucli urbà està ubicat el cementiri d'aquest antic municipi ara agregat a Girona.
Castell de Sant Miquel
Dalt del Puig Castellar, repartit entre els municipis de Girona i Celrà hi ha les restes d'un conjunt arquitectònic del segle XV, compost per una torre i les restes d'una ermita
Girona i el tren petit.
Entre 1892 i 1969 es podia anar de Girona a Sant Feliu de Guíxols en tren, era la ruta del Carrilet II, el Carrilet I anava de Girona a Olot. Avui en dia aquests recorreguts es poden fer en bicicleta en reconvertir-les en vies verdes.
La lleona i la seva llegenda
Peça escultòrica del segle XII, que podria haver estat una de les columnes de l'entrada d'una hostatgeria.
La figura que trobem al carrer, prop de la catedral és una còpia, ja que l'original és al museu d'art de la ciutat.
Diu la llegenda que cal besar el cul de la lleona si hom es vol assegurar de tornar a visitar algun dia la ciutat.
Temps de flors
Si Girona ja enamora per sí sola, quan obre les portes i s'engalana amb flors i colors, apassiona.
La història comença el 1954 amb una exposició floral al saló del Descans del Teatre Municipal. Amb la implicació popular va anar creixent i multiplicant-se per la ciutat i avui en dia és un esdeveniment de projecció mundial.
La Catedral
Situada a la Força Vella, el nucli antic de Girona.
La primera catedral romànica data del segle XI, inaugurada el 1038. S'ha anat ampliant en diferents èpoques i estils.
Actualment som davant una nau gòtica, la més ampla del món en aquest estil amb 22,98 m, que conserva restes del romànic i façana principal barroca.
El claustre de la Catedral
Va ser construït el segle XII, té forma trapezoidal amb quatre galeries cobertes.
Sant Feliu
També conegut per Sant Fèlix, està documentat des del 882, fins a la construcció de la catedral va ser doncs el temple principal de la ciutat. Conserva bona part del romànic original, amb naus i coberta gòtiques i façana barroca.
Banys àrabs
Tot i el nom i les influències àrabs es tracta d'una construcció romànica documentada des del 1198. Alfons I el Cast els va fer construir per a la seva propietat.
Les muralles
El centre històric de la ciutat està envoltat de muralles, les carolíngies del segle IX i les medievals dels segles XIV-XV
Sant Pere de Galligants
Convent de l'orde benedictí, iniciat el 992 és supervivent del romànic gironí. Campanar octogonal d'estil llombard.
Call jueu
A finals del segle IX les primeres famílies jueves es van instal·lar a Girona, de manera que la primera sinagoga data d'aquesta època. El call però no s'esmenta per primer cop fins al 1160. I és en aquestes darreres dècades del segle XII quan els jueus s'hi comencen a concentrar. El 1279 es pot dir que el call ja estava enllestit. Algunes de les cases ja tenien sistema de clavegueram, balcons i patis.
Avui en dia, aquest conjunt de carrers estrets configuren un dels calls més grans i ben conservats del món.
Pia Almoina
Ubicada a la banda dreta de l'escalinata de la catedral. Edifici gòtic que al segle XIII era la seu d'una institució benèfica. Actualment és la seu del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya.
La Universitat
L'antic edifici universitari, conegut com l'edifici de les Àligues, està situat al costat del convent dels dominics. El 1561 s'hi col·locà la primera pedra, per acabar inaugurant-se el 1572.
Cases de l'Onyar
Una de les imatges emblemàtiques de Girona són les cases de la riba de l'Onyar, que donen vida a la ciutat amb el seu contrast de colors.
Aquestes construccions del segle XIX i XX van ser restaurades a partir de 1982 i pintades sota el disseny cromàtic del pintor Enric Ansesa.
Entre elles hi destaca la casa Masó (la del mig de la imatge), és la casa natal de Rafael Masó, un dels principals arquitectes de primers del segle XX i impulsor del noucentisme. Des del 2006 és la seu de la fundació que porta el seu nom.
Els Ponts
Ciutat de rius és ciutat de ponts, i més quan el riu la divideix.
El Pont de Pedra, construït el 1850 després d'enderrocar el pont medieval de Sant Francesc.
El Pont de les Peixateries Velles. Dissenyat per Gustave Eiffel i construït el 1876, un assaig de cara a la Torre Eiffel que es va construir 10 anys més tard.
El pont de la princesa o d'en Gómez, té la curiositat que està format per un sol arc.
La Farinera Teixidor.
Obra de l'arquitecte gironí Rafael Masó, entre 1910 i 1911 i projectada inicialment com a bloc de pisos de lloguer. Des del 1979 és la seu del Col·legi d'Aparelladors, que la van restaurar.
Sant Daniel
És un antic municipi de la vall de Sant Daniel, vall travessada pel riu Galligants.
Monestir de Sant Daniel
Monestir benedictí fundat per la comtessa Ermessenda el 915, és un dels dos únics monestir femenis d'aquest orde que perduren des de l'època medieval.
Cementiri de Sant Daniel
Als afores del nucli urbà està ubicat el cementiri d'aquest antic municipi ara agregat a Girona.
Castell de Sant Miquel
Dalt del Puig Castellar, repartit entre els municipis de Girona i Celrà hi ha les restes d'un conjunt arquitectònic del segle XV, compost per una torre i les restes d'una ermita
Entre 1892 i 1969 es podia anar de Girona a Sant Feliu de Guíxols en tren, era la ruta del Carrilet II, el Carrilet I anava de Girona a Olot. Avui en dia aquests recorreguts es poden fer en bicicleta en reconvertir-les en vies verdes.
La lleona i la seva llegenda
Peça escultòrica del segle XII, que podria haver estat una de les columnes de l'entrada d'una hostatgeria.
La figura que trobem al carrer, prop de la catedral és una còpia, ja que l'original és al museu d'art de la ciutat.
Diu la llegenda que cal besar el cul de la lleona si hom es vol assegurar de tornar a visitar algun dia la ciutat.
Temps de flors
Si Girona ja enamora per sí sola, quan obre les portes i s'engalana amb flors i colors, apassiona.
La història comença el 1954 amb una exposició floral al saló del Descans del Teatre Municipal. Amb la implicació popular va anar creixent i multiplicant-se per la ciutat i avui en dia és un esdeveniment de projecció mundial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada