Municipi de la Val d'Aran situat a la part central de la vall. És la capital de la comarca i engloba junt amb amb Vielha, des de 1970, les poblacions de: Arròs, Aubèrt, Betlan, Betren, Casarilh, Casau, Escunhau, Gausac, Mont, Montcorbau, Vila i Vilac. El nom en aranès del municipi és l'oficial des de 1984.
El nucli antic de Vielha, originari del segle XII, és travessat de dalt a baix pel riu Nere. Aquest conjunt de carrers que pugen paral·lels a banda i banda del riu es coneix com a Barri d'eth cap dera vila e passèg dera Libertat.
Tot passejant pel carrer Major, traçat a la riba esquerra del riu podem observar una sèrie de casals i edificis singulars com la Tor deth Generau Martinhon, un casal d'estil gòtico-renaixentista originari de les primeries del segle XVII, anomenat també Casa Santesmasses. Restaurat el 1983 allotja des d'aleshores el Musèu dera Val d'Aran.
Çò des de Rodés, situada al carrer Major és el casal millor conservat, d'estil gòtico-renaixentista, està datada del segle XVII i restaurada el segle XXI.
Çò d'Arnaudet és un edifici noucentista construït a les primeries del segle XX.
Çò des d'Esteve és un edifici aïllat situat en una plaça adjacent al carrer Major, obra popular del segle XIX.
Al llarg deth cap de vila es pot observar el contrast entre edificis més ben conservats amb d'altres en estat més ruïnós.
Era casa dera Vila està situada al marge dret del riu Nere. Edifici de dues plantes amb golfes i teulada de pissarra construït el 1829. Destaca la planta baixa porxada amb set arcades amb xamfrà. Una placa situada a la planta baixa convida a salvar la parla aranesa, diu: El parlar que jo us deixo com una perla salveu-lo, com algun jardí birbeu-lo. No canvieu! Sempre gascons!
Era Glèisa de Sant Miquèu era la capella del desaparegut castell, del que no en queda cap resta. Edifici de transició entre el romànic i el gòtic construït en diferents etapes entre els segles XII i XIII.
Aquí podem veure el retaule gòtic amb escenes de la vida de la verge Maria i de Sant Miquel.
L'orgue va ser construït el 1778 pels germans Josep i Llorenç Vicens, orgueners de Sant Feliu de Guíxols. Ampliat per Rouede el 1858
El crist de Mijaran és el bust del que hauria estat una figura sencera que formava part d'un davallament. Construït entre els segles XII i XIII probablement al taller d'Erill la Vall. La seva ubicació original estava a l'església de Santa Maria de Mijaran, que va ser destruïda el 1936.
Eth Conselh Generau d'Aran està situat al passèg dera Libertat, al marge esquerre del riu Nere. l'edifici corresponent a l'òrgan de govern autònom de la Val Ara, constituït el 1991. Està format per 13 membres.
La C-28 és la carretera que enllaça Vielha amb el Pallars Sobirà pel port de la Bonaigua. La principal zona comercial, de restauració i hotelera està situada a peu de carretera.
No hi ha massa acord per establir el punt exacte on neix la Garona, la més plausible però, és al circ Ratera-Saboredo ja que és el punt més distant al de la desembocadura. El cas és que a Vielha rep les aigües del riu Nere, recorre més de 40 km. al llarg de la Val d'Aran per descendir per la banda nord dels Pirineus i acabar desembocant a Bordeus, a l'Atlàntic, després d'un recorregut de 647 km.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada