Mataró

Ciutat mediterrània capital de la comarca del Maresme. L'origen de la ciutat el trobem a l'època romana i amb el nom d'Iluro

Basílica de Santa Maria

Edifici religiós d'estil barroc

Obra d'Ercole Turelli construït a partir de 1675

BCIN

Antiga església gòtica de la que en resta la base del campanar, anteriorment un temple romà

Casa Serra Arnau

Edifici residencial d'estil renaixentista

A la façana hi ha l'escut familiar amb la inscripció 1565

Actualment és la seu del Museu de Mataró

Església de Santa Anna

Edifici religiós d'estil barroc

Obra de Josep Guàrdia i Carles Moretó el 1789

Casa de la Vila

Edifici neoclàssic

Restauració obra de Miquel Garriga i Roca el 1867

La muralla

Aixecada entre 1569 i 1600 projectada per Jorge de Setara. Hi ha trams de muralla integrades dins de les edificacions del voltant.

 

Església de l'Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena

Edifici religiós d'estil barroc del segle XVIII

Nau Gaudí

Edifici industrial d'estil modernista.

Dissenyada per Antoni Gaudí el 1883 per a la Cooperativa obrera de Mataró.

Restaurada el 2008 i convertida en sala d'exposicions.

Es dóna la circumstància que Reus i Riudoms es disputen el lloc de naixement de Gaudí, en realitat però Gaudí va néixer a Mataró, almenys com a arquitecte.

Puig i Cadafalch va néixer a Mataró el 1867, a part de la seva activitat política que el va portar a presidir la Mancomunitat de Catalunya també fou un arquitecte modernista, entre la seva obra hi destaca la Casa Amatller al passeig de Gràcia de Barcelona.

 

 

Tot trencant la tradició, va ser profeta a la seva terra, ja que la casa Coll i Regàs va ser projectada per Puig i Cadafalch. L'únic casal modernista de la ciutat va rebre els permisos d'obres el 1897. Eusebi Arnau va col·laborar-hi donant forma a la pedra de Montjuïc que composen els finestrals.

 

Hi entrem? aprofitem que actualment és visitable, visites guiades maridades amb tastos de vins i vermuts modernistes. De totes maneres, la visita en sí ja és prou interessant i plena de sorpreses.

 

 

L'antic escorxador és una mostra de modernisme industrial, projectar per un altre arquitecte mataroní, Melcior de Palau el 1909. Consta de diferents edificis, com la casa del guarda, el dipòsit d'aigua i les naus. Després de ser restaurada, una part es va reconvertir en la biblioteca Antoni Comas, inaugurada el febre de 2013.

 

 

 

El Rengle, situat a la plaça Gran, al bell mig del nucli històric, és un mercat d'estil modernista projectat per Emili Cabanyes, inaugurat el 1892, pocs anys després Puig i Cadafalch hi va donar el seu toc, afegint la coberta en semicilindre revestida amb maó vist i els elements de forja.

 

 

Al Clos Arqueològic de la Torre Llauder s'hi poden veure les restes d'una vil·la romana del segle I a.c. L'espai va estar abandonat durant anys fins a ser protegit i restaurat a partir dels anys 1980. La masia que li donava nom, la Torre Llauder va ser enderrocada els anys 70 del segle XX.

 

 

El Nou Parc Central, inaugurat l'any 2000, es va convertir en el principal pulmó verd de la ciutat, un lloc d'esbarjo i natura al bell mig de la ciutat.

Can Boada és un edifici historicista del 1870 projectat per Jeroni Boada, un edifici de fantasia amb elements àrabs i neomedievals. Restaurat a finals del segle XX

 

Abandonem el nucli urbà per entrar a la zona agrícola per excel·lència, es tracta de les Cinc Sénies, un espai de més de 200 hectàrees de sòl no urbanitzable dedicat al cultiu. El camí que travessa aquest espai enllaça la ciutat amb Sant Andreu de Llavaneres.

 

 

Paral·lel al camí de les Cinc Sénies, amb una llargada original de 380 metres, un aqüeducte transportava l'aigua d'una mina cap a les 5 hortes originals, que són les que donen nom ara a tot l'espai. Cada sénia tenia el seu safareig que s'omplia amb l'aigua que arribava de l'aqüeducte i després es repartia pel terreny.

 

 

El GR-83, és el camí del Nord o del Canigó, que neix a la platja de Mataró.

 

El GR-83 puja a ran de la Riera de Sant Simó, per posteriorment creuar-la i endinsar-se a les 5 sénies.

 

 

Des de les 5 sénies s'enfila cap al Turó d'Onofre Arnau,

elevació de 131 metres de la Serra de Marina.

 

Uns metres abans de fer el cim del turó, topem amb la Torre de Can Triter, també anomenada de Can Tria o d'Onofre Arnau. Torre rectangular a dues aigües, amb finestral gòtic i espitlleres, que pertanyia a una desapareguda masia adjacent. Al costat podem observar les restes d'un dipòsit d'aigua.

 

 

Prop de la masia, i documentat des del 1098 havia estat enclavat el Castell de Mata, avui en dia totalment desaparegut, que dóna però nom a la ciutat.

El cim del Turó d'Onofre Arnau forma part de la llista dels 100 cims de la FEEC.

 

 

El GR-83 continua direcció nord cap al Veïnat de Mata, per anar a trobar les dues ermites més allunyades del nucli urbà.

 

 

Sant Miquel de Mata és una ermita gòtica reconstruïda el segle XVI i reformada el segle XVIII. L'original datava del segle XI.

 

 

Sant Martí de Mata, capella romànica documentada des del segle XI, però és probablement del segle X. Ha estat objecte de diverses restauracions posteriors, el 1955 la darrera.

El GR-83 enfila, sempre direcció nord cap al Montnegre, per travessar el Montseny, les Guilleries, la zona volcànica de la Garrotxa, per trescar posteriorment pels Pirineus. Camí de Gran Recorregut emblemàtica en ser la via de fugida d'aquells que van fugir de les represàlies del franquisme cap a la Catalunya Nord, on esperaven retrobar la pau i la llibertat.

El Turó de Cerdanyola és un petit monticle ubicat sobre el barri de homònim. El primer document conegut on figura el nom de Cerdaniola, en llatí, data del 1025 i tracta d'una delimitació de dominis del castell de Burriac. Popularment, el turó de Cerdanyola és conegut també com la muntanya de la Creu. Sembla ser que a l'edat mitjana, al seu cim s'hi instal·laven forques per penjar-hi delinqüents.

La Cerdanyola de 1920 la formaven terres de conreu amb masies disperses, va començar a créixer urbanísticament sobretot a partir de la dècada de 1960 per arribar a convertir-se en el barri més poblat de la ciutat.

 

 

La Riera d'Argentona fa de límit entre Mataró els termes de Cabrera de Mar i Argentona.

Mas Can Palauet és una masia situada sobre la Riera d'Argentona, a l'alçada del barri de Cerdanyola. Masia del segle XVI que es comunicava amb la torre de guaita a través d'un pont posteriorment cobert. Declarada monument històrico-artístic el 1976.

El front marítim de Mataró està dividit en 4 platges, la Platja de Sant Simó està situada fora del nucli urbà, passada la riera de Sant Simó, en paral·lel a la via del tren i la N-II direcció Sant Andreu de Llavaneres.

 

Les cases del Callao és un conjunt d'11 cases construïdes el 1880, protegides com a bé cultural d'interès local, són els únics habitatges de tot el litoral mataroní construït entre la via del tren i el frontal marítim.

La Platja del Callao s'estén entre la Riera de Sant Simó i l'espigó. Espigó construït cap a mitjans del segle XX i que havia de ser l'embrió d'un port que mai no va ser.

La Platja del Varador està situada entre els dos espigons, el que no va ser i el que al final va ser.

El Port de Mataró, reclamació històrica de la ciutat, va ser realitat el 1991, el problema però, és que aquest port gestionat per un consorci format per l'Ajuntament de Mataró i la Generalitat de Catalunya, va ser creat com a port esportiu, funció allunyada de la històrica reivindicació.

La platja de Ponent o popularment platja de Pequín, s'utilitza per a la varada de petites embarcacions de pesca i hi està prohibit el bany

Tot aquest frontal marítim és un passeig molt concorregut durant qualsevol època de l'any.

El Parc del Mar ha estat creat en una zona que s'ha començat a urbanitzar a la primera dècada del segle XXI

Aquesta nova zona ha estat l'escollida per ubicar-hi el TecnoCampus, que consta de 3 escoles universitàries adscrites a la Pompeu Fabra i d'un parc empresarial i un viver d'empreses.

El mataroní Miquel Biada va portar de Cuba el projecte
d'introduir el ferrocarril a la península. El 1848 el projecte va ser realitat i va sortir de l'estació de Mataró el primer tren amb destinació a Barcelona. L'edifici actual de l'estació data de 1905 en substitució de l'antiga estació neoclàssica situada més a l'interior.

 

 

Una escultura que representa Hermes, déu dels viatges, corrent sobre una roda de tren, commemora  el 100 aniversari d'aquest fet.