Bossòst

Església de Bossòst
                                                                                    

Comarca: Val d'Aran
             

 Llocs d'interès:                                     

• Església romànica d'Era Assumpcion de Maria (foto)

 Esdeveniments:

• Festa de Sant Antoni: 13 de juny
• Festa Major: 15 d'agost
• Fira: 20 d'octubre

Caldes de Montbui

Vila termal de la comarca del Vallès Oriental, entre els massissos de Sant Llorenç del Munt i el Montseny, creuada de nord a sud per la riera de Caldes.

Les fractures i plegament que configuren la zona on està  ubicada la vila fan que l'aigua termal brolli a una temperatura superior als 74ºC.

La seva situació i clima privilegiat fa que fos ocupada ja en el neolític, s'han descobert també diversos poblats ibers i l'empremta romana és encara ben patent.

L'església de Santa Maria ocupa l'espai que a l'Edat Mitjana ocupava el Palau Reial, a finals del segle XVI, aprofitant-ne algunes parets mestres es va construir l'actual església. Posteriorment, al segle XVIII va ser construïda la portalada barroca.

A la Plaça de la Font del Lleó. al centre neuràlgic de la vila hi podem trobar una sèrie d'edificis emblemàtics, com la casa de vila, al centre de la imatge.

La Font del Lleó, data del 1581, renovada el 1822 i reformada per Raspall el 1927 que hi va donar l'aire noucentista i va afegir la figura del lleó que ha esdevingut símbol de la vila.

Les termes romanes, declarades BCIN, daten del segle II a.c. al seu interior es pot veure una piscina rectangular central envoltada d'arcades i dos banys individuals en forma semicircular.

La seva funció era la curació dels nombrosos malalts que arribaven de diferents indrets de la Hispània romana.

Cap a la meitat del segle XIX, Caldes de Montbui era el primer centre balneari de Catalunya, tant per nombre d'establiments, va arribar a comptar-ne amb 8, com per la seva qualitat. 

El Balneari Broquetas, edifici noucentista amb força detalls modernistes al seu interior, data del segle XVIII i encara funciona avui en dia.

Thermalia, és el museu dedicat a la història del termalisme a Caldes de Montbui. Edifici medieval que fins als anys 70 feia funció d'hospital i de serveis termals.

L'espai can Rius, format per l'antic balneari i els jardins que l'envolten va ser adquirit i restaurat per l'Ajuntament el 2002. Destaca el gran finestral modernista.

Des dels jardins adjacents ubicats a ran de la Riera de Caldes podem gaudir d'excel·lents panoràmiques.

El pont romànic, pont amb dos arcs de mig punt, travessa la riera de Caldes per la part oriental de la vila. A l'època romana formava part del camí que unia Caldes amb Sentmenat i Ègara, l'actual Terrassa.

Les dones de Caldes deurien ser les que feien la roba més neta, ja que tenien el privilegi de poder rentar-la amb aigua calenta. El safareig de la Portaleta rep l'aigua de la Font del Lleó i encara està en ús avui en dia, obert al públic els matins de dilluns a dissabte.

Durant l'any se celebren diverses fires i festes a la vila de Caldes, les podem trobar detallades a la part inferior.



• Esdeveniments:

• Aplec de Sant Sebastià
• Escaldàrium, festa d'aigua i foc (Juliol)
• Caldesflor (festitivat de Corpus)
• Festa Major (segon cap setmana d'octubre)
• Fira d'Antiquaris i Brocanters (febrer)
• Fem bullir l'olla (març)
• Fira de titellaires (maig)
• Fira de Nadal i mercat d'artesans (primer cap de setmana de desembre)

Caldes d'Estrac

Municipi litoral del Maresme, el més petit de la comarca, conegut popularment com a Caldetes.

El topònim prové del llatí Caldarios (banys calents) degut a les seves aigües termals, i del nom Astaracum, provinent d'Aquitània.

Església parroquial de Santa Maria

Edifici religiós d'estil neoclàssic, construït entre 1808 i 1830 en substitució d'un anterior d'estil romànic.

Can Gili

Masia del segle XVI, transformada el 1922 en casa senyorial d'estil noucentista

Torre Verda o Torre de les Heures

Documentada des del 1549, de planta rodona i tres pisos.

Capella del Carme

Edifici religiós de nau única i cúpula central, construït a finals del segle XIX, finançat pel president de la companyia ferroviària Manuel Gibert per facilitar que els treballadors del ferrocarril poguessin anar a missa els diumenges.

Can Cabanyes

Edifici residencial de planta quadrada amb una gran torratxa al centre, que va ser residència d'estiu de la família Cabanyes i punt de trobada amb Jacint Verdaguer en les seves estades a la vila.

A partir de la segona meitat del segle XIX es va estendre entre la burgesia catalana el costum de passar temporades en segones residències. Les destinacions que gaudien de més estima eren les poblacions que podien oferir banys termals.

Actualment encara hi ha establiments on ofereixen aquest servei.

I d'altres que han passat a la història.

Passeig dels Anglesos

Capella del Remei

Can Nadal

Edifici d'influència àrab reformat el 1891 segons projecte de Jeroni Martorell.

Va pertànyer a Josep Mª de Nadal, que havia estat alcalde de Barcelona el 1896 i al seu fill Joaquim Mª de Nadal, que va ser secretari de Cambó i cronista de Barcelona. Va escriure Un tros de Barcelona: Caldetas 1800, on descriu la vida estiuenca de Caldetes de principis del segle XX

Fundació Palau i Fabre

Casa de Banys Termals

Mercat Municipal

Edifici del 1906, obra de Salvador Sellés, inicialment va ser la seu de l'Ateneu Rosa d'Or

Joan Maragall a Caldetes

Platges de sorra gruixuda cobreixen el litoral del municipi.

Sant Pol de Mar

Vila de la comarca del Maresme, que deu el seu nom i el seu orígen al monestir de Sant Pau del segle X

El Maresme és sens dubte la comarca més costanera i amb més quilòmetres de platja de Catalunya.

I si hi ha algun racó del Maresme que es pugui confondre amb la Costa Brava, per la frescor i claredat de les    seves aigües, per l'escarpat  de la seva costa, aquest està sens dubte pels voltants de Sant Pol.

Una altra de les característiques del Maresme i de Sant Pol és veure circular el tren a ran de mar.

L'església de Sant Jaume, edifici gòtic tardà construït a partir del 1590 sobre una capella anterior. El campanar s'aixeca sobre una torre de defensa del segle XV

Portal i finestra gòtica conservats d'una masia enderrocada el 1922 i col·locats en aquesta edificació residencial que va ser seu de l'Ajuntament i que actualment allotja la fundació Corominas.

L'ermita de Sant Pau s'alça en un turó a prop de la costa. Era l'església de l'antic monestir de Sant Pol. D'estil romànic, edificada als voltants del segle XI.

Des aquest turó es pot gaudir d'una bona vista de la vila i el seu entorn.

El parc del Litoral és un lloc d'esbarjo per als santpolencs, el passeig adjacent a banda de mar assegura una bona ombra tot l'estiu gràcies als immensos plàtans que el ressegueixen.