Artesa de Segre

Municipi de la comarca de la Noguera envoltat per la serralada del Montsec. El riu Segre, durant el seu curs mitjà, creua aquest terme municipal que està format per 22 nuclis de població.

Els orígens d'Artesa de Segre es remunten als inicis del segle XI, quan els sarraïns van construir un castell al turó que corona el terme. El nucli de la ciutat forma un entramat medieval que té com a centre la Plaça Major porxada.

L'església dedicada a la Mare de Déu de l'Assumpció no té gaire història, ja que va ser bastida a partir 1965 després d'enderrocar l'antiga església neoclàssica datada al segle XVIII.

Es dona la particularitat que Artesa, tot i superar de poc els 3000 habitants, gaudeix del títol de ciutat. Alfons XII li concedí el títol el 1927 després d'haver-hi intercedit Joan Maluquer, vinculat a la població i amic personal del rei. Títol en mà la població es va lliurar de veure's anegada per la construcció d'un pantà, que no es va arribar a construir.

La Clua de Meià

Conegut simplement com a Clua, és un nucli de població del qual se'n tenen notícies des de mitjans del segle XI. A mitjans del segle XIX es va unir a Baldomar i el 1926, junt amb la Vall d'Ariet i Vernet van passar a formar part del municipi d'Artesa de Segre. A la dècada de 1960 va quedar totalment despoblat, però durant els 1970 un grup de joves s'hi va instal·lar, van reconstruir les cases i es van dedicar a la fabricació de formatge artesanal.

L'església, dedicada a Sant Julià és d'origen romànica però reconstruïda en època barroca. Ja fa temps, però que no s'hi escolten sermons ni s'hi fan benediccions i ha passat a ser un equipament popular.

La Vall d'Ariet

Nucli de població totalment disseminat i actualment deshabitat. Situat a la banda nord del terme municipal, a la vessant oriental de la Serra de Sant Mamet. Lloc ideal per gaudir tranquil·lament, i si cal en plena harmonia amb la natura, de l'immens paisatge que ens envolta, poca gent ens trobarem pel camí que ens ho pugui retreure.

L'ermita de Sant Bartomeu és un edifici aïllat d'estil romànic originari del segle XI situat al bell mig de l'antic terme.

Fulleda

Municipi de la comarca de les Garrigues, situat al extrem est de la comarca i fronterer amb la Conca de Barberà.

Agustina Saragossa i Domènech, més coneguda com a Agustina d'Aragó no va néixer a Fulleda, però sí els seus pares i alguns germans. Li és retut homenatge per la seva participació activa a la guerra del francès amb l'escultura que celebra el segon centenari del seu naixement.

Al vessant nord-oest de la serra de Vilobí hi funciona des del 2007 un parc eòlic que consta de 27 aerogeneradors repartits entre els termes de Fulleda i Tarrés, a les Garrigues.

La població no viu però pas de l'aire, sinó més aviat de l'agricultura de secà, entre d'altres, com bé es pot  comprovar tot voltant per l'entorn de la població.

Espluga Calba, L'

Municipi de la comarca de les Garrigues, fronterer amb la Conca de Barberà i l'Urgell i situat als contraforts de la Serra del Tallat. 

El topònim Espluga fa referència a les coves (spelunca en llatí) excavades a la roca que podrien ser d'origen prehistòric i utilitzades en èpoques modernes com a cellers o estables.

Documentat des de 1148, del nucli urbà, situat a recer del castell, encara se'n pot seguir el traçat de les antigues muralles.

El Castell de l'Espluga és un palau gòtic situat a la part alta del poble. Està documentat des del 1350 quan era propietat del monestir de Vallbona, però es calcula que el seu origen es remunta a l'època del domini sarraí. L'aspecte actual el va adquirir a les primeries del segle XV, quan pertanyia a l'orde dels Hospitalers. Desamortitzat al segle XIX, posteriorment escola dominica, després abandonat i actualment propietat de l'ajuntament, aquest és el seu periple històric.

L'església actual, dedicada a la Concepció, és d'estil barroc, va ser construïda entre 1777 i 1784, sota la direcció del mestre d'obres Francesc Rovira, que venia d'Arbeca, i que no va poder veure la seva obra acabada ja que va morir accidentat quan s'estava enllestint la torre del campanar. L'antiga església, que estava ubicada al mateix lloc i que apareix documentada des del segle XI s'havia quedat petita degut a l'augment demogràfic del segle XVIII.

El Pou de la Vila està situat extramurs, a la plaça homònima. A la llinda que descansa sobre els dos pilastres hi ha gravada la data de 1710

Senan

Municipi geogràficament garriguenc adscrit a la comarca de la Conca de Barberà des de la divisió comarcal de 1936. Si observem el mapa comarcal, el seu terme municipal és com una protuberància a l'esquena de la Conca que penetra dins les Garrigues.

El més destacable del nucli urbà, que té el carrer Major com a eix vertebrador, són les seves cases restaurades, la majoria de les quals usades com a segona residència. L'església, dedicada a Santa Maria, és d'estil romànic, documentada des de 1279. De l'antic castell no en queda cap vestigi.

Documentat des de 1159, a finals del segle XII, el monestir de Montserrat va adquirir els drets senyorials sobre el poble, l'església i el castell. El 1264 però va ser revenut al monestir de Poblet, que en va mantenir la jurisdicció fins al segle XIX. El 1983 Senant va perdre la t per convertir-se en l'actual Senan.