Vila marinera situada a la banda costanera de la comarca de la Selva a la Costa Brava. Actualment la seva economia està íntimament lligada al turisme sobre tot estranger, que va començar a prendre Lloret cap als anys 50 del segle XX. Anteriorment ja havia començat a acollir el turisme burgès barceloní.
3 jaciments dins del terme municipal demostren que Lloret ja va ser poblada pels ibers cap al segle III a.c.
El litoral lloretenc està resseguit per cales i platges, com la de Sa Boadella
La platja gran de Lloret, que presenta un aspecte força diferent l'estiu de l'hivern.
Quan se'n van les persones, expulsades pel mal temps, vénen les aus a ocupar el seu lloc.
La Platja de Fanals, molt concorreguda també a la temporada d'estiu.
Una part del municipi de Lloret de Mar està recorreguda per camins de ronda, amb el passeig de mar com a eix central. Resseguint-lo podem descobrir l'aspecte rocós del litoral tan característic de la Costa Brava.
Una part del municipi de Lloret de Mar està recorreguda per camins de ronda, amb el passeig de mar com a eix central. Resseguint-lo podem descobrir l'aspecte rocós del litoral tan característic de la Costa Brava.
Podrem descobrir també elements que ens desvelen el passat caràcter mariner de la vila, com l'estàtua de bronze dedicada per Ernest Maragall a la dona marinera.
O el castell d'en Plaja, encarregat el 1935 per Narcís Plaja a l'arquitecte Isidre Bosch, situat sobre les roques prop del platja de Sa Caleta
Els jardins de Santa Clotilde ubicats en un entorn meravellós amb el mar com a company. Dissenyats per Nicolau Rubió, són una veritable mostra de l'impuls noucentista del moment.
Dins del casc urbà hi podem trobar les capelles del Santíssim i del Baptisteri, ubicades a banda i banda de l'església gòtica de Sant Romà, són d'estil modernista i projectades per Bonaventura Conill el 1916. Així com la rectoria del mateix estil i obra del mateix autor.
La Casa de la Vila, d'estil romàntic, va ser construïda entre 1867 i 1872
Lloret no és només mar, sol i platja, si ens endinsem a la zona interior del municipi també tenim coses a descobrir.
Com l'església de la Mare de Déu de les Alegries
Va ser construïda el segle XI i va ser l'església parroquial de Lloret fins al 1522 quan es va construir la nova església.
Del romànic original només en queda la part baixa del campanar.
Sant Pere del Bosc, originalment una església eremítica del segle XIV va ser reconstruïda en estil barroc el segle XVIII. L'indià Nicolau Font la va adquirir i la va convertir en casa senyorial el 1898. El 1922 els seus hereus la van convertir en asil.
La creu, d'estil modernista, va ser encarregada pel mateix Nicolau Font a Puig i Cadafalch.
De camí cap a Sant Pere del Bosc hi descobrim els Pavellons de l'Àngel, d'estil modernista una i neoclàssic l'altre, atribuïts als germans Soligó Pujol i de funció desconeguda
El monument de l'Àngel, corona un turó adjacent al camí del Bosc, d'estil modernista va ser aixecat el 1904 dedicat a la Mare de Déu de Gràcia, en honor a Jacint Verdaguer
Dins del casc urbà hi podem trobar les capelles del Santíssim i del Baptisteri, ubicades a banda i banda de l'església gòtica de Sant Romà, són d'estil modernista i projectades per Bonaventura Conill el 1916. Així com la rectoria del mateix estil i obra del mateix autor.
La Casa de la Vila, d'estil romàntic, va ser construïda entre 1867 i 1872
Lloret no és només mar, sol i platja, si ens endinsem a la zona interior del municipi també tenim coses a descobrir.
Com l'església de la Mare de Déu de les Alegries
Va ser construïda el segle XI i va ser l'església parroquial de Lloret fins al 1522 quan es va construir la nova església.
Del romànic original només en queda la part baixa del campanar.
Sant Pere del Bosc, originalment una església eremítica del segle XIV va ser reconstruïda en estil barroc el segle XVIII. L'indià Nicolau Font la va adquirir i la va convertir en casa senyorial el 1898. El 1922 els seus hereus la van convertir en asil.
La creu, d'estil modernista, va ser encarregada pel mateix Nicolau Font a Puig i Cadafalch.
De camí cap a Sant Pere del Bosc hi descobrim els Pavellons de l'Àngel, d'estil modernista una i neoclàssic l'altre, atribuïts als germans Soligó Pujol i de funció desconeguda
El monument de l'Àngel, corona un turó adjacent al camí del Bosc, d'estil modernista va ser aixecat el 1904 dedicat a la Mare de Déu de Gràcia, en honor a Jacint Verdaguer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada