Municipi de la comarca del Bages situat al seu extrem nord-occidental, a la frontera amb el Solsonès.
Des del seu naixement el 986, Cardona va ser un indret clau en la Catalunya medieval. En arribar a la vila els futurs vescomtes de Cardona, a finals del segle X, va adquirir una gran importància política, que va durar fins al segle XVI quan la família Cardona va marxa de la vila. Té l'honor també d'haver estat la darrera plaça en caure sota les urpes dels Borbons, el 1714, set dies després de la caiguda de Barcelona.
El castell de Cardona combina els estils romànic i gòtic, situat al costat de la vila, en turó que domina la Vall Salina i la del Cardener.
La Torre de la Minyona té actualment 13 metres d'alçada dels 25 que hauria tingut inicialment, i més de 10 metres d'amplada de base. Diu la llegenda que el duc hi va fer tancar la seva filla Adalés que s'havia enamorat i es veia amb secret amb el prìncep moro Abdalà. Adalés va morir de pena després d'haver-hi estat un temps confinada a pa i aigua.
L'església de Sant Vicenç és un temple romànic documentat des del 980, era originalment la capella del castell. El mateix segle X s'hi creà un priorat de l'orde aquisgranesa.
Les obres pictòriques exposades a l'exterior són originàries de la segona meitat del segle XII
Actualment el castell està gestionat per l'agència catalana del patrimoni cultural.
Al seu interior hi ha un hotel gestionat per paradors de turisme.
Al sud de la vila de Cardona està ubicada la muntanya de sal, ben visible des del castell.
Es tracta d'un diapir salí, fenomen que consisteix en la remuntada de roques més lleugeres a través de d'altres roques més denses que van formant el monticle. Actualment la muntanya de Sal té una alçada de 120 metres i continua creixent.
Entre 1929 i 1990 va ser una mina de sal potàssica, una de les més importants del món. Actualment és un parc cultural i permet el visitant endinsar-se en el seu cor per contemplar les figures, textures i colors amb la sal com a protagonista principal, tot un espectacle.
El nucli antic creix al voltant de l'església de Sant Miquel, obra gòtica consagrada el 1397 amb dependència de la canònica de Sant Vicenç
La Plaça de la Fira, presidida per l'ajuntament és on se celebren els correbous, en una plaça desmuntable, l'acte principal de la festa major.
L'escultura de la font de la plaça de la fira commemora la resistència de la vila front les tropes de Felip V
Al voltant de Cardona es van establir diverses colònies, com les de la Coromina, la Manuela o els Arquers
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada