Pobla de Claramunt, La

Municipi de la comarca de l'Anoia situat al marge dret del riu Anoia, que dóna nom a la comarca. L'antiga Pobla estava situada al marge esquerre del riu però el 1344 una riuada la va destruir. 

El senyor del castell va atorgar la carta de repoblació perquè es pogués reconstruir la població a la banda dreta del riu, a l'abric del castell de Claramunt.

Abans de pujar al castell però farem una passejada pel nucli urbà, vertebrat pel Carrer Major.

En un extrem hi trobem l'antiga capella de la Santíssima Trinitat construïda el segle XIII, que va substituir com a centre parroquial l'església del castell el 1463
 

Des d'aquest indret es pot veure el campanar de l'actual parròquia de Santa Maria que es va aixecar a finals del segle XVIII en substitució d'aquesta. El nou temple és d'estil neoclàssic.

La rectoria, situada just darrera l'antiga església, amb ull de bou i portal adovellat porta inscrita la data de 1759

 
Ubicat a la plaça de la Vila, primer va ser un hostal, posteriorment Casa de la Vila i actualment després de ser restaurat el 1991 acull la biblioteca i altres dependències municipals.

 

Al mateix Carrer Major hi trobem la casa Coca, edifici que conserva tres finestrals renaixentistes.

Al carrer del Raval, molt ben conservat, hi trobem sota teulat el safareig públic, obra del segle XVIII

Ben a prop, la plaça de les tres fonts, al voltant de la plaça es va construir la Pobla nova després dels aiguats de 1344. La font actual és obra del segle XVIII

A l'Avinguda Catalunya, per on passa la carretera d'Igualada hi ha un exemple de l'arquitectura noucentista.

 
Al carrer del Raval tenim un exemple d'edificació sustentada a la roca.

Repartides pel poble hi ha diverses mostres de l'escultor local Manel Vidal. La figura humana a mida natural tallada en bronze és la seva especialitat i a part de la Pobla, en té de repartides per tot el món.

Als afores del poble hi trobem la Colònia Vallès, l'antic molí de l'Estrassa reconvertit el 1926 per Carles Vallès en un grup d'habitatges, 

El camí d'accés del Castell parteix del poble, el darrer tram, que té l'accés vetat a vehicles a motor, convida a conèixer l'entorn, ensenyant a identificar els diferents fòssils presents a la muntanya, les plantes i els animals que l'habiten. També es poden construir cabanes de pedra.

El Castell de Claramunt, documentat des del 978, és el més ben conservat de la comarca. Els senyors de Claramunt en van ser els propietaris fins que al segle XIII va passar a mans dels vescomtes de Cardona i posteriorment als ducs dels Medinaceli, que en van ser propietaris fins al segle XIX.

El castell és visitable, si hi arribem en hora de visita i estar tancat, només cal trucar el timbre i esperar.

 
Va ser reconstruït els segle XV després de ser enderrocat el 1463

El castell consta de dos recintes, el sobirà que conserva la torre de l'homenatge, una sala coberta i dues cisternes, i el jussà que conserva les muralles i torres l'envolten.

Dins les muralles del castell hi ha les restes de l'església romànica de Santa Maria, documentada des del 1205 però que hauria estat construïda durant el segle XII i ampliada posteriorment amb una tercera nau.

 

La capella de Santa Margarida està adossada a l'anterior, construïda el 1303 durant l'etapa de transició del romànic al gòtic.

El castell de Claramunt era un dels castells de frontera entre els dominis d'Al Andalus i la Catalunya vella. Instal·lat en un punt de gran domini visual de tota la vall. Capellades a dalt, al mig Igualada i a baix la Pobla.

Les muntanyes de Montserrat treuen el cap per damunt de la serralada propera.

Cada mil anys, els senyors del castell conviden tot el poble a celebrar el mil·lenari de la construcció del castell, la condició és assistir-hi abillat segons la moda de l'edat mitjana. De moment només se n'ha celebrat una edició.