Vila capital de la comarca del Baix Penedès, que podria tenir els seus orígens al segle X amb motiu de les invasions pirinenques. La seva proximitat amb el camí ral de Tarragona en va afavorir el desenvolupament.
La teoria més probable de l'origen del topònim el trobaríem en el llatí Venerellus, diminutiu de Venere (Venus).
El Vendrell va veure néixer el violoncel·lista Pau Casals el 1876. Director i compositor musical, considerat un dels millors del seu temps.
L'església parroquial de Sant Salvador és un temple barroc reconstruït totalment entre 1732 i 1739. La portalada barroca és una obra escultòrica de Pere Cañellas de 1786
El campanar octogonal sobre base quadrada va ser aixecat el 1769 per Joan Antoni Rovira. Tal i com assenyala l'avi quelcom corona l'edifici, és l'Àngel de Tobias que ocupa aquest espai honorífic des del 1784 per obra i gràcia de Josep Romeu
La Casa de la Vila ocupa dues cases aparellades de 1775 ubicades a la Plaça Vella. Els frontons neoclàssics de les finestres de la façana principal formen part de la reforma de mitjans del segle XIX.
La Biblioteca Popular és un edifici noucentista projectat per Ramon Puig Gairalt el 1920 i promogut per la Mancomunitat.
Cal Palau és una antiga masia del segle XVIII remodelada el segle XX. Destaca la seva teulada policromada.
El Banc Central de Barcelona és un edifici historicista promogut per vendrellencs el 1920 i que havia de ser una Caixa de crèdit i estalvis, cosa que no va reeixir.
L'art Decó també hi té representació als carrers del Vendrell, Can Castellví és una obra d'aquest estil dissenyat per Josep Maria Barenys el 1910
La Cascada de la Rambla és una obra modernista de Josep Montemar, aquesta font aixecada el 1907 va ser potinejada pel franquisme en convertir el tronc en un monument als seus caiguts. Enderrocat els 1980, la cascada va ser reconstruïda el 1996 per iniciativa dels Amics de la Història del Vendrell.
Una sèrie de murals donen vida i color al nucli antic del Vendrell.
Cap al primer cap de setmana de febrer té lloc la Xatonada Popular, toca fer anar la mà de morter, el títol de mestre xatonaire està en joc. Això entre d'altres activitats que s'ofereixen en aquesta durant el cap de setmana.
El nucli urbà està situat uns quilòmetres terra endins, tot i així s'ha anat urbanitzat part de la costa corresponent al terme municipal.
La Vil·la Casals, situada a ran de la Platja de Sant Salvador va ser construït el 1909 com a casa d'estiueig de Pau Casals, Antoni Puig Gairalt el va restaurar entre 1931 i 1936 dins l'estil noucentista. Casals hi va viure fins al 1939, que va haver de fugir a l'exili del qual ja no tornaria. El 1976 va obrir les portes com a museu.
Les Madrigueres és una zona humida d'unes 30 hectàrees que gràcies a haver estat convertit en espai natural és un dels pocs paratges del litoral comarcal que s'ha lliurat de la urbanització. També és l'única zona del Baix Penedès on el naturisme hi és habitual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada