Municipi de la comarca d'Osona situat entre la plana de Vic i el Collsacabra. El 1743 la parròquia de Santa Maria de Corcó es va traslladar al nucli de l'Esquirol, raó per la qual el poble va adoptar el nom de la parròquia. El 2014, en un procés de participació ciutadana va recuperar tant per al poble com per al municipi el nom original de l'Esquirol, que de fet ja havia adoptat entre el 1936 i el 1939.
Cantonigròs
És un dels quatre nuclis de població del municipi, va néixer a l'abric d'un hostal de camí ral documentat des del 1565, en aquells moments era regentat per un gascó anomenat Antoni Prat a qui li deien Toni Gros.
Ara podrem constatar això que el terme està situat a la zona de transició entre la plana i el Cabrerès. Si deixem enrere Cantonigròs trobem algunes cases disseminades i bestiar pasturant, amb un objectiu a la vista.
La boira hi dona un aire misteriós, en esborrar els contorns del paisatge i difuminar els colors, cosa que genera certa inquietud.
Una de les opcions per pujar fins al Santuari de Cabrera és per uns graons protegits per una barana que s'enfilen muntanya amunt, tot envoltant-la, són les Escales de Cabrera.
Embolcallats per la boira cal interpretar els senyals per saber que el camí és el correcte i que el destí és a prop.
El Santuari de Cabrera enfilat dalt de la cinglera, a 1300 metres d'altitud, és originari del segle XI junt amb el castell dels Cabrera, del qual en resten quatre pedres rere la boira. L'església actual és de mitjans del segle XVII, data en què es va construir també la rectoria. El campanar és posterior.
Arran de l'abisme hi ha un mirador des d'on, segons diuen, es veu tota la plana. Caldrà tornar-hi sense boira per comprovar-ho.
La baixada la farem per l'opció menys empinada, que substitueix el graons per rampes empedrades, el Camí de les Marrades.
Un cop a baix donem girem el cap per veure fins on hem arribat a pujar, des d'on venim.
1 comentari:
Si algun dia no boirós vols tornar-hi, avisa...
Publica un comentari a l'entrada