Municipi de la comarca de la Selva. El primer nucli de població es formà al segle XII al voltant de l'església de Santa Maria, a la riba dreta de la riera de Sils
Un segon nucli de població va créixer prop de l'estació de ferrocarril, que amb la seva arribada a la població durant la segona meitat del segle XIX va convertir Sils en un lloc de pas de la línia de dalt que enllaça Barcelona amb la frontera francesa i molt proper a l'estació de Maçanet que fa de cruïlla amb la línia de la costa.
A Sils hi havia un estany, hi va ser fins a mitjans del segle XIX que va ser definitivament dessecat...
i aquest és l'aspecte que presenta actualment la zona que va ocupar durant mil·lennis
Si donem una volta per la zona, podrem veure encara les termes que en delimitaven la propietat.
Però l'estany tossut, no assumeix que se l'hagi expulsat de l'indret que ha ocupat des dels temps més remots i en èpoques d'intenses pluges reapareix i ho inunda tot en senyal de revenja
Cosa que ajuda a embellir un xic més aquest magnífic indret, tot i que sigui de forma temporal.
Potser d'aquí ve que als pollancres se'ls anomeni també com a xops.
Si se'ns ha fet curt el trajecte pel passeig que circula al costat de l'estany, podem agafar un trencant a la dreta un cop deixat enrere l'estany i apropar-nos a la veïna Riudarenes, em seguiu?
Un segon nucli de població va créixer prop de l'estació de ferrocarril, que amb la seva arribada a la població durant la segona meitat del segle XIX va convertir Sils en un lloc de pas de la línia de dalt que enllaça Barcelona amb la frontera francesa i molt proper a l'estació de Maçanet que fa de cruïlla amb la línia de la costa.
A Sils hi havia un estany, hi va ser fins a mitjans del segle XIX que va ser definitivament dessecat...
i aquest és l'aspecte que presenta actualment la zona que va ocupar durant mil·lennis
Si donem una volta per la zona, podrem veure encara les termes que en delimitaven la propietat.
Però l'estany tossut, no assumeix que se l'hagi expulsat de l'indret que ha ocupat des dels temps més remots i en èpoques d'intenses pluges reapareix i ho inunda tot en senyal de revenja
Cosa que ajuda a embellir un xic més aquest magnífic indret, tot i que sigui de forma temporal.
Potser d'aquí ve que als pollancres se'ls anomeni també com a xops.
Si se'ns ha fet curt el trajecte pel passeig que circula al costat de l'estany, podem agafar un trencant a la dreta un cop deixat enrere l'estany i apropar-nos a la veïna Riudarenes, em seguiu?
1 comentari:
Gràcies Joan, ens ajudes a conèixer una mica més el nostre país.
Publica un comentari a l'entrada