Municipi de la comarca de l'Anoia, situat en un punt elevat del congost que forma el riu Anoia, que dóna nom a la comarca.
L'economia de la població ha estat basada històricament entre d'altres en la indústria tèxtil, tenim com a exemple l'antiga Fàbrica Guasch, construïda per una família de Reus establerta a Capellades el 1859
A la dècada de 1940 es va inaugurar la nova fàbrica Guasch, una voluminosa construcció basada en l'art Déco. Un rellotge a quatre vents corona l'edificació.
El molí de la vila és el màxim exponent de la indústria paperera de la zona. Tot i que el molí està documentat des del 1237, l'actual edifici data del segle XVIII
El molí de la vila està ubicat al costat de la Bassa, que pot abastir d'aigua fins a 16 molins.
A partir de les 11.05 del matí, un raig d'aigua s'eleva des del bell mig de la Bassa.
Tot i que actualment s'hi continua produint paper amb mètodes moderns, des del 1961 el molí funciona també com a museu. Allà ens mostren com es fabricava el paper el segle XVIII i la maquinària que s'utilitzava. Heus ací una mica el procés de fabricació.
Aquí tenim la matèria primera, roba blanca de lli o cotó, que es desfilava fins a fer-ne petits bocins.
Amb aquesta màquina, que es feia girar manualment, s'esventava la roba per treure'n la pols.
D'aquí passava a la podridora, on es deixava uns dies amb aigua on la roba fermentava.
L'energia hidràulica movia aquestes maces que anaven picant contínuament fins a aconseguir una pasta fina.
Amb aquest marc de fusta es donava a la massa el gruix i mesura corresponent per convertir-lo en un full, al mateix temps hi deixava impresa la marca d'aigua.
Posteriorment un operari agafava full per full i l'anava allisant amb l'ajuda d'aquesta maça que anava picant contínuament.
D'aquí passava a l'assecador, que era al pis superior del molí, on s'estenia el paper perquè acabés de perdre la humitat.
La durada de tot el procés era dels voltants d'un mes.
L'aigua entra al molí a través d'una séquia i aprofitant la força de la seva caiguda es posa en marxa tot el procés.
La primitiva església romànica de Santa Maria està documentada des del segle X, es va reedificar posteriorment el 1643. L'actual temple d'estil neoclàssic va ser construït durant el segle XIX.
El primitiu nucli urbà va créixer al voltant de l'església, recinte que quedava clos entre muralles. Degut al creixement experimentat durant el segle XVII es van eixamplar les muralles. Actualment encara podem veure un dels portals d'entrada i restes de la muralla.
La Casa de la Vila és un edifici eclèctic construït el 1902 en uns terrenys cedits a tal efecte pel comte de Godó.
El carrer Major es va construir durant l'expansió del segle XVII degut a la puixança de la indústria paperera. Encara es poden observar alguns portals de l'època.
L'església del Pilar és una capella neoclàssica construïda el 1801. Construcció promoguda per una de les famílies papereres, la família Serra.
El 1858 es van establir a Capellades les religioses caputxines de la Mare de Déu del Diví Pastor. El 1862 es va construir el convent de la Divina Pastora, junt amb l'escola i l'església. Obra d'estil neoclàssic.
La Torre Guasch d'estil neoclàssic és la casa senyorial més important de la vila.
El rec del Corronaire amb un cabal de 12 milions de litres diaris condueix l'aigua de la Bassa fins al riu Anoia, en un recorregut d'1,5 quilòmetres movia 16 molins.
Alguns d'ells resten encara dempeus, aquí tenim fora del nucli urbà el molí xic d'en Pasqual i el de Cal Munné.
El mateix rec al seu pas també abastia d'aigua rentador públic.
Que d'aigua no en manca ho demostren les nombroses fonts que hi ha repartides per la vila.
1 comentari:
De Capellades només conec el molí paperer que vaig visitar un parell de vegades en molt poc temps, tanmateix d'això fa més de 40 anys. O sigui que no em faria res de tornar-hi i, amb aquesta informació tan ben documentada, fer una visita complerta al poble.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada