Josa i Tuixén

 Municipi de la comarca de l'Alt Urgell situat a la banda meridional de la Serra del Cadí. El terme municipal és fronterer amb la Cerdanya, el Berguedà i el Solsonès.

Municipi format des de 1973 pels termes de Josa de Cadí i Tuixent. 

Josa de Cadí 

El poblet de Josa, format per les típiques cases de pedra, està enfilat en un turó arrodonit a la dreta del riu homònim, situat a 1431 metres d'altitud.

El topònim, com sol ser força habitual al nostre país, prové del basc "jausi", que significa caure, cosa que s'explica per la construcció de les cases en pendent o caient.

Damunt d'un penyal s'eleva imponent l'església parroquial de Santa Maria i Sant Bernabé, reedificada el 1846

 

Al peu de la serra del Cadinell està ubicada l'antiga església parroquial d'estil romànic del fossar de Santa Maria

La situació del poble és immillorable per gaudir de l'autèntic paisatge de muntanya amb vistes impressionants en els seus 360 graus

La pèrdua progressiva de població dels pobles de muntanya de vegades queda un pèl compensada per la implantació o recuperació de negocis que donen vida al poble, com l'elaboració i venda de formatges

O bé també restaurants de categoria com ca l'Amador, bona cuina en un magnífic entorn.

Tuixent

Curiosament, el nom de la població no coincideix amb el del municipi, i això és degut a què aquest primer va ser modificat degut a què la nomenclatura tenia més suport social, però la Generalitat va denegar el canvi de nom del municipi degut a l'informe desfavorable de l'IEC.

Tuixent, més gran i poblat que Josa, és el cap del municipi

L'església de sant Esteve, situada a la part alta del poble, és un edifici romànic del segle XI

Les trementinaires eren dones que elaboraven remeis a partir de les herbes i el coneixement ancestral. Aquestes herbes, olis i remeis els posaven en un sac i sortien a recórrer a peu el país, sovint acompanyades per una noia aprenent  per vendre'ls des de les valls més properes fins inclús a ran de mar. El producte estrella era la trementina, que és la que dóna nom a l'ofici. 

L'ofici va néixer a meitats del segle XIX i Sofia d'Ossera va tenir l'honor de fer el darrer viatge el 1982. Des del 1998 el Museu de les Trementinaires va obrir les portes al coneixement i reconeixement d'aquest dur ofici.
 

 

Complementàriament hom pot visitar, de forma guiada si es desitja, el jardí botànic de les trementinaires, situat a uns quiòmetres del poble, a la cruïlla de la carretera de la Seu d'Urgell.