Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

diumenge, 6 de febrer del 2011

Vilassar de Mar

Municipi mariner de la comarca del Maresme, que fins a les acaballes del segle XIV no era més que un petit nucli de barraques de pescadors, activitat encara existent avui en dia.

 
 

 
A finals del segle XIX la vila va participar de la febre de les cases d'estiueig projectades per a aquells que se les podien pagar i que preferien destinacions de platja.

Això fa que el modernisme estigui present a la vila, Can Bassa n'és un exemple, una de les primeres obres de l'arquitecte vilassarenc Eduard Ferrés, per fer palès l'origen indià del finançament d'aquesta obra de 1899, podem veure l'escultura d'un home bevent mate sobre el finestral dret.


Can Pau Jover, veïna de Can Bassa és un altre exemple de modernisme, també obra d'Eduard Ferrés però més tardana, de 1915


De fet, tota la façana marítima del carrer Sant Pau és un catàleg arquitectònic. Tres d'una tacada, d'esquerra a dreta:

Can Viladomiu, edifici historicista de 1929 obra de Josep Maria Ribas, època de l'apogeu de l'estiueig a la vila de la burgesia barcelonina.

Casa Joan Tusell, exemple de modernisme avençat, obra de 1920.

Can Matamala, una altra obra de Eduard Ferrés, aquesta de 1916, més propera al modernisme vienès.

Ca l'Amat és un edific residencial obra de Joan Freixe i encarregat per Jaume Amat el 1904. Inspirat en l'arquitectura andalusina.
 

La Casa de la Vila és un edifici neoclàssic de mitjans del segle XIX, restaurat el 1903 per Eduard Ferrés.

A la mateixa Plaça de l'Ajuntament i d'estil neoclàssic hi tenim l'Antic Casino, obra de 1845 de Jaume Vives, concebut com a casino per a la gent benestant de la població.
 



L'actual carretera N-II va ser construïda sobre l'antic Camí Ral que anava de Mataró a Barcelona. L'Antic Hostal estava al peu de l'antic Camí Ral. Reconstruït el 1762, va acollir la casa de la Vila entre 1785 i 1962. Actualment és la seu del Museu Enric Monjo.

 

La Torre d'en Nadal és l'única torre que queda dempeus de les tres torres defensives que tenia la vila, aquesta data de finals del segle XV i formava part d'una masia fortificada.


L'església de Sant Joan va ser construïda el 1727 sota la dependència de Sant Genís de Vilassar. La segregació va arribar el 1779. El campanar octogonal i la façana barroca són els únics elements que van sobreviure a la reforma de 1946


El cultiu de la flor hi ha estat sempre un referent, i el Mercat de la Flor Ornamental és el principal mercat majorista del país.

 


Com a qualsevol població del litoral maresmenc no hi falten les platges de sorra gruixuda.



Vilassar és conegut arreu sobretot per Ca l'Espinaler, hom diu que els seus vermuts són antològics.