Bloc 115 enllaçat per la independència amb el 116 Catalunya indrets amb encant

dissabte, 5 de febrer del 2011

Montblanc

Municipi de la Conca de Barberà, vila ducal capital de la comarca.
 
Les muralles de Montblanc es van construir a partir de 1366 durant el regnat de Pere III el Cerimoniós. Té un perímetre ovalat d'uns 1500 metres i una trentena de torres. Destruïdes durant la guerra dels Segadors, el 1649, es van començar a reconstruir el 1971. Al segle XVIII les torres van ser venudes a particulars que hi van construir llurs habitatges.






El portal de Sant Jordi, sota una torre fortificada, dóna a la banda sud i donava pas al camí cap a les muntanyes de Prades. Segons la llegenda davant d'aquest portal Sant Jordi va matar el drac, cosa molt celebrada a la vila cada 23 d'abril.
 


La torre de Bover és l'única tancada a la part interior, el seu portal estava defensat per un matacà i espitlleres.

El portal de Sant Antoni s'obria al camí ral via Poblet i Lleida, estava defensat per una torre i un matacà. Va ser derruït el segle XIX perquè era massa estret per al pas dels carruatges, reconstruït la dècada de 1990.
 



 
L'església de Sant Miquel és un temple de la segona meitat del segle XII refet en estil gòtic el segle XIV
 

Santa Maria la Major, el temple més important de la vila, iniciat el 1315 però que no es va consagrar fins al 1548
 


El 1651 les tropes castellanes en van volar la portalada gòtica, poc després va ser reconstruïda en estil barroc.
 

L'església de Sant Francesc és el que ens ha arribat del convent franciscà aixecat el 1238, un dels primers de Catalunya. Al convent hi va ser educats els fills de Jaume II.
 


 
 
La Plaça Major ha estat durant segles el centre neuràlgic de la vila, plena de vida sobretot els dies de mercat.



Donar un tomb per la vila és com donar un tomb pel temps fins a la Catalunya comtal
 
















Les muntanyes de Prades engloben 18 municipis i 5 comarques, Montblanc és el municipi que hi té més extensió amb més de 3500 hectàrees, zona plena també de moments, obra aquests però de la natura.







 
El Pinetell

Entitat de població que pertany al terme municipal de Montblanc, tot i estar a uns 15 km. de distància per carretera del nucli urbà, menys de la meitat però en línia recta. Situat a 610 metres d'altitud en plena serra de Prades.






En altres temps els habitats del Pinetell rebien el malnom de reïnosos, ja que molts vivien del comerç de la resina dels pins, actualment queden 4 cases dempeus i no arriben ni a la desena d'habitants.

És però, un interessant punt de partida per fer excursions per l'enigmàtica i poc coneguda Serra de Prades. Un camí resseguit per un mur de pedra seca ens acompanya des de la sortida del poble


 
El camí continua en clar descens per travessar finalment la zona rocosa a través de l'Escletxa, que...




un cop creuada ja se'ns obra la panoràmica de la llera del riu Brugent.





El riu Brugent neix a les muntanyes de Prades, per desguassar al riu Francolí, que a la vegada es lliura al Mediterrani al port de Tarragona. En aquesta zona del riu hi ha una sèrie de tolls on refrescar-se a l'estiu.






Tota aquesta zona però, es va veure molt afectada pels aiguats de l'octubre del 2019, malmetent camins i accessos a ran de riu i destruint el magnífic pont tibetà que unia les dues ribes.





 
Rojals
 

Situat a gairebé 1000 metres d'alçada i documentat des del 1151, va formar municipi junt amb la Bartra, El Pinetell i els Cogullons fins al 1940, que va ser agregat al municipi del Montblanc. Si antigament havia tingut la seva importància, actualment hom podria recórrer nu el nucli urbà un capvespre d'estiu sense que a penes ningú se n'adonés.



Els Cogullons és un petit nucli enrunat i deshabitat, llevat del Refugi dels Cogullons situat a 1052 metres d'altitud.
  


La Bartra és un llogarret que va pertànyer també a Rojals, a l'Edat Mitjana s'hi va edificar un convent, sobre les runes del qual s'hi van assentar unes cases de pagès. Actualment hi ha una casa de turisme rural.


 
La taula dels Quatre Batlles, està ubicada just en el punt on convergien quatre termes municipals, Rojals, Vimbodí, Prades i Mont-ral, curiosament de 3 comarques diferents, Conca de Barberà, Baix Camp i Alt Camp. Està situada de manera que cadascun dels batlles restava assegut dins del seu terme municipal. De què parlaven aquests batlles medievals en aquestes reunions? Doncs, bàsicament pactaven sobre els termes de les tales de pins, ja que hi havia boscos compartits entre municipis.
 




 

 
 
 

 



 



 





Vendrell, El

Vila capital de la comarca del Baix Penedès, que podria tenir els seus orígens al segle X amb motiu de les invasions pirinenques. La seva proximitat amb el camí ral de Tarragona en va afavorir el desenvolupament. 

La teoria més probable de l'origen del topònim el trobaríem en el llatí Venerellus, diminutiu de Venere (Venus).



El Vendrell va veure néixer el violoncel·lista Pau Casals el 1876. Director i compositor musical, considerat un dels millors del seu temps. 
 

L'església parroquial de Sant Salvador és un temple barroc reconstruït totalment entre 1732 i 1739. La portalada barroca és una obra escultòrica de Pere Cañellas de 1786


El campanar octogonal sobre base quadrada va ser aixecat el 1769 per Joan Antoni Rovira. Tal i com assenyala l'avi quelcom corona l'edifici, és l'Àngel de Tobias que ocupa aquest espai honorífic des del 1784 per obra i gràcia de Josep Romeu
 



La Casa de la Vila ocupa dues cases aparellades de 1775 ubicades a la Plaça Vella. Els frontons neoclàssics de les finestres de la façana principal formen part de la reforma de mitjans del segle XIX.
 
 
La Biblioteca Popular és un edifici noucentista projectat per Ramon Puig Gairalt el 1920 i promogut per la Mancomunitat.


Cal Palau és una antiga masia del segle XVIII remodelada el segle XX. Destaca la seva teulada policromada.


El Banc Central de Barcelona és un edifici historicista promogut per vendrellencs el 1920 i que havia de ser una Caixa de crèdit i estalvis, cosa que no va reeixir.


L'art Decó també hi té representació als carrers del Vendrell, Can Castellví és una obra d'aquest estil dissenyat per Josep Maria Barenys el 1910


La Cascada de la Rambla és una obra modernista de Josep Montemar, aquesta font aixecada el 1907 va ser potinejada pel franquisme en convertir el tronc en un monument als seus caiguts. Enderrocat els 1980, la cascada va ser reconstruïda el 1996 per iniciativa dels Amics de la Història del Vendrell.


Cal Vidal és un edifici residencial d'estil eclèctic de finals del segle XIX.

 
El Museu Deu està situat en una casa senyorial restaurada, va obrir portes el 1995 gràcies a l'aportació de la col·lecció de peces artístiques del notari Antoni Deu


Una sèrie de murals donen vida i color al nucli antic del Vendrell.
 



 
Cap al primer cap de setmana de febrer té lloc la Xatonada Popular, toca fer anar la mà de morter, el títol de mestre xatonaire està en joc. Això entre d'altres activitats que s'ofereixen en aquesta durant el cap de setmana.

 


El nucli urbà està situat uns quilòmetres terra endins, tot i així s'ha anat urbanitzat part de la costa corresponent al terme municipal.
 

 






La Vil·la Casals, situada a ran de la Platja de Sant Salvador va ser construït el 1909 com a casa d'estiueig de Pau Casals, Antoni Puig Gairalt el va restaurar entre 1931 i 1936 dins l'estil noucentista. Casals hi va viure fins al 1939, que va haver de fugir a l'exili del qual ja no tornaria. El 1976 va obrir les portes com a museu.


Les Madrigueres és una zona humida d'unes 30 hectàrees que gràcies a haver estat convertit en espai natural és un dels pocs paratges del litoral comarcal que s'ha lliurat de la urbanització. També és l'única zona del Baix Penedès on el naturisme hi és habitual.





Arboç, L'

Municipi de la part oriental de la comarca del Baix Penedès. Documentat des del 991, podria haver estat antigament la Stabulo Novo romana al peu de la Via Agusta, l'actual N-340

L'obra més característica de l'Arboç és sens dubte la reproducció de la Giralda de Sevilla. El seu promotor, Joan Roquer, es va enamorar de l'original en un viatge a Andalusia. A part de la reproducció de la Giralda a Escala 1:2, el conjunt també està format per la rèplica del Pati dels Lleons de l'Alhambra i el saló d'ambaixadors de l'alcàsser de Sevilla. L'obra es va efectuar entre 1877 i 1889 tot prenent com a base les fotografies que havia fet en el seu viatge.


  
 
          


L'església parroquial de Sant Julià és un edifici renaixentista construït entre 1631 i 1647


La torre de Bellesguard és un edifici neogòtic construït el 1898
 

Sant Feliu de Codines