Municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a la seva part nord-occidenta. Limita amb el Vallespir i forma de la comarca natural de l'Alta Garrotxa, a la vessant pirinenca.
L'origen de Cabrenys el trobem en la denominació del castell de Cabrenç, situat al Vallespir i seu de la baronia de Cabrenç. La població va prendre el nom de Cabrenys el 1440 quan va passar a formar part de l'esmentada baronia. Des d'aleshores, els "cabrenys" fan guàrdia a banda i banda del camí d'entrada a la localitat.
De seguida topem amb el Fort de Maçanet, un fortí que consisteix en dues torres de pedres irregulars amb espitlleres i matacans construït durant les guerres carlines al segle XIX.
Aquest camí mena a les muralles exteriors de la vila. Segona línia de muralles aixecada a cavall dels segles XIV i XV per fortificar el barri de Borriana, que va créixer fora de la primigènia línia de muralles. Dels quatre portals originals, el que resta més ben conservat és el de Borriana.
L'accés està elevat per sobre del pont de la Riera de Faussa.
Un cop traspassat el portal d'accés a la vila closa arribem a la Plaça del Castell.
L'església de Sant Martí presideix la plaça. És una obra del romànic tardà datada a finals del segle XII. La capella lateral és del 1372 i l'afegit superior de la nau i el campanar del 1622.
Ca l'Olivet, situada a la mateixa força, és un gran casal del segle XVI que hauria estat reformat cap a mitjans del segle XVIII.
Els carrers del nucli antic conserven encara l'estructura i la fesomia medievals, ho podem comprovar tot passejant a través dels seus passos coberts i observant l'empedrat dels carrers, els dovells, les llindes. La majoria de les façanes van ser restaurades al llarg del segles XVII i XVIII sense perdre'n l'essència.
Al bell mig de la Plaça de la Vila hi va caure la Maça d'en Rotllan. Diu la llegenda que a les primeries del segle XI, a l'època de Carlemany, un cop guanyada la batalla als sarraïns, el guerrer Rotllan va llançar una barra des de l'altra banda dels Pirineus, vés a saber si des del Coll de Ceret o des del Castell de Cabrenys. Dieun que en llançar la barra va exclamar: Ja és massa net, allà on la maça caurà Maçanet es dirà. La barra original vés a saber on para, ja que de fet hi va ser instal·lada durant el primer terç del segle XIX, el pedastal s'hi va afegir posteriorment perquè no s'hi enganxessin els carros. De l'anella superior hi penjava un fanal.
La Maça no hi pot faltar a la bandera i a l'escut municipals.
A la mateixa Plaça hi trobem la seu de la Unió Maçanenca, entitat protectora dels pobres fundada el 1865. La seu és un edifici modernista amb inspiració mossàrab obra de l'arquitecte Josep Azemar.
Al costat mateix hi ha Can Molar, gran casal d'estil eclèctic originari de finals del segle XIX i posteriorment restaurada. En destaca la torratxa octogonal amb coberta de ceràmica.
La part posterior d'aquest dos edificis donen a la Riera, aquí es poden veure tots dos de costat.
El Carrer de Sant Sebastià va ser producte de l'increment demogràfic del segle XVIII, ja que en un segle es triplicar la població. Encetat el segle XVII, es va anar allargant durant el XVIII fins a esdevenir popularment el Carrer Llarg. Va des del nucli antic fins a la carretera de Figueres.
Al llarg del carrer llarg hi ha diferents edificacions d'interès, com ho és l'església de Sant Sebastià, dedicada al sant ja que suposadament va intercedir per acabar amb el brot de pesta de finals del segle XVI. L'edifici va ser reformat el segle XVIII.
Cal Peris és una casa cantonera del segle XVII. El tallat dels grans carreus es garantia del seu caràcter noble. La curiositat és el testament del fundador Joan Peris en favor del seu fill gran inscrit a la llinda de la porta.
De fonts n'hi ha un munt repartides pel nucli urbà, en alguns casos requereix un esforç obtenir el líquid element, si no hi ha sequera, és clar.
També hi és força habitual trobar-hi sants penjats pels racons.
Un bon dia en Martí va pintar la tapa de registre d'aigua de la casa familiar amb la silueta de la pròpia casa. La iniciativa va agradar tant entre els veïns que van començar a ploure-li les comandes i mig poble ja té la seva, cada una signada amb les seves inicials MSP. Couverture Art n'hi diu, així mateix, en francès.
Un cop descobert el nucli urbà ens n'anem d'excursió per les rodalies, som-hi!
A la carretera de les Salines, prop d'una urbanització trobem Can Muntada, una gran masia de la segona meitat del segle XVIII.
No gaire lluny del poble, carretera amunt, direcció oest trobem un trencant d'un camí asfaltat, que entre sureres ens transporta fins...
La Gorga de les Dones, un indret força idíl·lic format per les aigües de l'Arnera.
Un cop superada la gorga, l'aigua de l'Arnera es precipita barranc avall per anar a lliurar-se a la Muga.
Prenem de nou la carretera direcció oest i poc abans d'arribar a la frontera amb el Vallespir trobem el petit nucli de Tapis, que tot i potser poc conegut està documentat des del 954.
L'església de Sant Briç, tot i que l'estructura sembla del romànic original del segle X, ha estat força modificada posteriorment.
