Municipi de la comarca de la Garrotxa format per onze entitats de població disseminades entre la mateixa vall de Bianya i la Vall del Bac.
Una de les formes d'entrar a la Vall de Bianya per la banda nord, de fet l'única fins fa ben poc, és a través de la Via Annia, via romana que es despenjava de la Via Augusta al Rosselló, creuava els Pirineus pel coll d'Ares i entrava a la Garrotxa per aquesta vall, per anar a trobar un altre cop la via Agusta prop de Besalú.
Deixem enrere doncs Sant Pau de Segúries pel collet del Capsacosta per començar el descens cap a la vall
Descens museïtzat a través de la via romana, que et va informant mitjançant cartellets d'allò que et pots anar trobant pel camí. Aquí ens informa d'una pedrera i una roda de molí inacabada. Localitzades.
Aquí hi tenim els guardarodes, pedres disposades de manera que els carros no sortissin de la calçada i s'estimbessin
Arribem a la Trona, una escultura natural emblemàtica del recorregut.
En algunes zones el que havia estat una ordenada calçada s'ha convertit en un autèntic pedregar.
En els revolts més tancats els enginyers romans van dissenyar unes plataformes de gir per als carros.
Aquí podem veure alguns dels trams més ben conservats, de guardarodes a dalt i de calçada a baix.
En alguns punt la fisonomia del paisatge ha canviat de manera que farien impossible el pas de vehicles rodats.
Hi ha pocs espais oberts durant el recorregut, aquí tenim un punt des d'on es pot observar part de la serralada que envolta la vall.
Un altre dels elements arquitectònics de la construcció són les clavegueres.
En aquest punt la via romana creua l'actual carretera que enllaça Sant Pau de Segúries amb Sant Salvador de Bianya i que té un recorregut de 14 km. Els romans van salvar aquesta distància amb uns escassos 6 km.
La via continua precipitant-se muntanya avall fins a tornar a trobar la carretera a ran del cilindre indicador de la via.
Des d'aquí una drecera boscosa ens menarà fins al nucli de Sant Salvador de Bianya, mentre la via continua encara un parell de quilòmetres més.
Sant Salvador de Bianya es va integrar a la Vall de Bianya el 1970. Petit nucli de cases al voltant de l'església romànica consagrada el 1170
A l'entrada del poble hi ha una àrea de descans per acollir els esgotats excursionistes
L'Hostalnou de Bianya és el cap administratiu del terme i consta d'una sèrie de cases al llarg de la C-26, l'ajuntament, el centre cívic i la zona esportiva.
Hi destaca l'antiga casa pairal El Mas de la Riba, restaurada per l'arquitecte noucentista Rafael Masó. Actualment és propietat d'una indústria farmacèutica.
Santa Margarida de Bianya és un nucli de població en part al voltant de l'església i disseminat la resta, parròquia incorporada el 1857 a Capsec i que posteriorment van passar a formar a part del terme municipal de la Vall de Bianya.
Alguns dels seus habitants, gelosos de la intimitat que els proporciona l'entorn observes inquiets la nostra presència.
Sant Martí del Clot és una de les moltes ermites que esquitxen la vall. Al voltant de l'ermita es forma un petit nucli conegut també com a Sant Martí de Tornadissa. L'ermita és original del segle XII, reformada el segle XV després dels terratrèmols i ampliada el segle XVIII
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada